El projecte Fàbriques de Creació neix de la necessitat de col·lectius d'artistes de comptar amb espais de treball i punts de trobada amb altres creadores i creadors. Així és com antigues naus industrials esdevenen seus de la vida cultural i motor artístic de la ciutat.

Barcelona sempre ha demostrat una incansable capacitat per generar idees, curiositat i innovació. I ho ha fet sobretot mitjançant la participació crítica i creativa de la seva ciutadania. La gran riquesa i vivacitat cultural de Barcelona ha facilitat l'aparició d'artistes de tota mena i en tot moment. Molts d'aquests creadors i creadores han sorgit al voltant d'iniciatives i col·lectius que esdevenen una peça fonamental per comprendre el naixement del programa Fàbriques de Creació.

Fins a la darrera dècada del segle XX, gran part de l'activitat cultural de la ciutat es trobava en mans d'iniciatives de caràcter privat o bé associatiu. No obstant això, comptaven amb una marcada vocació de servei públic, ja que difonien les activitats pel barri o col·laboraven amb altres entitats. Aquestes experiències van anar evolucionant des del local d'assaig, el taller o l'estudi cap a espais de trobada, intercanvi i experimentació per a artistes, creadors, creadores i públic en general. Així, aquests projectes es van anar transformant en contenidors de múltiples propostes que ràpidament van esdevenir espais de referència artística a la ciutat.

A finals dels anys 90 la manca d'espai i de recursos comencen a suposar un problema per alguns d'aquests centres i comencen a traslladar la seva activitat a altres edificis. Es tracta d’antics complexes fabrils, motors del passat industrial i associatiu de la ciutat, que es troben en perill de deteriorament. Un cop rehabilitats, aquests grans espais ofereixen les condicions idònies per dur a terme iniciatives de creació artística amb amplitud i llibertat. I vet aquí l'origen d’allò que posteriorment inspirarà el programa municipal Fàbriques de Creació.

L’any 2007 davant la reivindicació d'espais ben condicionats per part de col·lectius d'artistes, l'Ajuntament de Barcelona elabora la primera mesura de govern de Fàbriques de Creació. A partir de llavors, l'Institut de Cultura treballa en la configuració d'una xarxa d'equipaments de titularitat municipal. Aquesta xarxa s'ha anat teixint, per una banda, incorporant espais que ja comptaven amb una trajectòria consolidada gràcies a l'impuls d'agrupacions artístiques de la ciutat. I, per altra banda, s'han establert nous equipaments gestionats per entitats pertanyents a diferents àmbits artístics.