En les formes contemporànies d’exposar l’art és habitual que es presentin de manera conjunta les obres, com a producte de l’activitat artística, i els documents, o materials que les acompanyen, les contextualitzen i en potencien el significat. A mitjans del segle xx va començar a obrir-se un complex espai artístic en què se superposaven la recerca, la creació i el registre, la coexistència dels quals ha generat friccions constants que influeixen tant en la producció de l’art com en l’esfera institucional. Els documents han anat adquirint gradualment una posició cada vegada més visible, alhora que la línia que distingeix l’obra d’art de la documentació s’ha anat difuminant, en un procés que la multiplicació dels girs artístics i l’aparició de nous mitjans i formats no han fet sinó accelerar.

Aquesta situació planteja nombroses preguntes. Des d’una perspectiva econòmica, quines són les causes i les conseqüències de l’augment del valor de canvi dels documents? A la recerca comissarial i historiogràfica, quin valor informatiu s’atorga a les obres, i quin als documents? ¿Les institucions duen a terme la museïtzació adequada, o bé se satura el visitant com més va amb més dades i elements paral·lels a l’obra artística? A les col·leccions i els reculls, el valor d’ús dels documents i la seva accessibilitat al públic investigador estan encara garantits? Finalment, a la pràctica artística, quina és la responsabilitat de l’autor en relació amb les diferents metodologies de recerca i acumulació de dades que es fan servir avui dia?

Les Jornades d’estudi «Després de l’arxiu: obra i document» proposen obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents. Les jornades tenen dues vessants: la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà un seminari als matins, i a les tardes tindran lloc a La Virreina Centre de la Imatge unes taules de treball obertes al públic, en un format híbrid amb ponents presencials i online. Totes dues activitats parteixen del marc dels debats sobre l’art i l’arxiu, cada cop més habituals des de mitjans del segle xx, però prenen un altre sentit i un punt de vista específic. Sobre la base dels enfocaments d’una sèrie de professionals que fan diferents rols en el camp de l’art, el diàleg se centrarà en l’anàlisi dels trets que distingeixen entre l’obra i el document, els dos principals elements significants en la creació artística.

Entitats organitzadores: La Virreina Centre de la Imatge, Global Art Archive (GAA) de la Universitat de Barcelona (UB) i ARXIU/AM.

Dilluns 23 d’octubre a les 19 h – La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4) – CONFERÈNCIA
Claire Bishop - Information Overload 
Dinamitzen: Antoni Muntadas i Valentín Roma

Claire Bishop és historiadora de l’art i crítica, i des del 2008 treballa al programa de doctorat d’Història de l’Art del CUNY Graduate Center (Nova York). Entre els llibres que ha escrit hi ha Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship (2012), que va guanyar dos premis, Radical Museology, or, What's Contemporary in Museums of Contemporary Art? (2013) i un llibre de conversa amb l’artista cubana Tania Bruguera (2020). És redactora col·laboradora d’Artforum i els seus escrits s’han traduït a vint idiomes. Té dos llibres en preparació: Merce Cunningham's Events: Key Concepts i Disordered Attention: How We Look at Art and Performance Today.

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) treballa en la seva obra temes socials, polítics i de comunicació, així com la relació entre l’espai públic i privat dins d’un marc social, i investiga els canals d’informació i la forma en què són utilitzats per censurar informació o promulgar idees. Realitza projectes en diferents mitjans com fotografia, vídeo, publicacions, internet i instal·lacions multimèdia. Des de l’any 1995 Muntadas ha agrupat un seguit de treballs i projectes sota la denominació On Translation. Són obres de contingut, dimensions i materials molt diversos, i totes giren a l’entorn d’una experiència personal de l’autor, al llarg de més de quaranta anys d’activitat com a artista en nombrosos països. En reunir les obres sota aquest epígraf, Muntadas les ubica a l’interior d’un cos d’experiències i preocupacions concretes sobre la comunicació, la cultura del nostre temps i el paper de l’artista i de l’art en la societat contemporània.

Dimarts 24 d’octubre de 9.30 h a 13.30 h - Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) – Aula Magna. PANEL 1
9.30 – 10.00 h: Benignidad i presentació del seminari a càrrec d'Anna Maria Guasch, Antoni Muntadas i Valentín Roma. 
10.00 – 11.00 h: Henar Rivière (Universidad Complutense de Madrid) - Del 15M al Archivo Lafuente: obras, documentos y otros artefactos.
11,30 – 13.30 h: Ponències de les investigadores Mònica Bernabé, Graciela Carnevale, Renata Defelice, María Magaly Espinosa Delgado i Annemarie Kok. 

Anna Maria Guasch és catedràtica d'Història de l'Art Global i Crítica de l'Art en la Universitat de Barcelona. En els últims quinze anys, Guasch s'ha centrat en l'estudi de l'art internacional de la segona meitat del segle XX i ha analitzat les exposicions que ha generat. Els seus últims treballs analitzen la intersecció de les escenes artístiques dels segles XX i XXI, centrant la seva recerca en tres àrees principals: Arxiu - Memòria i Art Contemporani, Història de l'Art i Estudis Visuals, i Art Contemporani i Globalització. Entre els seus últims llibres es troben Derivas. Ensayos críticos sobre arte y pensamiento (Akal 2021) y The Turns of the Global (Edicions UB, 2019).

Henar Rivière és professora al departament d’Història de l’Art de la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat Responsable d’Investigació i Projectes en l’Arxiu Lafuente de Santander, així com investigadora principal del projecte «OBASA y Artpool: Coleccionar, conectar, activar. El Archivo Activo como alternativa cultural en el escenario global» (2021-2022). Entre les seves publicacions més recents destaquen l’edició de Materia de escritura. Entre el signo y la abstracción en la época del intermedia (1950-1980) (amb A. Romero, Editorial CSIC, 2022) i el volum sobre «Arte y archivo» de Anales de Historia del Arte (Editorial Complutense, 2022). 

Programa sencer: https://globalartarchive.com/actividades/obra-y-documento/

Dimarts 24 d’octubre a les 19 h – La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4) – TAULA DE TREBALL
Recerca / Museïtzació / Valor de mercat
Pedro Barbosa, Manuel Borja-Villel i José de la Mano. Modera: Mela Dávila

Pedro Barbosa va ser marxant i el 1999 va crear una col·lecció la Coleção Moraes-Barbosa (cmb), amb obres d’artistes locals i d’arreu del món centrades en l’art conceptual i el vídeo. Les 20.000 obres editades que formen part d’aquesta col·lecció són emprades com a material de recerca per artistes, comissaris i investigadors. cmb també compta amb un espai de projectes obert al públic a São Paulo en el qual s’exhibeixen artistes i projectes de la col·lecció. Pedro Barbosa és membre de la junta directiva d’EAI (Electronic Art Intermix), KW (Kunstwerk Berlin), i MoMA (The Museum of Modern Art) Media and Performing Art Committee.

Manuel Borja-Villel és historiador de l’art, llicenciat el 1980 per la Universitat de València. Va completar els seus estudis a la Yale University i a la City University of New York (CUNY). Director del Museo Reina Sofía durant quinze anys, també va dirigir la Fundació Antoni Tàpies i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Ha format part del Comitè Internacional per a Museus i Col·leccions d’Art Modern (CIMAM) i del Comitè Assessor de Documenta 12 a Kassel, a més de presidir el jurat de la Biennal de Venècia en dues edicions.

Mela Dávila Freire és investigadora, curadora, escriptora i traductora. La seva àrea de treball abraça el gènere de les publicacions d’artista —que ella aborda des d’una perspectiva feminista— i també els arxius d’art i les col·leccions bibliogràfiques, àmbit en el qual s’interessa, en particular, per les interseccions teòriques i pràctiques entre arxiu i col·lecció d’art, i els biaixos ideològics de les estructures arxivístiques. 

José de la Mano és doctor en Història de l’Art per la Universidad Complutense de Madrid, i ha estat professor associat de la Universidad Autónoma de Madrid. A més a més, és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
La seva galeria es va fundar el 2005, i és pionera en la reivindicació dels artistes del Centro de Cálculo, un dels episodis artístics transcendentals dels darrers anys de la dictadura franquista. En les darreres edicions d’ARCOmadrid ha fet propostes com la recuperació de la monumental interpretació del Guernica de Picasso en clau de Transició per Agustín Ibarrola, que va ser adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao. També a ARCO va presentar, fa tres edicions, un projecte sobre dones oblidades dels anys seixanta i setanta, que va recuperar, entre altres, la memòria de l’artista catalana Aurèlia Muñoz, present als nostres dies a la col·lecció del MoMA de Nova York.

Dimecres 25 d’octubre de 10 h a 13.30 h - Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) – Aula Magna. PANEL 2
10.00 – 11.00 h: Wolfgang Ernst (Humboldt-Universität zu Berlin) – Artwork / Document in Times of Technical Signal Processing. A Media-Archaeological Analysis.
11.30 – 13.30 h: Ponències dels investigadors i investigadores Eirini Grigoriadou, Giorgia Ravaioli i Paul Mellenthin.

Wolfgang Ernst es va formar en l’emergent «escola alemanya» de ciències dels mitjans de comunicació amb orientació tecnològica. La seva activitat acadèmica s’ha centrat en la teoria dels arxius i la museologia, abans de dedicar-se a les materialitats mediàtiques. Des del 2003, Ernst és professor titular de Teories dels Mitjans en l’Institut de Musicologia i Ciència dels Mitjans de la Humboldt-Universität de Berlin. La seva investigació actual abraça l’arqueologia «radical» dels mitjans com a mètode, l’epistemologia del tecnòleg, la teoria de l’emmagatzematge tècnic, les tecnologies de transmissió cultural, l’estètica microtemporal dels mitjans i els seus potencials cronopoètics, així com l’analítica del so («sonicitat») des d’un punt de vista epistemològic dels mitjans. 

Programa sencer: https://globalartarchive.com/actividades/obra-y-documento/

Dimecres 25 d’octubre a les 19 h - La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4) – TAULA DE TREBALL
Creació / Crítica / Mitjans
Frederic Amat, Erick Beltrán, Mariana Castillo Deball i Ángela Molina. Modera: Pablo Santa Olalla

Frederic Amat és un pintor el treball del qual desafia una única forma de categorització. La seva obra ha estat exposada i publicada arreu del món, i la seva concepció oberta de la pintura l’ha portat a integrar en el seu treball creatiu múltiples llenguatges artístics. Ha realitzat escenografies per a la dansa i el teatre a partir de textos de García Lorca, Beckett, Juan Goytisolo, Koltès i Octavio Paz. Així mateix, ha dirigit i conformat els espais escènics de l’òpera El viaje a Simorgh, de Sánchez Verdú, i dels oratoris Oedipus Rex, de Stravinsky/Cocteau, i Maddalena ai piedi di Cristo, de Caldara. També ha il·lustrat diverses obres literàries. En les seves intervencions en espais arquitectònics ha desenvolupat projectes que combinen pintura, escultura i ceràmica. En la mateixa direcció plural ha portat a la pintura a l’àmbit de la cinematografia amb pel·lícules com Viaje a la luna, Foc al càntir, El aullido, Danse noire i Deu dits.

El treball d'Erick Beltrán (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1974) se centra en la investigació i la reflexió sobre el concepte d'edició i les construccions de discurs. Recorre formats diversos, com ara el dibuix, la fotografia, el mapa, i les escultures. L'artista s'interessa per la manera com la informació circula i s'organitza, que condiciona la nostra comprensió del món, el llenguatge i la nostra relació amb el coneixement: els nostres diagrames, plànols i sistemes gràfics en són les intencions. Explica el món. La seva obra s'ha exposat en diverses exposicions com ara Popular a IVAM (2023), Documenta quinze, Kassel (2022), Biennal de Liverpool (2021), el Centre Botín de Santander (2019), la Biennal de Yinchuan (2018), el Museo Experimental el Eco, Mèxic (2021), el Museu d'Art Contemporani La Tertulia, Cali (2017), el New Museum, Nova York (2014), o el Museo Tamayo, Mèxic (2014). És artista resident de l'Archive des Avantgardes (Ada) a Dresden, Alemanya.

Mariana Castillo Deball es va llicenciar en Arts Plàstiques a la Universidad Nacional Autónoma de México el 1997 i l’any 2003 va acabar un programa de postgrau a la Jan van Eyck Academie als Països Baixos. En el seu treball adopta un enfocament calidoscòpic, combinant la ciència, la arqueologia i les arts visuals i explorant la forma en què aquestes disciplines descriuen el món. Amb l’objectiu d’iniciar un diàleg amb institucions i museus més enllà de l’art contemporani, col·labora amb col·leccions etnogràfiques, biblioteques i arxius històrics. Les seves instal·lacions, performances, escultures i projectes són el resultat de llargs processos d’investigació i el seu treball ha estat reconegut amb premis com el Prix de Rome (2004) o el Preis der Nationalgalerie (2014).

Ángela Molina és filòloga i llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993-95) i doctora per la Universitat Pompeu Fabra. Del 1994 al 2001 ha exercit la crítica d’art en el suplement de cultura del diari ABC. Des de l’any 2002, col·labora regularment en les seccions d’art i literatura dels suplements Babelia i Quadern (El País), així com en la secció de cultura del mateix diari. Ha estat directora del simposi «Los Lugares de la Crítica» (2009), organitzat per la Universidad Pública de Navarra i la Cátedra Jorge Oteiza, juntament amb el Museo Reina Sofía, del qual es va editar un llibre que ella mateixa va coordinar. 

Pablo Santa Olalla és investigador postdoctoral integrat en l’Instituto de História da Arte da Universidade Nova de Lisboa. Forma part de l’equip de treball del projecte d’investigació acadèmica Global Art Archive (GAA) i és col·laborador habitual de l’Associació Arxiu Muntadas. Centre d'Estudis i Recerca Muntadas (ARXIU/AM).