El joc, el dret i el deure dels infants

 
La declaració dels drets dels infants del 20 de novembre del 1959, recull en l’article 31, el joc com a un dret.
 
“L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.”
 
Per a nosaltres no és només un dret, sinó també un deure. Aquesta hauria de ser la principal activitat dels infants, el joc no només aporta aprenentatge, sinó que és aprenentatge. En el dia a dia a l’escola es donen multituds de moments de joc, de relació, d’investigació i d’aprenentatge i hem de tenir molt present que el joc neix de l’impuls innat de l’infant per cobrir la seva necessitat d’explorar, de conèixer i d’interpretar el que l’envolta
 
A l’escola aquesta és la principal acció que realitzen els infants al llarg del dia. Els espais de l’escola estan pensats, dissenyats i planificats per a que els infants puguin anar desenvolupant les seves capacitats a través del joc. Anem adaptant els materials als diferents processos evolutius dels infants. De tal manera, que permet que aquests  puguin desenvolupar el seu joc al seu ritme i segons les necessitats que tinguin a cada moment. Defensem, doncs, el joc on l’adult observa, acompanya i va provocant propostes per a que els infants puguin decidir a què volen jugar i com a cada moment.
 
Entenem que les emocions que es desenvolupen a través del joc aporten el plaer i, per tant, són essencials per a poder iniciar els primers aprenentatges. De fet, les connexions neuronals necessiten d’una emoció plaent per tal que puguin perdurar en el temps i siguin significatives per l’aprenentatge.
 
Val a dir que també fem propostes en petit grup, com experimentacions, modelatge, transvasaments…respectant aquells infants que prefereixen fer un altre tipus de proposta en aquell moment. Entenem que per a que un infant es trobi segur, disposat i encuriosit cal respectar, com sempre fem en tots els seus processos, la seva participació o decisió de cada moment.
 
Els materials que oferim permeten adaptar-se a cada infant ja que no estan pensats per un únic objectiu, sino que permeten donar resposta a les necessitats específiques de cada infant. Intentem que aquest material sigui el més natural possible, ja que entenem que el contacte amb els elements naturals proporciona tant vivències físiques ( temperatura, color, textures..) com emocionals (tranquil·litat, serenor…). Trobareu petxines, fustes, troncs, cadenes, agulles, teles, aigua,…materials amb els que els infants aniran construint, modificant i establint els seus aprenentatges.
 
A l’escola, doncs, proporcionem un espai segur on mica en mica, l’infant conquesta l’autonomia del propi joc, a través del qual es descobreix a si mateix i va iniciant la relació amb l’entorn d’una manera plaent i satisfactòria. Perquè entenem que el joc és llibertat, és una font de plaer, és un procés sense finalitat aparent, és descoberta, és el mitjà que tenen els infants de connectar-se amb l’entorn,..
 
El joc és l’activitat per excel·lència de la infància, és una activitat vital i indispensable per al desenvolupament humà, ja que contribueix de manera rellevant al desenvolupament psicomotor, intel.lectual, social i afectivoemocional (Garaigordobil, 2003, Piaget 1945/1979;Vigotsky, 1933/1982; Wallon 1941/1980)
 
 

Compartiu aquest contingut