Familiarització

Aquest procés a l’escola representa un esforç emocional per a tots plegats, infants, famílies i educadores, però qui més ho viu intensament és l’infant. Les mestres vetllem per afavorir una bona relació afectiva entre infant i adult i amb la resta de companys, oferint-li un procés estable i gradual, facilitant així que cada dia se senti més segur a l’escola. No es tracta de posar una data límit perquè cada infant viu el procés d’una manera diferenciada. I tampoc podem saber com reaccionaran en les diferents etapes del procés, així que l’adult ha d’observar cada pas des de la comprensió.

És important que la família i l’escola mantinguem una comunicació diària per poder valorar el seu procés. Aquest és més o menys llarg depenent de cada infant, de la confiança que va manifestant. També és important tenir present que cal deixar el temps necessari sense forçar vincles perquè els infants puguin crear confiança, amb l’espai, educadores i companys. 

Per molts de vosaltres deixar els infants és una necessita, així que recomanem per facilitar el període d’adaptació  tenir present: 

·   La confiança en l’escola i les educadores ajudarà a totes les parts a viure el procés de manera més efectiva. Els infants es senten segurs a través dels seus adults de referencia i segons la nostra confiança els ajudarem a sentir-se més segurs.

·   Connectar família – escola a través dels recursos que tenim disponibles. Trucades, objectes, i no negar el dolor, cal deixar-los que exterioritzin la tristor, enfado, etc.. i donar temps. En comptes d’utilitzar el “no ploris”, “no estiguis trist”... podem utilitzar frases com : “No t’agrada que me’n vagi”, “estàs trist perquè et deixo a l’escola i me’n vaig”, “voldries que em quedés aquí amb tu més estona”, “no vols quedar-te aquí”,…quan els infants es senten compresos se senten millor.

·   Acompanyar i descobrir amb ells què i qui hi ha a l’aula. Dedica un temps conjuntament què poden fer i com ho poden fer. Fer acords sobre què estaran fent en la vostra absència i tampoc allargar els moments de separació perquè poden ser més dolorosos.

·   Acomiadar-se sempre perquè l’infant pugui saber quan marxeu i realitzar una retrobada efectiva, encara que a vegades pot semblar forçat perquè no mostrin interès sempre els ajudarà a entendre el paper de l’escola.

·   La comunicació en aquesta etapa és fonamental per crear acords conjunts família-escola per facilitar el procés individual de cada infant. Us animem a compartir sentiments en voltat a aquest moment tant dur per totes les parts. I intentar viure totes les etapes del procés. Com a família també cal adaptar-se a molts canvis i crear nous vincles amb adults i això requereix temps.

Des de Xarlot us desitgem que sigui un procés de construcció conjunta que ens ensenyi a tots i totes!

 

Compartiu aquest contingut