Tot mitjà artístic parteix de l’esdevenir de la realitat per tal d’accedir a la seva compressió. Aquest itinerari està marcat per la singularitat tècnica que cadascuna de les arts aplica a l’hora de representar-la simbòlicament.

La fotografia, en necessitar la realitat immediata, es va trobar davant l’abisme d’una nova concepció creativa: atorgar sentit a la realitat visible, a aquesta mateixa realitat que la cambra reproduïa amb una precisió inèdita, aspecte que s’allunyava del principi de creació de la pàgina o el llenç en blanc.

El procés fotogràfic argèntic, la irrupció de la fotografia digital i la creació d’imatges d’acabat fotogràfic generades per la IA conviuen en la nostra contemporaneïtat a través d’autories que els requereixen per a la concepció de la seva obra amb una mateixa finalitat: transcendir allò visible per expressar les vicissituds de l’ésser humà, així com per qüestionar la realitat social que l’envolta.

Aquestes jornades aborden el posicionament que l’art, la ciència i el pensament adopten, en la seva mediació amb la realitat, davant dels nous reptes que presenta el segle xxi.

Sessió 1 (22 d’octubre)
De la realitat íntima a la social
Sandy Moldavia, Israel Ariño, Juanan Requena, Juana Dolores

Avui penso en un autoretrat per allunyar el jo de la dissolució 
Sandy Moldavia parteix de l’extimitat per a parlar, a través de les seves obres, del desig d’un jo que cerca, a través de l’autorepresentació, trobar allò que és comú per narrar les contradiccions del sistema capitalista.

La subversió de la realitat 
Israel Ariño exposa com traspassar l’àmbit descriptiu per a mostrar l’ocult: subvertir l’aparença. Tant l’espai geogràfic —territori i habitants— com l’espai mental de l’experiència íntima esdevenen la dimensió poètica de la fotografia.

«Colección de cuandos»
Juanan Requena ens diu: «Hablan las fotografías de la duración de lo que se creó por un instante, o de su frágil estancia (...) De los vaivenes que siempre transforma el recuerdo. (...) De cuanto crece invisible apenas y deja sobre la memoria cientos de pañuelos de bruma».

Apunts eròtics sobre la dialèctica entre l’àmbit polític i el personal en la feminitat
Juana Dolores analitza les línies del seu treball per reflexionar sobre la feminitat des de l’espai sociocultural i l’esfera íntima, explorant les capacitats de disrupció i les formes prefiguratives de dissidència, transgressió i subversió contra la normativitat i la moral capitalista.

* Xerrades en català i castellà.


Sessió II (23 d’octubre)
De la realitat física a la il·lusòria
Michael Wesely

The Order of the Camera
Michael Wesely parlarà de la seva concepció formal a l’hora d’explorar la realitat a través del comportament de la càmera fotogràfica. Canalitzar el seu fonament tècnic permet explorar els límits del temps d’exposició, les diferents condicions d’obertura i una altra idea d’enfocament, amb què aconsegueix de transcendir la representació de l’instant fotogràfic per tal de crear imatges que reinterpretin la representació visual del temps.

* Xerrada en anglès

Sessió III (24 d’octubre)
De la realitat visible a la generada
Tanit Plana, Josep Maria Ganyet

La màquina queer 
Tanit Plana agafa de la mà la IA per portar-la cap als marges; per desviar-la a fi de disparar contra els mecanismes que la constitueixen, aquests que perpetuen models socials, econòmics i geopolítics caducats. És un gest poètic i polític abraçar contradiccions en la creació i els mètodes sintètics. No existeix el que la màquina pot fer o el que la màquina fa; no és ella o nosaltres. La màquina soc jo. La màquina ets tu.

La IA generativa: de Sòcrates a Frankenstein 
Josep Maria Ganyet estableix una analogia entre l’oposició de Sòcrates a la tecnologia de la paraula escrita i l’oposició de la comunitat creativa a la IA. La generació d’IA ens farà oblidar com crear? Una altra analogia la trobem en els processos de creació amb IA generativa, en què persona i màquina creen a partir de peces preexistents, com en el cas del Dr. Frankenstein i el seu monstre. Pot acabar matant-nos, el monstre? O, per contra, ens pot lliurar de les feines repetitives?

 * Xerrades en català.

Sandy Moldavia (Barcelona, 1994). Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UB), graduada en Arts i Disseny i especialitzada en Narració Visual (Escola Massana). Aquesta artista visual investiga les poètiques del fracàs derivades del capitalisme a través d’una lectura crítica sobre el context social que l’envolta, fent ús del fotomuntatge, l’escriptura i el brodat.

Israel Ariño (Barcelona, 1974). Llicenciat en Belles Arts (UB) i graduat en Fotografia (IEFC). Els projectes d’Israel Ariño es conceben sobre l’acte de veure en el desig que les imatges expressin l’invisible, allò que s’amaga darrere, que suggereix i que fa somiar; una fotografia en què el llenguatge és un mitjà per a qüestionar, transcendir i reinventar la realitat.

Juanan Requena (Nauchipán, 1983). En l’esdevenir del temps, Juanan Requena va fer créixer idees nòmades per a vessar-les en llibretes, en les quals apunta la paraula i la fotografia; però encara avui —encara i com mai—, l’impuls continua tornant a la calidesa d’aquella primera llum... La velada llum que sempre acompanya els records.

Juana Dolores (el Prat de Llobregat, 1992). Juana Dolores va estudiar interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. Escriu i dirigeix les seves pròpies obres de teatre, i és poeta i videoartista. La seva obra sorgeix de la dialèctica entre la política i l’estètica. Treballa en diverses línies d’investigació: revolució, propaganda, bellesa-ficció, realisme socialista, feminitat, sexualitat, desig, erotisme-pornografia.

Michael Wesely (Munic, 1963). Michael Wesely va estudiar al Bayerische Staatslehranstalt für Photographie i a l’Akademie der Bildenden Künste de Munic. Entén la fotografia des de la interioritat de la càmera fotogràfica, aquest espai tridimensional que enquadra per a recollir la llum i donar forma a una imatge fixa que subverteix la representació visual i conceptual del temps.

Tanit Plana (Barcelona, 1975). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Tanit Plana posseeix el Màster de Professorat de Secundària i va obtenir la beca Leonardo de la Fundació BBVA, la Propuestas Vegap i l’Art for Change de la Fundació “la Caixa”. Els processos de mediació en què triangula cos, política i imatge han estat una constant en la seva trajectòria. 

Josep Maria Ganyet (Vic, 1965). Enginyer informàtic per la UAB especialitzat en intel·ligència artificial. Josep Maria Ganyet ha treballat en el camp de la interacció humana amb els ordinadors, el disseny, l’ensenyament i la comunicació en empreses com IBM, Deutsche Bank i Gotomedia. Ha creat empreses en els sectors del disseny, la comunicació i l’arqueologia.

Comissariat: Ramón Casanova i Llorenç Raich. Departament d’Activitats Culturals de l’IEFC
Direcció: Josep Maria de Llobet
Organitza: IEFC. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya
Amb la col·laboració de La Virreina Centre de la Imatge.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

https://www.iefc.cat/
http://jornades.iefc.cat/ (en construcció)