Educació Econòmica (EdEc)

Àrea de Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Mòdul 1

1. Fes un pressupost per poder reflexionar i prendre decisions

Índex

1.1 Per què serveix un pressupost?
1.2. Com pots començar a fer un pressupost?
1.3. Coneix la teva situació econòmica

El pressupost és una balança que ha de mantenir l’equilibri.

1.1 Per a què serveix un pressupost?

El pressupost és l’eina bàsica que et permet agafar el control de la teva economia personal i familiar. Entre moltes altres coses, tenir un pressupost et pot ajudar a:

En concret, et permet el següent:
  • Conèixer els teus ingressos i les teves despeses reals.
  • Prioritzar les teves despeses en funció de la seva importància.
  • Estudiar maneres de reduir algunes de les teves despeses.
  • Estalviar per a despeses previstes i imprevistes.
  • Gestionar el teu endeutament.
  • Planificar el teu futur.
  • QÜESTIONARI 1.1

Quines d'aquestes tres afirmacions és correcta?

1.2. Com pots començar a fer un pressupost?

Tot pressupost ha d’incloure el detall dels teus ingressos i les teves despeses.

Ingressos

Despeses

Ingressos

Despeses

El primer pas per fer el teu pressupost és identificar els teus ingressos i les teves despeses.

A. Identifica els ingressos

Incorpora el detall dels teus ingressos al pressupost.

Ingressos
Import mensual
Rendes de treball
Salari 1
Salari 2
Pensions i prestacions
Jubilació
Atur
Renda garantida de ciutadania (RGC)
Altres
Ajuts de familiars
Ajuts d’ONGs
*Aquest és un exemple de quadre d’ingressos. Cada persona té el seu, en funció dels tipus d’ingressos que tingui.

B. Identifica les despesses

Un cop has incorporat el detall dels teus ingressos al pressupost, ara has de fer el mateix amb les despeses.
Despesses
Import mensual
Habitatge
Lloguer / quota de la hipoteca
Comunitat de propietaris/àries
Assegurança de llar
Despeses de la llar
Aigua
Llum
Gas
Telefonia i fibra/ADSL
Despeses financeres
Quotes de préstecs
Targetes de crèdit
Comissions bancàries
Alimentació i begudes
Alimentació i begudes
Roba i complements
Roba i complements
Higiene i cura personal, salut i neteja
Neteja
Higiene personal
Cura personal i salut
Transport
Transport públic
Combustible
Pàrquing, peatges
Assegurances de vehicles
Despeses personals i lleure
Despeses personals i lleure
Educació i cura dels fills/illes
Escola, centre educatiu
Activitats extraescolars
Despeses extraordinàries
Despeses extraordinàries
* Aquest és un exemple de quadre de despeses. Cada persona té el seu, en funció dels tipus de despeses que tingui.

C. Calcula el resultat del teu pressupost

Pressupost
Import mensual
Total ingressos
Total despeses
Resultat del pressupost
Per calcular el resultat del teu pressupost, has de restar la suma total de despeses de la suma total d’ingressos. Amb aquest resultat hauràs fet un pas important per conèixer la teva situació econòmica.

És important que facis aquest exercici cada mes a fi de conèixer exactament els teus ingressos i les teves despeses. L’objectiu ha de ser fer-ho durant 12 mesos i saber exactament quins són els teus ingressos i les teves despeses anuals. Això et donarà molta més informació sobre la teva situació econòmica i t’ajudarà a prendre millors decisions sobre la teva economia personal i familiar.
  • QÜESTIONARI 1.2

Quina d'aquestes tres afirmacions és correcta?

1.3. Coneix la teva situació econòmica

Un cop hagis incorporat al pressupost els teus ingressos i les teves despeses, tindràs un primer indicador important sobre la teva situació econòmica. Et pots trobar amb tres situacions:
  • Gastes tot el que ingresses:

Encara que sembli difícil, és bastant habitual “empatar” en qüestió de diners i gastar tots els nostres ingressos. És a dir, que si ens augmenten el salari un 50%, és molt probable que augmentem també les despeses en un percentatge similar, per adaptar el nostre nivell de consum al nou nivell d’ingressos. Quan gastes tot allò que ingresses no estàs perdent diners, però tampoc estàs estalviant. Es produeix un efecte balança.


Cal tenir en compte que en una situació així, podria ser difícil fer front a una
despesa imprevista o a una reducció temporal d’ingressos.

  • Gastes menys del que ingresses:
Aquest és el cas de les persones que estalvien, i no va necessàriament vinculat al nivell d’ingressos. Es poden tenir ingressos molt elevats i no estalviar i, per contra, estalviar amb uns ingressos modestos. La diferència està en el volum de despeses. Si les mantenim per sota del que ingressem, haurem aconseguit estalviar.
  • Gastes més del que ingresses:
Els problemes econòmics sorgeixen quan no tenim ingressos suficients per atendre les nostres despeses. En el cas d’absència d’ingressos o ingressos precaris, és més difícil evitar aquesta situació. En altres ocasions, el problema no són tant els ingressos, sinó l’excés de consum. Sempre que les despeses superen els ingressos, el primer que cal fer és revisar les despeses, marcar prioritats i reduir-les en la mesura que puguem. Això és important, perquè les situacions de pèrdua de control de la despesa poden generar necessitats d’endeutament que acaben agreujant la situació i la fan insostenible.
  • QÜESTIONARI 1.3

Quina d'aquestes tres afirmacions és correcta?

  • IDEA
Pren l’hàbit d’apuntar els teus ingressos i les teves despeses. No cal que utilitzis una app ni l’ordinador, ho pots fer en una llibreta. El que és realment important és que comencis a fer el teu propi pressupost per conèixer més en detall la teva situació econòmica i gestionar més bé la teva economia. Fes-ho cada mes, cada any.

Exercici 1. Fem un pressupost

Per poder prendre decisions econòmiques i controlar la nostra economia, cal que ens acostumem a tenir un pressupost on anotem els ingressos i les despeses personals i familiars. A continuació, faràs el pressupost d’una família i, posteriorment, l’analitzaràs i prendràs una decisió de consum i estalvi per ajudar aquesta família a trobar una solució al seu problema.

La Claudia és una dona de 40 anys, separada i amb una filla de 16 anys i un fill de 12. Els ingressos que té són, d’una banda, el salari de 850 euros que cobra com a treballadora de la llar i, de l’altra, la manutenció de 325 euros que el pare dels nens passa cada mes. La filla de 16 anys fa de cangur a casa d’uns veïns i percep una mitjana de 90 euros mensuals, que aporta al pressupost familiar. A aquesta família li està costant arribar a final de mes; per això, vol estudiar a fons les seves despeses i fer canvis que li permetin viure més tranquil·la.

Per fer-ho més difícil, se’ls ha espatllat la nevera, i han d’atendre una despesa inesperada de 180 euros, el preu del model més econòmic de dues portes que han trobat al mercat. La Claudia no disposa d’estalvis. La botiga els ofereix l’opció de pagar en 3 quotes mensuals de 60 euros, sense interessos.

La família de la Claudia té cada mes les següents despeses:

  • Per als seus desplaçaments, la Claudia compra cada mes una targeta T-Usual que li costa 40 euros (els nens tenen la T-16, que els permet viatjar gratuïtament en transport públic).
  • La filla disposa de 50 euros per a les seves despeses, i el fill rep 30 euros cada mes.
  • La despesa mitjana en subministraments (aigua, llum i gas) és de 105 euros.
  • Gasten 269 euros en aliments i begudes.
  • El preu del lloguer social és de 450 euros (despeses comunitàries incloses).
  • La Claudia es reserva 60 euros per sortir un cop al mes amb les seves amigues i per anar a la perruqueria amb la seva filla.
  • Gasten 62 euros mensuals en 3 línies de mòbil i en la fibra òptica de casa.
  • La despesa en roba i complements és de 50 euros.
  • El preu de l’escola pública és de 80 euros per nen.
  • Gasten 45 euros en neteja, higiene personal i salut.
  • El nen fa una activitat extraescolar de futbol que costa 20 euros al mes.
CARREGANT
Scroll to Top