Per als humans el foc és un element natural que ens ha acompanyat, a partir de saber controlar-lo, des de fa més d’un million d’anys. L’hem fet servir, entre altres coses, per protegir-nos del fred i de l’atac dels animals, per poder fer activitats a la foscor, per cuinar i fer més digeribles alguns aliments i per explicar històries en grup al seu voltant.
A l’escola cada dia, per l’estona de dinar, encenem una espelma de cera alba que ens acompanya durant l’àpat. Es tracta d’una rutina que marca la temporalització d’una activitat tan important com és el menjar. La llum de l’espelma ens transmet serenitat i armonia, simbòlicament representa l’escalfor de la llar i de la família, en el nostre cas, la família escolar.
Després de rentar mans, seiem a la cadira i repartim pitets, anomenant cada infant pel seu nom. Quan tothom està a lloc, ben preparat i parant atenció, tanquem els llums de l’estança per tal de crear un ambient recollit i acollidor. Les educadores portem l’espelma fins a la taula, en un recipient transparent i segur, l’ensenyem i l’encenem davant de les mirades encuoriosides i tranquil·les dels infants, deixem amb suavitat l’espelma al centre de la taula i comencem el procés de l’activitat de dinar. En acabat aquest, un infant de cada taula bufa l’espelma per apagar-la, i la guardem fins l’endemà.
(Aquesta és una variant que fem a la nostra escola del “Joc del Silenci” de Maria Montessori)
