Economia Social i Solidària

Per segon any consecutiu, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona – Coòpolis ha impulsat la Setmana de l’Energia Cooperativa, emmarcada dins de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible (EUSEW 2025) i allotjada al Bloc4BCN. Aquesta començà el dia 2 amb la projecció del documental A dos velas, d’Agustín Toranzo, que retrata la resistència veïnal davant els talls de subministrament elèctric als barris populars de Sevilla.

Dimarts 3 de juny se celebrà una jornada que, més enllà d’una jornada informativa, va esdevenir un espai de trobada, enxarxament i reconeixement mutu, per visibilitzar la feina feta fins ara i projectar, col·lectivament, els reptes i anhels d’una transició energètica que es vol compartida i arrelada al territori. En un ambient càlid i participatiu, es van esbossar escenaris, eines i aliances possibles per transformar el model energètic actual en un de realment ecosocial.

El model ecosocial no s’improvisa

Albert Sagrera, arquitecte i soci de Societat Orgànica, entitat impulsora de BATEC, va obrir la jornada amb una proposta clara: “Lluitem per un canvi de model ecosocial, fonamentat en la sostenibilitat ‘forta’ i en els valors de l’Economia Social i Solidària. Necessitem crear-lo per compartir-lo i debatre’l entre totes i amb totes.” Per a Sagrera, la clau rau a generar coneixements, recursos i inspiració per incidir en tots els àmbits, des de la ciutadania fins a les institucions.

Amb el títol “Col·laboració públic-cooperativa per una transició energètica justa”, la taula rodona moderada per Gaia d’Elia, coordinadora de BATEC, va obrir un espai d’intercanvi honest i constructiu entre representants de l’administració pública i de l’ecosistema cooperatiu energètic. Tot plegat amb l’objectiu d’identificar aliances reals per fer de la transició energètica una eina de transformació ecosocial connectada al territori.

Lorena Torró, directora de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), va exposar el projecte europeu RESPONDET, que ha permès posar en diàleg diferents experiències de suport públic a l’economia social energètica en diverses regions d’Europa. El seu valor afegit, va explicar, es troba en la seva capacitat d’elevar les conclusions a la Comissió Europea i influir en la formulació de polítiques. RESPONDET ha articulat un pla de treball en cinc eixos que inclouen: el finançament ètic, la capacitat legislativa de les comunitats energètiques, la seva visibilització, la formació de personal tècnic i la generació d’informació compartida. “És un pla viu, en actualització constant”, va afirmar Torró, remarcant que la intercooperació i l’escalabilitat són claus per consolidar les comunitats energètiques.

Des del govern de la Generalitat, Roser Hernández, subdirectora general d’Economia Social i les Cooperatives, va destacar que cal entendre les administracions com a facilitadores i articuladores d’ecosistemes. Va defensar la necessitat de construir espais interns de coordinació entre departaments i fer visibles les bones pràctiques existents, per tal de replicar-les i ampliar-les. “La transició ecològica ha de ser justa. No podem parlar només de renovables o tecnologia, sinó de drets, accessibilitat i governança compartida”, va concloure.

La mirada tècnica i territorial la va aportar Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que va reconèixer les barreres burocràtiques i normatives amb què sovint topen els projectes comunitaris, especialment aquells que volen innovar. D’altra banda, va fer una crida a una governança horitzontal i vertical, que connecti actors locals amb l’administració autonòmica i estatal, i va defensar la necessitat de fer autocrítica des dels mateixos departaments.

Camp també va posar en valor la funció dels projectes pilot, com a espais de prova i aprenentatge, i va apuntar dos reptes essencials: acostar el món rural al model comunitari i garantir el paper actiu de les comunitats energètiques dins el desenvolupament de les renovables.

Des de l’àmbit local, Cristina Castells, directora de l’Agència d’Energia de Barcelona, va recordar que la transició energètica no és una opció, sinó una necessitat, i que només pot ser transformadora si parteix de la ciutadania organitzada. Va defensar l’energia com a fet quotidià i polític, i va assenyalar que cal empoderar les persones perquè entenguin i controlin el seu consum, amb una mirada conscient i crítica.

Finalment, Ester Vidal, Directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, va detallar el compromís municipal per posar l’ESS al centre del canvi de model. Va explicar que l’Ajuntament treballa a partir d’una estratègia de ciutat amb cinc reptes, un dels quals és la transició ecosocial i energètica. Així mateix, va assenyalar algunes de les eines disponibles per aconseguir-ho:

• Bloc4, com a infraestructura de suport i incubació de projectes.
• La convocatòria de subvencions Enfortim l’ESS, per consolidar iniciatives existents que des de la intercooperació donant respostes a reptes com la transició ecosocial i energètica.
• El programa CreaFeina, per generar i consolidar ocupació dins l’àmbit de l’ESS.

Som-hi, però acompanyades

El públic assistent a l’acte va posar sobre la taula reptes molt concrets. Entre ells, els problemes dels municipis petits sense personal tècnic per impulsar comunitats energètiques o la necessitat urgent d’acompanyament professional, mediació amb l’administració i figures de confiança que connectin les parts. Aquestes demandes evidencien com és d’essencial una participació activa i sostinguda de la ciutadania en la transició energètica, un element bàsic per donar continuïtat als projectes i fer-los realment transformadors.

També es va debatre sobre la desconfiança d’algunes comunitats cap als ajuntaments, la importància d’una visió global dels territoris i el món rural, sovint ignorat, però clau per reequilibrar el sistema energètic. En una de les seves últimes intervencions, Albert Sagrera ho va resumir clarament: “La transició del que sigui és justa o no és. I qualsevol transició ha de ser transversal.”

Harmonitzar ritmes per continuar avançant

La sessió es va tancar amb una recollida de les idees compartides més rellevants. Gaia d’Elia va destacar la necessitat de figures mediadores entre comunitats i administració, assenyalant que “tothom ha dit la paraula ‘subvencions’, així que alguna cosa ens indica sobre la urgència de sostenir i no només impulsar”.

Anna Camp, per la seva banda, va recordar l’alt desgast al món rural. “Cal que pugui connectar-se amb les xarxes urbanes. I cal veure quin paper tindran les comunitats energètiques dins el desenvolupament de les renovables”, va apuntar.

Roser Hernández va aprofitar la trobada per explicar que dins del conveni amb la Xarxa de Municipis per l’ESS (XMESS) s’impulsa compartir bones pràctiques i formació, mentre que Lorena Torró va aportar un toc realista que resum força bé la realitat actual del sector energètic i la voluntat de transformar-ho: “La societat va més ràpidament que l’administració. Harmonitzar això és difícil, però és on tenim el veritable repte.”

En la mateixa línia, Ester Vidal també va remarcar la voluntat de “teixir ponts entre sectors i posar recursos i espais al servei dels projectes col·lectius que construeixen sobirania energètica des de l’economia social i solidària, com una manera d’enfortir aquestes aliances i fer avançar el sector des d’una base comunitària”.