La familiarització: Els primers dies a l'escola

Com acompanyar els infants durant els primers dies d’escola
 
Els primers dies d’escola, impliquen per l’infant el pas de l’àmbit privat i familiar a l’àmbit social, és a dir, passar d’una particular forma de ser educat, tractat i percebut per la seva família, a la incorporació de formes més socialitzades i col·lectives d’educació i d’interacció. Per això és important que aquest procés sigui gradual, respectuós i adaptat ja que influirà tant en positiu com en negatiu al llarg de l’etapa escolar de les criatures.
 
Per que parlem d’adaptació?

  • Perquè tothom que ha participat a l’escolarització d’infants petits sap que el procés és complex i sovint dolorós.
  • Perquè normalment el procés d’adaptació genera externament una època de tristor en els infants i progenitors.
  • Perquè si oferim a l’infant una situació en la qual no senti que se l’empeny a allunyar-se de la família, per quedar-se en mans d’un nou adult desconegut, serà ell mateix qui prendrà la iniciativa.
  • Perquè l’element decisori és l’acceptació de les relacions amb la mestra. Quan l’accepten com a interlocutora dels seus jocs així com d’ajuda davant les petites dificultats o com a còmplice de les seves emocions... llavors l’escola deixa de ser un entorn amenaçant.
  • Perquè hi ha una bona diferència entre el plor de contrarietat o disgust, al plor d’angoixa o temença.
  • Perquè només quan hi ha una relació acceptada i segura és quan es pot donar aprenentatge.

Quina és la nostra proposta?

  • Dissenyar una estratègia que ens permet l’accés a la separació de l’infant com una conquesta de l’infant i no com l’acceptació amb més o menys resignació d’una distància imposada; on l’infant no és forçat a la separació fins que ell no disposa de referents que li asseguren que no s’enfronta a cap amenaça i per tant se sent còmode en la nova situació.
  • Procurar una incorporació suau de casa a l’escola respectant tant com sigui possible els costums i preferències de cada infant buscant una certa continuïtat en els ritmes i en les situacions més intimes
  • Aprofitar l’estona d’acompanyament a l’infant per part de la família a l’escola, per intercanviar opinions, sensacions, sentiments, necessitats,... entre les mateixes famílies i amb l’educadora. Per tal de facilitar l’adaptació dels infants des de la tranquil·litat i la confiança en l’escola i les educadores és important anar construint aquesta relació i el vincle família-escola.

 
Com ho duem a terme?

  • Fent una primera trobada a l’escola, sense infants, abans de l’estiu, per parlar-vos del procés d’adaptació.
  • Establint una primera entrevista al llarg de la primera setmana de setembre, on també hi acudeixi l’infant.
  • Afavorint un procés d’adaptació gradual.
  • Treballant per tal que l’escola esdevingui un lloc amable que aculli infants i famílies. Adequant espais i materials a les necessitats dels infants.
  • Rebent a les famílies en petitis grups, els primers dies, deixant espai de temps entre aquests, per tal d’organitzar i preparar l’espai.
  • Proposant primer a les famílies que acudeixin, una hora, amb els infants, fins que aquests decideixin distanciar-se algunes passes incitats pel que passa al seu voltant. Sortint desprès la família a estones de la classe per tornar a entrar, anunciant-ho sempre a l’infant i explicant-li que desprès tornarà. Aquest temps de separació anirà augmentant, de manera progressiva, segons la resposta de l’infant i les possibilitats familiars.
  • Buscant espai pels infants que ja han estat uns cursos a l’escola, i que desprès d’un període sense venir necessitaran temps per sentir-se segurs davant dels canvis de classe, amb l’ incorporació de nous companys i amb possibles canvis d’educadores.
  • Procurant  una comunicació continuada amb les educadores: facilitant així la coneixença de les particularitats de l’infant, en especial de les rutines a les que està acostumat.

 
Què us proposem a les famílies per tal d’acompanyar els infants en tot aquest procés?

  • Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola.
  • Preveure dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’infant amb la presencia dins de l’aula del seu referent familiar i d’aquesta manera facilitar-li el descobriment i confiança en els nous espais, educadores i companys.
  • Incorporar-vos gradualment, començant per assistir una estoneta a l’escola en companyia d’algun adult conegut. El temps d’estada es pot anar augmentant poc a poc i a mesura que l’infant conegui i agafi més confiança amb les educadores.
  • Situar-se en un lloc determinat de l’estança, i mantenir-s’hi. Adoptar una actitud relaxada, moure’ns en el seu nivell i evitar masses moviments i passejades per la classe, per tal de mantenir un clima agradable i tranquil
  • No intervenir en petits conflictes que es puguin ocasionar. La educadora farà de moderadora.
  • Deixar que l’infant decideixi en quin moment vol anar a jugar. Ser respectuosos amb la seva incorporació, sense forçar situacions. S’ha de respectar el temps de cada infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés d’adaptació.
  • Una vegada decidits a marxar de l’aula, no allargar gaire els comiats. No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i els desorienta. Acomiadar-nos sempre i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
  • És important respectar els torns i horaris pactats amb l’educadora per evitar aglomeracions a l’aula. Ser puntuals en les recollides, els infants us estan esperant.
  • Passejar per l’escola abans o desprès d’entrar i sortir de l’estança per conèixer els diferents espais.
  • El procés d’adaptació, de la mateixa manera que l’aprenentatge dels infants, no és lineal. És a dir, en nombroses ocasions, després de dies en que sembla que el nen/a es mostra tranquil a l’escola pot començar a mostrar-se neguitós de nou.
  • Procurar que no coincideixi amb altres canvis: com ara treure el bolquer, canvi de llit...
  • Explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a l’escola, qui el recollirà... l’infant necessita organització, rutines, això li dona seguretat. En aquestes edats tenen poc recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa.
  • Podeu trobar més informació sobre el model educatiu de la nostra escola al següent enllaç: http://ajuntament.barcelona.cat/escolesbressol/ca/el-model-educatiu-de-les-escoles-bressol-municipals

 
 

Compartiu aquest contingut