El projecte Fàbriques de Creació neix de la necessitat de col·lectius d'artistes de comptar amb espais de treball i punts de trobada amb altres creadores i creadors. Així és com antigues naus industrials esdevenen seus de la vida cultural i motor artístic de la ciutat.

Barcelona sempre ha demostrat una incansable capacitat per generar idees, curiositat i innovació. I ho ha fet sobretot mitjançant la participació crítica i creativa de la seva ciutadania. La gran riquesa i vivacitat cultural de Barcelona ha facilitat l'aparició d'artistes de tota mena i en tot moment. Molts d'aquests creadors i creadores han sorgit al voltant d'iniciatives i col·lectius que esdevenen una peça fonamental per comprendre el naixement del programa Fàbriques de Creació.

Fins a la darrera dècada del segle XX, gran part de l'activitat cultural de la ciutat es trobava en mans d'iniciatives de caràcter privat o bé associatiu. No obstant això, comptaven amb una marcada vocació de servei públic, ja que difonien les activitats pel barri o col·laboraven amb altres entitats. Aquestes experiències van anar evolucionant des del local d'assaig, el taller o l'estudi cap a espais de trobada, intercanvi i experimentació per a artistes, creadors, creadores i públic en general. Així, aquests projectes es van anar transformant en contenidors de múltiples propostes que ràpidament van esdevenir espais de referència artística a la ciutat.

A finals dels anys 90 la manca d'espai i de recursos comencen a suposar un problema per alguns d'aquests centres i comencen a traslladar la seva activitat a altres edificis. Es tracta d’antics complexes fabrils, motors del passat industrial i associatiu de la ciutat, que es troben en perill de deteriorament. Un cop rehabilitats, aquests grans espais ofereixen les condicions idònies per dur a terme iniciatives de creació artística amb amplitud i llibertat. I vet aquí l'origen d’allò que posteriorment inspirarà el programa municipal Fàbriques de Creació.

L’any 2007 davant la reivindicació d'espais ben condicionats per part de col·lectius d'artistes, l'Ajuntament de Barcelona elabora la primera mesura de govern de Fàbriques de Creació. A partir de llavors, l'Institut de Cultura treballa en la configuració d'una xarxa d'equipaments de titularitat municipal. Aquesta xarxa s'ha anat teixint, per una banda, incorporant espais que ja comptaven amb una trajectòria consolidada gràcies a l'impuls d'agrupacions artístiques de la ciutat. I, per altra banda, s'han establert nous equipaments gestionats per entitats pertanyents a diferents àmbits artístics.

Per tal de garantir el funcionament d'aquest gran engranatge cultural i artístic de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona desenvolupa aquest projecte que s'anomena Fàbriques de Creació. Amb aquesta iniciativa, l'administració pública es fa càrrec de grans centres de referència creativa i artística de la ciutat. D’aquesta manera es compromet a assumir les exigències d'una ciutat madura amb un model cultural dinàmic, modern i democràtic.

Cronologia
  • 1977

    Neix l'Ateneu Popular de Nou Barris de l'ocupació veïnal d'una planta asfàltica entre Roquetes i Trinitat Nova. 

  • 1989

    Neix la Sala Beckett al barri de Gràcia en mans del col·lectiu Teatro Fronterizo.

  • 1992

    Neix el Teatre Tantarantana, el qual pren el nom del carrer on està ubicat, al barri del Born.

  • 1995

    Neix La Caldera al barri de Gràcia per iniciativa d’un grup d’artistes que busquen un espai per poder crear i desenvolupar els seus projectes de dansa i arts escèniques.

  • 1996

    El Teatre Tantarantana es trasllada al barri del Raval, a un edifici que havia estat, entre d'altres, una antiga fàbrica de paraigües.

  • 1997

    Neix la Nau Ivanow al recinte fabril construït per a la producció de les Pintures Ivanow i reutilitzat posteriorment per diverses empreses del sector tèxtil. A partir d'aquest moment, es va transformant en un centre cultural.

  • 1997

    L'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) obre Hangar en una antiga fàbrica tèxtil del barri del Poblenou, propietat del Marquès de Santa Isabel, i comença a treballar en la creació d'un centre de recursos per a la producció artística.

  • 1997

    L'Espai Escènic Joan Brossa obre les seves portes en una sala de petites dimensions al carrer de l'Allada Vermell, des d'on impulsa la representació de nombroses obres de Brossa i d'autors que treballen dins de l’òrbita ètica i estètica brossiana.

  • 1999

    L'antiga fàbrica La Escocesa, dedicada a l'elaboració de productes químics per a la indústria tèxtil des de la seva construcció el 1852, esdevé un espai de creació i punt de trobada per a artistes.

  • 2007

    L’Ajuntament de Barcelona elabora la primera mesura de govern de Fàbriques de Creació.

  • 2007

    Hangar passa a formar part del programa de Fàbriques de Creació.

  • 2007

    L'Ateneu Popular 9 Barris s'incorpora a la xarxa de Fàbriques de Creació.

  • 2008

    Neix La Central del Circ promoguda per l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya i s’instal·la en una carpa al Fòrum.

  • 2008

    L’Ajuntament de Barcelona cedeix la gestió de La Escocesa al col·lectiu Associació d’Idees i esdevé una nova fàbrica dins el programa municipal.

  • 2008

    Neix Fabra i Coats al complex industrial del mateix nom que havia estat una fàbrica de fils i teixits del segle XIX i s’uneix al projecte de les Fàbriques de Creació.

  • 2010

    La Nau Ivanow s'incorpora a la xarxa de Fàbriques de Creació.

  • 2011

    La Central del Circ es trasllada de la carpa a les seves instal·lacions actuals al Parc del Fòrum.

  • 2011

    Neix el Graner a l'antiga seu del fabricant holandès de bombetes Philips, al barri de La Marina.

  • 2011

    Neix La Seca Espai Brossa a l’edifici de l’antiga Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d'Aragó i s’incorpora a la xarxa de Fàbriques de Creació.

  • 2014

    La Sala Beckett passa a formar part del projecte de les Fàbriques de Creació.

  • 2015

    La Caldera s'incorpora a la xarxa de Fàbriques de Creació i es trasllada al barri de Les Corts, a l'antic cinema Renoir Les Corts. Anteriorment, l’edifici havia estat la fàbrica automobilística Fiat Hispania S.A., que va funcionar fins al 1979.

  • 2016

    La Sala Beckett es trasllada al Poblenou, a l’antiga seu de la cooperativa obrera Pau i Justícia.

  • 2017

    El Teatre Tantarantana s’incorpora al projecte municipal de Fàbriques de Creació.

  • 2017

    L'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de les diverses Fàbriques de Creació que conformen la xarxa, redacten una nova mesura de govern.