Qui es l’Avi Udaeta?
Per l’escola Portal Nou, L’Alberto de Udaeta és l’avi d’en Luc i la Rita, i pare de l’Esther. L’Esther i l’Ernest durant cinc cursos consecutius van portar a l’escola els seus fills, primer la Rita (els cursos 2012-13, 2013-14 i 2014-15) i a continuació en Luc (els cursos 2015-16 i 2016-2017). L’avi i l’àvia Mar han vingut molts dies a buscar els seus néts.
En altra dimensió de la seva persona, l’Alberto treballa d’escultor al seu taller de San Feliu de Guíxols i fa exposicions arreu del món.
Proposta de fer un taller amb els infants
L’Àngels, educadora del grup Mar, proposa a l’Avi Udaeta fer un taller d’escultura a la classe. Ell accepta la petició. Ho van parlant i finalment ho concreten en fer una sessió per als infants de les classes Mar, on està en Luc, i els companys de la classe Riu.
A la classe les educadores van creant expectativa, munten un racó amb fotografies de l’escultor mentre treballa i d’algunes de les seves obres; també en parlen a l’hora de la rotllana mentre mengen la fruita; fan activitats de pintura o construccions amb la inspiració del que han vist que ell fa al seu taller.
Durant aquest temps hi ha un contacte freqüent per correu i telèfon per anar precisant detalls.
Per fi, el dia 30 de març de 2017, l’Avi Udaeta compareix a l’escola amb el seu taller viatger: porta les eines, els materials i el seu saber i, ens va confessar, un element molt important que és la il·lusió.
L’Àngels fa la presentació de l’Alberto i ell explica als infants el què farà. Després, en silenci atent, va treballant durant quaranta minuts: tallant, desbastant, foradant, rebaixant, llimant, polint, envernissant.
En acabar la sessió tenim un casc de guerrer antic originat al cap i les mans de l’artista.
De un record a una obra única
El primer pensament és que l’Alberto s’emportarà la peça al seu taller amb la idea de fer-li un tractament que li doni més duresa i ens el tornarà per tal que el tinguem a l’escola com a record del taller realitzant.
Però a tots ens queda la sensació de que això pot tenir més recorregut. Així que parlant i fent volar el cap l’Albert ens proposa continuar el procés que ell fa amb les seves obres.
A partir del model que ha fet a l’escola farà un motllo. Amb aquest motllo va a la foneria amb la que treballa habitualment i fan la colada en acer.
L’Avi Udaeta es posa el seu casc i s’afanya amb el que ha sortit del motllo: rebaixa, llima, poleix, i torna a tenir el casc del guerrer, ara en metall.
El Guaita arriba a l’escola
El creador té la potestat de posar nom a la seva obra. Decideix anomenar-la el Guaita de l’escola, per tal que sigui el vigia protector dels infants i dels adults que visquem a l’escola.
Amb les directrius de l’Alberto, l’Armin de l’Albera (un dels fusters que fan els mobles de les escoles bressols) fa una peana a prova d’infant.
El 6 de juliol l’Albert torna a l’escola per fer la instal·lació de l’escultura. Forada la fusta per incrustar-la i amb un cargol, que també és una petita escultura, fixa el casc a la peana amb un sistema que impedeix que es mogui, basculi o es desenrosqui.
L’últim gest del creador és passar-li el raspall per deixar-la guapa i que camini sola pel món.
El Guaita està en bones mans
Fins que acabà el curs el Guaita s’instal·là a la classe de Mar. Els infants l’acolliren amb cura per facilitar-li l’adaptació a l’escola. El tractaven amb naturalitat incloent-lo en els seus jocs: tocant-lo, oferint-li menjar, guarnint-lo amb ulleres o mocadors.
Als inicis d’aquest curs 2017-2018 el considerem prou adaptat i el fem sortir a la SUM. Aquí té relació continuada amb els infants més grans de l’escola i, a l’igual que el curs passat, el toquen, l’abracen, s’apugen a sobre i, sobre tot, li ofereixen menjar de manera sovintejada.
Tots els habitant de l’escola sentim molta tranquil·litat per la protecció del nostre Guaita alhora que molt agraïment cap el seu autor i totes les persones que han fet possible la seva creació.
Actualment el tenim vigilant i acompanyant a l’entrada d l’escola.
A Barcelona, Març 2025.
