Corregir la infrarepresentació de les dones a l’espai públic és l’objectiu de la campanya municipal d’aquest 8 de març, que presenta la publicació d’un mapa de la xarxa de metro i de l’àrea urbana de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) on les 153 parades s’han rebatejat amb noms de dona per impulsar una reivindicació històrica: reconèixer l’empremta que han deixat les dones a la ciutat, en àmbits tan diversos com la ciència, la literatura, l’esport, la política o l’activisme veïnal. Paral·lelament a aquesta acció simbòlica, durant el mes de març s’inauguraran a la ciutat setze espais públics reals amb nom de dona. Així ens afegim a la commemoració del Dia Internacional de les Dones.
Actualment només el 8,3% dels carrers, les places i els espais públics porten nom de dona, enfront del 35% que duen nom d’home. Els noms que omplen els espais públics formen part de la vida de les persones que habiten i recorren la ciutat i s’han triat històricament des de posicions de poder dominades per homes. El resultat ha estat la invisibilització sistemàtica de les dones.
On són les dones?
La Ciutat de Dones és una iniciativa per evidenciar les grans aportacions de les dones al llarg de la història i reivindicar més presència de la seva memòria en el plànol urbà. Mitjançant un mapa simbòlic del metro, es recuperen les trajectòries vitals de més de cent cinquanta dones que han marcat i marquen la història de la ciutat, i que són una mostra de l’empremta que han deixat a Barcelona innombrables artistes, esportistes, polítiques, activistes o científiques.
Entre elles es troben intel·lectuals i escriptores com Mercè Rodoreda o Carmen Laforet, personatges històrics poc coneguts com Josefa Vilaret, esportistes referents en l’actualitat com la futbolista Alèxia Putellas, activistes veïnals com Custodia Moreno, artistes com Carmen Amaya, científiques com Josefina Castellví, lluitadores antifeixistes com Maria Salvo, activistes feministes anticolonialistes com Remei Sipi, icones de la lluita trans com Sonia Rescalvo i artistes del mític Paral·lel com Mary Santpere, Raquel Meller o la Bella Dorita.
Ciutat de Dones i City of Women
El mapa de la Ciutat de Dones de Barcelona sorgeix d’una iniciativa internacional que va començar el 2016 a la ciutat de Nova York. Rebecca Solnit i Joshua Jelly-Schapiro van imaginar un mapa de metro novaiorquès on totes les parades duien nom de dona. Indígenes, negres i LGTBI, polítiques, erudites, revolucionàries i artistes, dones que formaven part del passat i del present de la història de la ciutat i que no estaven prou reconegudes a l’espai públic. La iniciativa, amb el nom de City of Women, es va reproduir el 2022 a Londres, amb el canvi de nom simbòlic de totes les parades de metro de la capital britànica.
Més noms de dona a l’espai públic
Paral·lelament, al llarg del mes de març s’inauguren setze espais repartits pels deu districtes on les dones són protagonistes. Es tracta de canvis reals de noms, aprovats per la ponència del nomenclàtor, que suposen un increment del 2% de dones en el conjunt nominal de carrers, places i jardins barcelonins.
El desig irrefrenable de llibertat
Març és el mes de les dones, i més enllà de la celebració del dia 8, a la ciutat s’organitza un ampli ventall d’activitats arreu els deu districtes. Entre elles destaca l’entrega del premi 8 de Març – Maria Aurèlia Capmany, un guardó que reconeix projectes orientats a la defensa i la promoció dels drets de les dones i que el 2023 arriba a la 37a edició. Amb el lema “El desig irrefrenable de llibertat”, la convocatòria d’enguany reuneix iniciatives que permetin avançar en el desenvolupament lliure de la llibertat sexual de les dones en tota la seva diversitat i garantir els seus drets sexuals i reproductius.