L’entrada a l’escola Bressol és per molts infants la primera experiència fora de l'àmbit familiar, és a dir, és el primer cop que l’infant entra en contacte amb un entorn diferent del que és habitual, en el qual es trobaran amb altres infants, adults, espais, materials i situacions que no sempre els hi són familiars. Separar-se d’algú a qui s’estima no és fàcil, sobretot quan encara no hi ha la suficient capacitat cognitiva per comprendre quant de temps durarà la separació, i sobretot perquè en aquestes edats tan primerenques, els infants necessiten poder viure amb seguretat, de la dependència i del vincle afectiu amb les seves famílies.
La separació de l’infant del seu adult de referència pot provocar-li angoixa, inquietuds, por... per això des de l’escola pensem que es importantíssim tenir empatia, respecte, confiança i donar temps per tal que aquest procés sigui el menys complex possible.
A la Llar pensem amb molta cura com actuar, com adreçar-nos als infants, com parlar-los-hi, com aproximar-nos de la millor manera en els seus primers dies, per poder acollir-los bé. Creiem fermament que quan t’aproximes des de la calma, el respecte i l’amor i entenent que és una situació inusual i complexa i que els cal temps i que se’ls ha d’ajudar a treure tot allò que senten i que viuen, observem que poc a poc també són ells i les seves famílies qui ens acullen i qui ens obren el cor i ens permeten formar part del seu dia a dia. És una relació mútua on divergeixen infinitat d’emocions que finalment acaben sent compartides i expressades i ens ajuden a tots i totes a acceptar i comprendre aquest procés, sense judicis de valors. El que preval és arribar al final, a acollir-nos mútuament per sentir-nos escoltats, estimats i acceptats .
Per a nosaltres és també molt important des de l’inici que els pares i les mares puguin trobar recolzament i les explicacions que necessitin tant sobre aquest període com sobre el seu/va fill/a.
El sentiment que més pot deixar-se entreveure durant els primers dies a la Llar, potser és el d'inquietud davant el canvi. Aquest sentiment no es pot evitar, és un indicatiu de salut mental i afectiva. D’altra banda, és molt sa que el nen plori, perquè és capaç de manifestar allò que sent. Un dels punts claus d’aquesta adaptació radica en la possibilitat per part de l’infant de trobar-se bé, de sentir-se estimat, sentir-se membre d’un grup com un individu únic i respectat. És molt important comprendre-ho i treballar-ho amb molt de respecte ajudant a l’infant a anticipar-se a les situacions verbalitzant o posant paraules als seus sentiments i/o deixant que els expressi .
L’acolliment a l’escola és un període molt important en què l’infant crea vincles afectius amb les educadores i amb altres iguals. Com es viuen els primers dies incideix en els sentiments que l’escola desperta a l’infant més endavant; és per això que procurem que sigui un procés tranquil i gradual.
