Economia Social i Solidària

El Departament d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona estrena canal d’Instagram (@barcelona_economiasocial) amb l’objectiu de connectar amb el públic jove i explicar de manera accessible què és i què aporta l’economia social i solidària (ESS) a empreses i ciutadania i que fa l’Ajuntament per impulsar-ho. Amb motiu d’aquesta novetat, Xavier Rubio Cano, cap del Departament, i Joana Ariet Porta, responsable de comunicació de la cooperativa Opcions, ens expliquen els reptes de l’àmbit de l’ESS de Barcelona per arribar a més persones, la importància de la comunicació i com cal adaptar els missatges i el llenguatge als diferents tipus de públic.

A partir del 15 de setembre està actiu l’Instagram d’ESS de l’Ajuntament. Per què era necessari?
Xavier Rubio Cano (XRC): Estem al mig del mandat, de l’execució del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027. Els instruments de comunicació que hem tingut fins ara han estat necessaris, però no suficients. Comptem amb una bona web i un bon butlletí, el segon amb més persones subscriptores de l’Ajuntament (25.000) i el primer sectorial. Però necessitàvem un canal d’Instagram. En primer lloc, per intentar explicar la política pública que l’Ajuntament ofereix a persones, organitzacions i empreses per tal d’enfortir i consolidar l’economia social i solidària de la ciutat. En segon lloc, per explicar a la ciutadania que l’ESS ofereix producte, activitat i servei sobre les coses importants de la vida (treball, habitatge, alimentació i un llarg etcètera). El nou canal és necessari perquè ens cal consolidar el nostre públic i millorar-lo en les franges més joves de la població, entre els 20 i els 35 anys.

Per què l’economia social i solidària és difícil d’explicar? Com s’ha explicat fins ara i cap a on s’ha d’anar?
XRC: És difícil d’explicar per una cosa en realitat positiva: l’ESS és plural i diversa. Sota la definició d’economia social i solidària hi ha quelcom bàsic que es comparteix, però també diferents famílies i col·lectius amb diferents mirades del que és. Per tant, trobar el punt comú no és senzill. Tothom té els seus objectius i interessos legítims, però si estem fent economia social i solidària és perquè busquem el bé comú. D’entrada, és difícil per això, encara que intervenen més factors.
Joana Ariet Porta (JAP): Jo afegiria tres punts. Primer, el discurs hegemònic que ens ha fet creure, el qual assegura que només hi ha una economia vàlida. Això dificulta molt oferir una mirada alternativa sobre un tema que, de per si, ja costa que generi interès. Segon, l’economia sempre s’ha venut com una ciència exacta, quan en realitat depèn de la perspectiva, dels objectius, de la ideologia… Aquesta visió única, capitalista, fa encara més difícil trencar els discursos dominants. I tercer, hem de fer autocrítica: no sempre hem sabut explicar-nos amb claredat. L’economia és complexa i diversa, i això a vegades ens porta a embolicar-nos i utilitzar terminologia massa complicada. Cal reconèixer-ho, tot i que l’escenari no és gens fàcil.

Davant d’aquests obstacles, quines mesures adopteu?
XRC: En el marc de l’Estratègia de Ciutat #ESSBCN2030 hem creat instruments com Som ESS, en les reunions del qual hi ha espais d’autoaprenentatge per comunicar més i millor. Intentem explicar l’ESS des de coses concretes, com les finances ètiques, que et permeten decidir on van a parar els teus diners i garantir que no financen injustícies i desigualtats.
JAP: Quan parlem d’economia, sovint es genera una falsa confrontació entre capitalisme i comunisme, i això incomoda perquè sembla que cal escollir bàndol. Però l’economia social i solidària no va d’això, sinó de viure d’una altra manera. Per aquesta raó és tan interessant la campanya Amb l’ESS, tot pot canviar, que aterra el discurs a un àmbit pràctic i mostra opcions concretes que podem fer en la vida quotidiana, com alimentar-nos o vestir-nos. No t’ho expliquem, sinó que et donem les imatges, els fets i què és el que pots fer. Tu, simplement, decideixes, sense haver de posicionar-te explícitament ni anar més enllà.

I a qui dirigiu els missatges?
JAP: Hem de tenir clar què podem esperar de cada públic. Tenim un 7% de públic molt fidel, que només cal acompanyar i reforçar positivament. Un altre 7% que és proper i necessita sentir que el que fa està bé. Després trobem un altre públic que viu a l’òrbita, que de vegades s’acosta i de vegades s’allunya, i aquest és el que més ens interessa, perquè hem d’aconseguir mantenir-lo a prop i anar-lo atraient. Finalment, hi ha un 32% que està molt allunyat i que, de moment, no és la nostra prioritat.
XRC: Aquestes xifres són fruit d’una enquesta que, amb motiu del Congrés del Cooperativisme, va realitzar la Confederació de Cooperatives de Catalunya arreu del país. Sumant aquests percentatges que deia la Joana, ens queda un 46% que està dins del nostre abast i a qui hem d’arribar. Des de les polítiques públiques, treballem per apropar-lo.

El discurs i el missatge han de ser els mateixos pels diferents públics (fidel, proper i entorn)?
JAP: La comunicació s’ha d’adaptar a cada tipus de públic, ja que cadascun requereix canals i missatges diferents. L’estudi que vam fer a Opcions va mostrar que el públic potencialment responsable no sempre se sent interpel·lat i, fins i tot, pot arribar a rebutjar alguns missatges i sentir-se culpabilitzat. És important no culpabilitzar ningú.
XRC: S’ha d’acceptar que aquest entorn és un públic que pot anar i venir, però l’ESS es consolidarà a mesura que la gent la conegui i, sobretot, la utilitzi, ja que actualment hi ha una taxa d’ús que podria ser molt més alta.

Quin missatge teniu per a les entitats i persones de l’àmbit per fer créixer i enfortir l’economia social i solidària?
XRC: Tot allò que fas, comunica. El públic proper i el públic entorn volen un servei fàcil i eficaç, cosa que la majoria d’entitats compleixen i això és el que s’ha de comunicar. L’ESS l’hem de donar a conèixer a través dels serveis que ofereix. Un cop hi arribin i coneguin el bon servei i les pràctiques que fan efectius els valors que hi ha darrere, s’hi quedaran.
JAP: Jo animaria a les entitats a unir-se a l’Estratègia. És un espai potent tant per l’aprenentatge que suposa compartir amb altres com per a crear sinergies i poder veure el que està passant en el teu entorn. Fa créixer el múscul i pot arribar a tenir molt d’impacte en la teva organització.