El filòsof Santiago López Petit imparteix el primer seminari En primera persona del plural i parla sobre el desafiament que suposa el voler viure, un gest radical que obliga a reflexionar sobre qüestions fonamentals: des de la política a l’estimar, des de l’espai d’anonimat a la força del dolor. Durant quatre sessions s’exposaran conceptes com la pròpia definició d’aquest desafiament, el qüestionament de la quotidianitat en l’època global capitalista i l’anomalia com a resistència.

El voler viure com a desafiament

He hagut de pensar la vida per necessitat. El moviment obrer havia estat derrotat. La malaltia arribava imparable amb la nit. I la insistència d’una pregunta: té sentit, la vida? Per poder sobreviure, vaig descobrir que cal arrencar el voler viure de la vida que l’empresona. De la vida, d’aquesta vida que ens constitueix íntimament com a peces de la gran màquina capitalista de mobilització. Després, amb el voler viure a les mans, aquesta pregunta desapareix enfront de la pregunta veritablement crucial: com podem fer-ne un desafiament, d’aquest voler viure? He intentat trobar-hi una resposta, individual i col·lectiva alhora, perquè totes dues dimensions es coimpliquen en la part més essencial del voler viure. Evidentment, es tracta d’expulsar la por pròpia, així com de crear les condicions per aconseguir-ho col·lectivament; la idea del desafiament, però, implica moltes més coses. El desafiament que suposa el voler viure constitueix un gest radical que ens obliga a pensar de nou en les qüestions més fonamentals: des de què és la política fins a què és estimar, des de què és un espai de l’anonimat fins a de què és capaç la força del dolor.

SESSIÓ 1

Dimarts 4 d'octubre, 19 h. Virreina LAB

Avui dia, el concepte de vida és omnipresent. En el discurs humanista, en la bioètica, en els llibres d’autoajuda i, evidentment, en les notícies que parlen de les amenaces creixents que planen sobre l’espècie humana. Però apel·lar a la vida en general, i sovint en abstracte, ha estat una coartada que ha servit tant per declarar guerres com per canalitzar la por. En aquesta tasca la metafísica, hi ha acomplert una funció determinant, perquè ha mostrat de quina manera la nihilització de la vida s’exerceix en nom de la seva salvació. L’afirmació, insòlita i provocadora, que «no hi ha vida, hi ha el voler viure» obre un camí de crítica nominalista a aquesta vida hipostatizada i, per tant, sense vida. Viure és, doncs, conjugar el verb voler viure. Es tractaria, doncs, d’analitzar l’ambivalència del voler viure, la seva recomposició interna, la seva expansió i, finalment, en quina mesura afirmar-la constitueix un desafiament.

Entrada gratuïta. Aforament limitat

SESSIÓ 2

Dimarts 11 d'octubre, 19 h. Virreina LAB

Època global vol dir que el capitalisme recobreix el món i que nosaltres habitem el cor de l’insoluble. La crítica de l’economia política s’encalla quan l’explotació capitalista es transforma en una mobilització permanent. Però la crítica de la vida quotidiana també queda inutilitzada quan és la vida mateixa la que s’ha de sotmetre a crítica perquè s’ha erigit en una forma completa de domini i subjecció. D’aquí que els models tradicionals de crítica (la negació dialèctica o no, la transgressió, l’afirmació vitalista...) no serveixin per pensar el desafiament que comporta atacar la bèstia a l’interior de la qual romanem i que nosaltres mateixos alimentem. Fer del voler viure un desafiament implica, necessàriament, una interrupció. Com podem interrompre aquesta realitat que és, alhora, camp de batalla i espai de possibilitats, fuga endavant i pura tautologia que repeteix incansablement «les coses són així»?

Entrada gratuïta. Aforament limitat

SESSIÓ 3

Dimarts 18 d'octubre, 19 h. Virreina LAB

Actualment, viure és acceptar, dia rere dia, que la nostra vida no val res, que s’utilitzarà mentre sigui útil i, finalment, serà abandonada a la seva sort. Contra l’obsolescència programada que és el nostre destí, el voler viure erigeix el gest radical de la interrupció. Podem foradar la realitat, podem subvertir el domini dels pronoms i el joc de la vida, però per aconseguir-ho ens caldrà apoderar-nos de la potència del no-res i desfer-nos del nihilisme. La potència del no-res és aquest poder que és no-poder, i aquest no-poder que és poder. Cada cop que ens desempalleguem de les fàbriques de la impotència, cada cop que gosem travessar un impasse, agafem aquesta potència amb les mans. D’aquesta manera es plasma la interrupció. En l’àmbit impersonal, la interrupció del domini dels pronoms origina espais d’anonimat. En l’àmbit personal, l’eclosió d’una vida política que, per la simplicitat que la caracteritza, és invencible.

Entrada gratuïta. Aforament limitat

SESSIÓ 4

Dimarts 25 d'octubre, 19 h. Virreina LAB

La mobilització global quan ens tritura la vida, o directament quan ens expulsa com si fos púrria, estén la nit del malestar. Hi ha una impossibilitat de viure que creix i fa emmudir els crits amb por i indiferència. Els que es neguen a pagar el preu d’aquesta normalitat són l’anomalia. S’hi resisteixen, i hi lluiten a la seva manera. Sense treva, aferrats al voler viure. ¿I si l’única manera de suportar aquest excés de vida que no es pot desplegar cap enfora fos, paradoxalment, ficant-hi la mort a dins? La potència del no-res troba en l’anomalia una veritable casa, perquè tota anomalia és una vida trencada que es manté dempeus, desafiant. En la impossibilitat de viure rau, doncs, la possibilitat mateixa de viure, i això origina una alegria estranya que el vent de la vida és incapaç d’ensorrar. D’aquesta manera, la nit del malestar es transforma en la nit de la resistència. La vida és una força fosca, però només és d’aquesta fosca, que en podem treure la llum.

Entrada gratuïta. Aforament limitat

Santiago López Petit (Barcelona, 1950). Filòsof. Militant de l’autonomia obrera durant els anys setanta, al llarg dels quals va treballar com a químic. Va ser professor de filosofia de la Universitat de Barcelona (1990-2013). Els darrers llibres que ha publicat són: La movilización global (Madrid, 2009) i Hijos de la noche (Barcelona, 2014). Ha impulsat iniciatives col·lectives com Dinero Gratis i Espai en Blanc.