COM AJUDAR ALS INFANTS A TRASPASSAR AQUESTA SITUACIÓ DIFÍCIL
COM AJUDAR-NOS.
Com afavorir que els infants comprenguin el que està passant i li puguin donar un sentit a l’experiència.
El present escrit és una adaptació del document original:
https://escolacongresindians.com/wp-content/uploads/2020/03/Com-ajudar-als-infants....pdf
Elaborat per l’equip directiu de l’Escola Congrés Indians, de Barcelona, sobre com mantenir l’acompanyament i el contacte amb les nostres famílies i els fills i filles durant la situació actual.
Des de la comunitat educativa de l’EBM i EF Aurora, el vàrem trobar un material molt valuós, i vem pensar que seria bo que pogués arribar i ser entenedor per a totes les famílies, especialment les més vulnerables i les que , per motius culturals, no poden comunicar-se en català.
Per això, hem resumit i adaptat el document per tal de facilitar la feina a les persones que puguin traduir el text , fer-ne audios....
Des d’aquí, el nostre agraïment a les companyes de Congrés Indians per compartir aquest material tan valuós i autoritzar que el modifiquem.
EDUCACIÓ I PREVENCIÓ
Aquesta situació de confinament , que estem vivint ara, és difícil per a tothom, però es pot viure amb més dificultat quan l’espai de convivència és molt més reduït de lo normal, quan l’has de compartir amb altres persones que no formen part del nucli familiar o quan les famílies no tenen ateses altres necessitats essencial com són el menjar, la feina o l’habitatge.
Els infants sempre , diàriament, ens demostren que són forts i que tenen grans recursos per superar adversitats.
A continuació us plantegem algunes idees i propostes amb la finalitat d’activar els seus recursos propis i la seva capacitat de resistència, de tirar endavant, davant la situació actual.
LA CURA I L’AFECTE
Una de les qüestions importants és organitzar-se com a família per a poder fer, en la mesura que es pugui , una atenció individualitzada als infants que es queden a casa i expressar l’afecte i la cura amb la màxima intensitat que requereix la situació.
És important entendre que l’atenció individualitzada no ha de voler dir que “hem d’entretenir tota l’estona als infants” ja que les nenes i els nens també han de passar temps amb si mateixos, per tant el més important serà aprofitar les cures quotidianes i dedicar un temps conjunt a les coses que es repeteixen (les rutines: els àpats, activitats conjuntes...) i que ens permeten mirar-nos als ulls d’una manera senzilla, tranquil·la i directa.Allà serà on sorgiràn les oportunitats de mostrar i rebre afecte i apropar-nos .
Tenint en compte que això pot arribar a ser molt intens, i que les tasques de la llar no poden recaure en un sol membre de la família, és important fer torns i estructurar el dia de manera que les persones adultes implicades també es puguin cuidar i dedicar-se a les seves respectives feines o tasques a fer (facilitant així un bon model per als infants).
PERQUÈ NO SÓN UNES VACANCES O COM CONSTRUIR CONJUNTAMENT EL SENTIT DE TOT PLEGAT
Una de les maneres de mantenir el sentit de l'humor, l'optimisme i el benestar físic i psicològic d’infants, adults i adultes és trobar el sentit a tot plegat, tot i trobar-nos en les pitjors de les circumstàncies. Per això, és important esborrar de la nostra ment, del nostre discurs i de la nostra actitud que aquesta situació és un temps de vacances ja que no és la realitat en la qual estem vivint.
Les característiques d'unes vacances són molt diferents a les de la situació actual, per començar actualment no podem sortir al carrer com i quan voldríem, tampoc no tenim cap oferta d’oci com les que acostumem a tenir, a més, no podem viatjar per poder passar un temps llarg amb les àvies i avis, tampoc elles i ells ens podem venir a visitar a casa, etc.
A demés, resulta fàcil observar que els adults i adultes entem preocupats i preocupades, pendent de les notícies, i de les persones que estimem amb molta més intensitat de l’habitual. En alguns moments, fins i tot ens mostrem tenses i tensos.
També ens pot passar que, tant les criatures com les persones grans, tinguem alguns moments de ràbia i molta tristesa ja que la situació actual ens pot abocar a viure una espècie de dol que pot generar canvis d’estat d’ànims i d’humor. Emocions i sentiments que hem d’acollir amb amor i respecte, tant si són expressats pels infants com per les persones adultes. És evident que en temps de vacances ens mostren més relaxats i il·lusionats.
És tant important, per assegurar-nos l’harmonia de la llar, i la integritat física i psicològica de tota la família, que els més petits comprenguin i comparteixin el sentit de tot plegat. I, en particular, el fet de no poder anar a l’escola.
No estem a l’escola i ens tanquem a casa, per ajudar a les altres persones, per no permetre que el virus arribi als més febles i perquè els i les professionals de la sanitat puguin fer la seva feina. És feina nostra, dels adults i adultes, fer conscients als infants que la seva ajuda és essencial pel bé comú i que existeix tot un col·lectiu científic, polític, administratiu, sanitari... i altres serveis i persones que estan treballant per tots i totes nosaltres.
Per tant, és necessari parlar sobre el moment que estem vivint, tenint en compte en tot moment, l’edat dels infants aquí ens estem dirigint. No cal iniciar converses molt llargues, ja que a través de les cures quotidianes, de l’acompanyant d’un plor, una rabieta o alguna proposta escolar, pot sorgir una conversa senzilla. En la qual creiem necessari fer servir un vocabulari precís: coronavirus, malaltia, gravetat, confinament, quarantena, virus, etc.
Un altre aspecte a tenir en compte és la importància de ser sincers o sinceres, i honestos o honestes, quan ens preguntin... però no hem d’explicar més enllà d’allò que sorgeix de les seves preguntes. Per altra part, no dir mentides serà quelcom important per la recuperació de tots i totes. Si ens trobem amb infants que no connecten amb la situació actual i no fan preguntes, els hem d’assegurar una mínima informació que els ajudi a adoptar les mesures de seguretat i d’autoprotecció, així com criteris per donar sentit a les circumstàncies que estem vivint.
Pot ser que algunes respostes generin tristesa, però la tristesa és una emoció que els infants poden sostenir… el que seria més difícil d’acompanyar seria si es queden amb una sensació de desconfiança.
És el moment de transmetre el sentit de la unió i la no fragmentació. Si els infants senten que els adults i les adultes desconfiem del que estem vivint, no podran activar els seus recursos de superació.
ESTRUCTURA HORÀRIA, CURES QUOTIDIANES I TASQUES DOMÈSTIQUES
Cal que es noti que no estem de vacances en la nostra pròpia organització, que no serà tan rígida com quan anem a treballar o a l’escola, però tampoc serà tan despreocupada com quan estem de vacances o de cap de setmana.
Convé tenir un horari previsible que es vagi repetint al llarg dels dies, ja que la repetició aporta confiança i seguretat.
És important mantenir els horaris dels hàbits diaris com una constant per ajudar als infants a entendre que es mantenen coses de la quotidianitat anterior, tot i els canvis que estem vivint. Mantenir aquesta estructura pot prevenir estats de depressió o angoixa.
Entre els hàbits, com per exemple llevar-se, vestir-se, esmorzar…és especialment important, durant el confinament, canviar-se de roba, ja que aquesta acció els aportarà un punt d’inflexió, en el dia a dia, per estructurar.
En els més petits i les més petites, l’acompanyament haurà de ser més intens i serà important per tal de mirar-se als ulls, per tenir estones d’intimitat i de conversa on els infants ens percebin disponibles i confiats en el que pugui esdevenir. Aquest acompanyament serà rehabilitador per tots, on es podran recuperar de les tensions del dia.
També convé no deixar molta estona sols ni soles als nens i a les nenes més grans; supervisar també és una manera d’acompanyar.
És important que durant aquests dies hi hagi , en la mesura del possible, “ coses especials” , és a dir, preparar les coses quotidianes amb il·lusió i d’una manera bonica.
Estar a casa molt de temps ens possibilita compartir les tasques domèstiques amb els infants. Pels més petits i per les més petites, pot ser una excusa brillant per incorporar la vida quotidiana com una eina d’aprenentatge on els conceptes més bàsics van apareixent; i pels més grans pot ser una oportunitat per adquirir responsabilitats i gaudir del plaer de fer-se grans.
Serà molt i molt important que la idea de plaer, gust i benestar estigui present i sigui transversal a tot el que hem estat parlant. No és massa convenient, en aquest moment, transformar-ho tot en una obligació, sinó com oportunitats reparadores, per cuidar-se i cuidar i per afavorir la salut mental i física en aquests moments intensos i d’incertesa.
LES TASQUES ESCOLARS
La continuïtat de les tasques escolars a casa durant el confinament ajuda a mantenir la calma interior i l’ordre. Esdevé un bon lligam, un vincle i una connexió amb la seva vida quotidiana. Dóna l’oportunitat a les criatures de sentir-se vinculats i vinculades a altres persones diferents de les seves famílies. Per tant, s’han d’entendre com un suport per als infants en aquest moment complex, ja que es pot convertir en un element que afavoreix l’optimisme i el benestar.
Com a famílies podem ajudar a veure a l’infant aquestes tasques com una manera que tenen els seus mestres i les seves mestres de cuidar-los des de la distància amb estima i amor.
SITUACIÓ EN EL TEMPS I EN L’ESPAI
Aspectes fonamentals durant aquest període:
- Situar-se en l’espai i el temps. Un calendari o una agenda, tant als infants més petits com a les nenes i als nens més grans, pot ajudar a integrar la quotidianitat diària a una continuïtat global que els ofereixi elements de referència i context.
- Ampliar l’espai de joc dels infants i que els adults mantinguin un espai propi, per tal de facilitar la convivència.
- Preparar espais en els quals eles criatures tinguin el seu material de joc a l’abast per facilitar l’autonomia i augmentar les mesures de seguretat dels elements de perill que puguem tenir a casa.
- Mantenir aquests espais ordenats i nets, les criatures poden cooperar en fer-ho.
- Consultar en un mapa que els ajudi a situar en el món els diferents noms de ciutats que aniran escoltant aquests dies.
VIDA A L’AIRE LLIURE, MOVIMENT LLIURE I ACTIVITAT AUTÒNOMA
Els infants necessiten moure’s. La possibilitat de donar resposta a aquesta necessitat serà molt diferent en funció del lloc on visquin les famílies. En aquests moments és important explotar al màxim els espais exteriors, aprofitar per fer activitats que normalment fent a dintre casa, com ara: llegir, esmorzar, jugar, etc. És fonamental que ens toqui el sol per conservar un estat d’ànim el màxim positiu possible, i un sistema immunològic fort. Una finestra, un balcó, per petit que sigui. Haurem de buscar els recursos a l’interior de les cases, garantint la seguretat i la integritat física. Ara convé ser més flexible i fer excepcions reconeixent aquesta necessitat de moviment i potser ara poden córrer, jugar amb una pilota, cridar o saltar a dintre de casa.
Si veiem que, com pot passar, la situació es descontrola i l’infant no pot parar i es posa en perill, és la persona adulta l’encarregada de contenir l’infant físicament i redirigir la situació cap una cura o situació quotidiana (com ara un bany). És important acompanyar-lo i permetre la descarrega de tensió.
Plorar i treure, ajuda als infants a descarregar emocions i per tant, a connectar amb ells mateixos i assumir la serenor que requereix l’activitat autònoma. Per tal d’aclarir que és l’activitat autònoma és important recordar què vol dir el terme atenció individualitzada, que no vol dir entretenir-lo sinó estar disponibles. Una manera d’afavorir en gran mesura l’activitat autònoma és facilitar material diversos que elles i ells poden anar manipulant tot fent diferents accions sobre aquests: rotar, combinar, alternar, etc. d’aquesta manera el nen i la nena trobaran el seu espai, íntim i propi, per elaborar els seus neguits i les seves inquietuds. No obstant això caldrà trobar la proposta o activitat que connecti amb cada infant en particular. Tenir un espai íntim i propi els permetrà activar els seus recursos personals. Recordem que aquest espai s’ha d’acompanyar amb tendresa, estima i fermesa; transmetent-lo que són capaços d’estar amb si mateixos.
És ALTAMENT important que els infants tinguin estones d’activitat autònoma pròpia i espontània.
ELECCIÓ
Aquesta situació no ha estat escollida pels nens ni per les nenes pel que els pot generar una sensació d’indefensió i d’apatia.
És important, doncs, generar situacions d’elecció dins un context acotat pels adults. Com més petits i petites són, les eleccions han de ser més acotades i amb menys diversitat d’opcions i, com més grans, el ventall pot ser una mica més ampli.
Exemples d’eleccions que NO han de fer els infants perquè els hi poden generar inseguretat:Exemples d’eleccions que SÍ que han de fer els infants perquè els hi donen la sensació de ser actius.
• Rentar-se les mans.
• Anar-se’n a dormir.
• Abrigar-se quan és necessari.
• El que farà o deixarà de fer l’adult (l’infant no ha de controlar a
l’adult, ha de sentir seguretat en ell o ella).
• Agafar els instruments tecnològics dels familiars (mòbil i
ordinador).
• Jugar amb coses que no són segures.
• Agredir a altres persones o fer-se mal.
• Trencar objectes.
• Vulnerar alguna norma bàsica i fonamental de la família.
• Escollir la seva roba (en un marge d’elecció d’acord amb la seva edat).
• Escollir l’activitat a la qual li dedicaran un temps autònom.
• Escollir un visionat o pel·lícula dins del seu rang d’edat.
• Escollir un joc per a compartir una estona amb un adult o una adulta.
• Escollir un conte per anar a dormir.
• Escollir els ninos que l’acompanyen per dormir.
• Escollir els llençols que posaran al seu llit.
• Escollir el pijama que voldrà posar-se.
• Escollir estar sol o sola en un espai propi i segur.
Això és important perquè, si oferim un marge molt gran, els infants poden sentir-se molt insegurs.
SON I GANA
L’activitat autònoma conjuntament amb les cures quotidianes, l’estructura diària, la consciència i el sentit d’allò que passa compartit amb l’adult permet que la son i l’alimentació es regulin millor.
Així i tot, caldrà tenir molta paciència, ja que és probable que els infants tinguin dificultats per dormir o no tinguin gaire gana.
Evitem que l’hora de dinar o l’hora d’anar a adormir es transformin en moments de tensió. Hem de permetre que els infants sentin que poden expressar-se a través del “sí” i del “no” i de les negociacions.
Aquests canvis són totalment normals i habituals, però convé observar-los i si s’intensifiquen, revisar què està passant per poder fer algun canvi en el que creiem que no està funcionant.
És important mantenir els bons hàbits alimentaris, com per exemple controlant la ingesta de sucre o les quantitats dels menjars.
IL·LUMINACIÓ, SO I SOROLL AMBIENTAL I VENTILACIÓ
Gràcies a la il·luminació i la ventilació podem afavorir els canvis d’escenari i l’ambientació del nostre espai.
Aspectes importants d’il·luminació:
- Afavorir al màxim l’ús d’una il·luminació natural durant el dia.
- A mesura que es vagi fent de nit, recomanem fer servir llums més puntuals i tènues, sobretot quan s’acosti l’hora d’anar al llit per crear un clima de calma i un canvi de ritme evident que predisposi als infants.
Aspectes a destacar del so i soroll:
-Intentar que no sempre hi hagi soroll ambiental. Trobar moments de silenci dins la convivència.
- Notícies pels infants només un cop al dia. Si alguna persona adulta, necessita estar molt connectada a les notícies, és preferible que porti auriculars.
-Limitar les melodies i músiques infantils, per tal que tinguin més efecte i no envaeixen als adults i les adultes.
Aspectes de ventilació:
-Ventilar durant el dia. Hem de garantir que les finestres i els balcons siguin segurs. L’entrada d’aire fresc serà molt important per a airejar els ànims.
COMUNICACIÓ I CONNEXIÓ
Serà important que durant aquests dies de confinament ajudem a trobem conjuntament eines per mantenir la connexió amb els amics i amigues i també amb els avis o àvies, pels quals podem estar més preocupats. Estar connectar va més enllà de fer servir les noves tecnologies, hi ha altres maneres de mantenir-nos units que passen per actuar a favor del col·lectiu, com per exemple, fer un cartell per oferir ajuda als veïns, estar més pendent d’aquella persona que sabem que viu sola, penjar el dibuix de l’arc de Sant Martí a la finestra o balcó. Aquestes accions, sempre dins les mesures d’autoprotecció, donen una mica més de sentit a la nostra vivència i això ens salva.
Estar connectats també significa poder anticipar. Serà molt important poder anticipar als nostres fills i filles les petites certeses del nostre dia a dia, ja que la situació no ens permet fer prediccions molt més enllà. Hem de transmetre’ls sempre quan sortirem de casa, què anem a fer, quan tardarem i avisar si hi ha algun retràs. Penseu que ara la idea de perill que tenen de fora és molt intensa i poden patir quan ens veuen marxar. Tinguem en compte que NO els hi preguntem, estem comunicant que marxem. Donar a escollir una decisió de l’adult a les criatures en aquests moments pot generar més confusió i inseguretat.
També és interessant que tinguin clar un horari del que passarà al llarg del dia, en quines estones cada un dels adults podrà estar disponible per estar amb ells i en quines aquests adults o adultes necessiten temps per fer les seves coses.
Fer arribar a les criatures notícies positives del que està passant, com per exemple que sembla que a la Xina ha baixat el nivell de contagis o que això encara no sabem quan, però s’acabarà. En aquest sentit, no us oblideu, famílies, de recordar als vostres fills i a les vostres filles que les mestres i els mestres pensem en tots vosaltres, que estem treballant per a millorar, dins de les nostres circumstàncies, la situació que esteu vivint i que no deixarem de fer el que estigui a les nostres mans per a poder afavorir el benestar de tots i totes.
CONCLUSIONS
En aquesta crisi, tots i totes (infants inclosos) tenim un marge d’acció i, per tant, podem
desplegar estratègies preventives i pal·liatives de problemes posteriors.
• La connexió i l’afecte a través d’allò senzill i quotidià.
• L’activitat autònoma, el moviment lliure i l’aire fresc seran vitals per regular son i gana, però també per activar l’estat d’ànim.
• Els infants tenen dret a estar informats en la mesura de les seves possibilitats cognitives i
Emocionals. No els hem de dir mentides però tampoc hem de magnificar la situació.
• Donem marges per l’elecció en la quotidianitat, preparem l’espai i l’ambient per a donar
llibertat dins d’un context de seguretat i protecció.
• Arribem a acords.
• Fem servir les tasques escolars i les domèstiques com un element per estructurar el temps a casa.
• Aquests suggeriments són útils per a totes les edats.