Pla de Barris. El nou Pla de Barris s’amplia fins a 27 barris, amb un pressupost de 200 milions d'€, i es complementa amb altres 100 milions d’inversió.
La població d’impacte d’aquesta nova edició, la tercera, creix fins a 438.000 persones, i arriba al 26% dels barcelonins i les barcelonines.
L’Ajuntament de Barcelona destinarà 300 M€ als barris del Pla de Barris. A partir de 2025, iniciarà una nova edició del Pla de Barris, quan finalitzi el pla vigent, més ambiciosa que totes les anteriors: arribarà a més territoris – a un total de 27 barris de 7 districtes- , per tant impactarà en més població –438.000 persones-, incrementarà el pressupost a 200 M€ és a dir un 33% més que en l’edició anterior, i abordarà altres reptes innovadors que es complementaran a la reducció de desigualtats socials i econòmiques, a través de dos plans de regeneració urbana singulars.
Destaquen les intervencions que posaran l’accent en l’espai públic i que arribaran als barris de muntanya – actuacions incloses en el pacte de pressupostos amb ERC-, per una banda, o les actuacions de caire preventiu, que s’anticiparan per evitar futures desigualtats, com serà el cas del barri de la Marina del Prat Vermell. El nou Pla de Barris preveu gastar 113 M€ en la millora de l’espai públic i equipaments, 35 M€ en escoles i projectes educatius, 32 M€ en projectes socials, i 20 M€ en rehabilitació d’habitatges. A aquests projectes se sumaran altres actuacions que s’hi complementaran i que superaran els 100 M€ d’inversió en aquests mateixos barris. Així doncs, el Pla de Barris 2025-2028 desplegarà 13 intervencions, és a dir 13 plans en un total de 27 barris, per tant, en quatre barris més que en l’anterior edició.
Aquesta 3a edició del pla consolida algunes de les polítiques ja iniciades i es proposa intervenir de manera més focalitzada i intensiva en els barris que ja formaven part de les edicions anteriors. Centra la intervenció en aquells àmbits que són els causants més directes de la desigualtat i focalitza la mirada en aquells col·lectius que més pateixen els efectes i les conseqüències d’estar en situació de vulnerabilitat, com són les dones, les persones grans, els adolescents o les persones migrades.
A diferència de les anteriors edicions, per altra banda, Ciutat Vella esdevé en aquest nou Pla de Barris un territori amb un projecte únic per als quatre barris. El pla de barris de Ciutat Vella serà prioritari, amb una mirada intensiva, estratègica i de conjunt, per donar respostes d’escala districte mantenint la singularitat de cada barri. Serà l’instrument que vehiculi moltes de les accions del Pacte per Ciutat Vella. De fet, el Pla de Barris de Ciutat Vella s’incorpora com a estratègia de transformació derivada del Pacte per Ciutat Vella. Amb aquesta nova intervenció, l’Ajuntament de Barcelona incrementarà la inversió en l’espai públic de Ciutat Vella en un 140% (passarà de 8,3M€ a 20M€).
El nou Pla de Barris incorpora també altres 2 projectes de regeneració urbana singulars:
Aquests plans singulars persegueixen altres objectius complementaris a la reducció de les desigualtats socials i econòmiques. En el cas dels projectes a desplegar en els barris de muntanya (al nucli de les Planes, a Sant Genís dels Agudells, a Montbau i a la Teixonera) posaran l’accent en inversions en l’espai públic, amb la idea de revertir situacions de desigualtat que es generen precisament per les dificultats que genera una orografia complexa. Aquests projectes prioritzaran la millora de la connectivitat i l’accessibilitat a equipaments i serveis; la millora de l’espai públic o dels equipaments que facilitin els usos socials i comunitaris, i l’adaptació d’aquests barris als nous reptes climàtics (prevenció de riuades, millora de la resposta en cas d’incendis, potenciació dels sistemes de biodiversitat…).
En el cas de la Marina del Prat Vermell, es tracta d’un projecte innovador perquè té un caire preventiu. El barri està en transformació i preveu l’arribada de prop de 30.000 nous habitants (entre promocions públiques i privades d’habitatge) en els propers 12 anys. Aquestes transformacions són una oportunitat pel territori però també poden suposar un perill pel teixit social existent. El Pla Singular de la Marina del Prat Vermell vol incidir en el “mentrestant” posant el focus en diferents eixos (social/comunitari, sòcio-econòmic, espai públic i connectivitat, equipaments) per evitar l’aparició de futures desigualtats i, alhora, assegurar que les oportunitats generades per la transformació reverteixen també en la població actual de la
Marina.
El Pla de Barris 2025-2028 creix en territori i per tant, també augmenta el volum de població sobre la qual impactaran els projectes que desplegarà: 438.000 persones. L’edició 2021-2024, que tot just enfila els seus mesos finals d’execució, ha tingut un impacte sobre una població de 375.000 ciutadans i ciutadanes, el 22,6% de la població barcelonina. A partir de 2025 el percentatge la ciutadania barcelonina sobre la qual impactaran els projectes del Pla de Barris serà del 26,4%.
Noves estratègies en la lluita contra les desigualtats
El Pla de Barris 2025-2028 reorganitza els àmbits d’intervenció en tres grans eixos principals a on a més es focalitzarà bona part de la inversió:
Per altra banda, el nou pla de barris centrarà els seus esforços en desenvolupar polítiques públiques que acompanyen a les inversions i que posen l’accent en els recursos i les capacitacions que s’evidencien avui en dia com a palanques necessàries per revertir les desigualtats en un marc que no es pot oblidar que és el de l’emergència climàtica. La salut, i en especial la salut mental, preocuparan i ocuparan en aquesta nova edició.
Finalment, aquest nou Pla de Barris abordarà les seves noves polítiques posant l’accent en tot un seguit de col·lectius prioritaris:
Projectes emblemàtics se sumaran al Pla de Barris, amb més de 100 milions d’euros d’inversions addicionals
Més enllà de les inversions previstes pel nou pla de barris, l’Ajuntament de Barcelona té en marxa altres projectes que es desenvoluparan durant aquest mandat i que se sumaran als que preveu el Pla de Barris. Aquests altres projectes són molt emblemàtics per aquests territoris i suposen una inversió que supera els 100 M€. Alguns d’aquests projectes són a Ciutat Vella, el Teatre Arnau (10 M€), la Cooperativa Segle XX (3,7M€), o l’Escola Bressol Municipal del Mar (2,2 M€); a Horta-Guinardó la Bòbila (3 M€); a Nou Barris les reformes dels carrers Flor de Neu i Artesania (6,5 M€), els equipaments de l’Illa Q (7,6 M€), o les obres per convertir les escoles de la Zona Nord en instituts escola (4 M€), la urbanització dels entorns del Mercat Montserrat (5,7 M€), i la biblioteca Ideal Flor (24,5 M€); a Sant Andreu, els projectes d’habitatge i urbanització del Bon Pastor (5 M€); a Sant Martí la rehabilitació als barris del Besòs i el Maresme i la Pau (11 M€), a Sants-Montjuïc la urbanització del Passeig de la Zona Franca (1,5 M€), i la construcció del CEM La Marina (13,6 M€), i al districte de Sarrià-Sant Gervasi, l’eixamplament del Camí de la Reineta (2 M€).
