Jornades entorn d'Enrique Lynch 

Amb Gonzalo Torné, Santiago Gerchunoff, Ángela Molina Climent, Carlos Revetria Yannuzzi, Sira Abenoza

Enrique Lynch (Buenos Aires, 1948 – Barcelona, 2020) ocupa un lloc destacat en el panorama d’autors que, des del final de la dècada dels vuitanta fins a mitjan dècada dels noranta, van reenfocar l’escriptura assagística al nostre país i la van sintonitzar amb les noves subjectivitats del moment.

Professor d’Estètica a la Universitat de Barcelona i col·laborador als diaris i revistes principals d’Espanya i l’Amèrica Llatina, els seus llibres van inaugurar una manera de narrar la història cultural que participava de l’erudició, però alhora d’un cert enfocament càustic i incisiu, distant respecte de les divulgacions menys sofisticades, tot i que també aliena a l’endogàmia acadèmica.

Un lustre després de la seva mort, La Virreina Centre de la Imatge ret homenatge a Enrique Lynch a través d’unes jornades en què participen diferents veus de referència per analitzar l’obra de l’escriptor argentí el llegat del qual segueix sent, encara avui, una referència ineludible i fins a un cert punt anòmala en l’assaig filosòfic, literari i visual de la contemporaneïtat.

Aquest seminari prolonga una sèrie d’aproximacions a figures clau en el context català, que va tenir un primer episodi amb l’homenatge a Romà Gubern celebrat el 2019.

PROGRAMA

Dimarts 16 de desembre, 19 h
Enrique Lynch: un recorregut filosòfic
Amb Gonzalo Torné. Retransmissió en directe: https://youtube.com/live/vwclfGgMykg

Dijous 18 de desembre, 19 h
Taula rodona amb Santiago Gerchunoff, Ángela Molina Climent i Carlos Revetria Yannuzzi, moderada per Sira Abenoza. Retransmissió en directe: https://youtube.com/live/QkbVIA0RqiU

BIOGRAFIA D’ENRIQUE LYNCH
Al cap de pocs mesos d’iniciar la carrera d’Història a la Universitat de Buenos Aires, Enrique Lynch va deixar els estudis per dedicar-se a la militància política. L’any 1971 va tornar a la universitat, però va canviar d’orientació i es va matricular a Filosofia, una carrera que considerava la més ascètica i exigent i la menys lligada a les expectatives d’èxit personal, fossin les que fossin. El 1975 va acabar la llicenciatura en Filosofia i es va fer editor, però al cap d’un any, després del cop d’estat del 1976 a l’Argentina, Lynch va exiliar-se a Espanya i va acabar establint-se a Barcelona.

A Barcelona, després de moltes dificultats, va aconseguir acabar la llicenciatura de Filosofia a la Universitat Autònoma d’aquesta ciutat amb una tesi dirigida per Josep Maria Calsamiglia sobre l’obediència en la teoria del poder en Thomas Hobbes. Entre el 1976 i el 1991, Lynch va treballar d’editor professional. Va ser director editorial d’Editorial Gedisa durant deu anys, assessor de Carlos Barral a la desapareguda Argos-Vergara, director de Muchnik Editores i membre del consell editorial d’Ediciones Destino. Durant aquest període, va editar i coordinar la publicació d’obres encara no traduïdes al castellà d’autors com George Steiner, Gianni Vattimo, Marshall Sahlins, Lipovetsky i Clifford Geertz. A més d’exercir la crítica a la premsa, Lynch va traduir un bon nombre d’obres clàssiques i contemporànies rellevants en quatre llengües, entre les quals hi ha llibres de Thomas Hobbes, François Lyotard, Michel Foucault, Massimo Montinari, Jon Elster i Paul de Man.

En un primer moment, Lynch va encarar una frustrada tesi doctoral sobre la retòrica de legitimitat en la filosofia política, sota la direcció de Salvador Giner, però més endavant, molt afectat per la mort de la seva mare l’any 1985, es va concentrar en l’escriptura d’un assaig sobre la relació entre el discurs filosòfic i la teoria de la narració, titulat La lección de Sheherezade: Filosofía y narración (Barcelona: Anagrama, 1987). Per l’originalitat i la factura literària, aquesta obra va rebre un reconeixement immediat. Va ser primer finalista del Premi Anagrama d’Assaig d’aquell any i primer finalista del Premi Nacional d’Assaig del 1987. En aquest llibre, Lynch inverteix la hipòtesi tradicional segons la qual la filosofia és una variació o superació del discurs mític-narratiu i investiga quant tenen les narracions d’una hermenèutica del sentit del temps, cosa que, després de repassar les profuses teories semiòtiques de la narració, el porta a postular una definició original de mythos i, al final, a trobar un vincle estret entre la filosofia i la literatura basada en la forma narrativa del discurs, i, per aquesta via, a especular amb la possibilitat de filosofar sense la necessitat de comptar amb una idea de la veritat.

Les qüestions de la relació entre filosofia i literatura les torna a abordar a El merodeador: Tentativas sobre filosofía y literatura (Barcelona: Anagrama, 1990), en què set lectures narrativistes successives de Canetti, Freud, Ortega, Shakespeare, De Quincey i Descartes posen a prova les seves propostes sobre la relació entre el model narratiu i la retòrica de l’argumentació.

En la tercera temptativa de completar la tesi doctoral, Lynch es dedica de ple a la lectura de Nietzsche, en especial, dels rudiments de la seva teoria del llenguatge. Seguint una pista suggerida per Paul de Man, estudia els textos nietzscheans sobre retòrica i finalment construeix un model teòric a partir de l’obra pòstuma de Nietzsche en relació amb l’estatut retòric del signe. El resultat és Aproximación a la teoría del lenguaje en la obra de Friedrich Nietzsche, tesi dirigida per José María Valverde i que publica l’any 1993 a l’editorial Destino de Barcelona amb el títol: Dioniso dormido sobre un tigre: A través de Nietzsche y su teoría del lenguaje.

Després de l’obtenció del grau de doctor en Filosofia, guanya la plaça de professor titular d’Estètica a la Universitat de Barcelona, una posició que va exercir fins a la mort.

L’any 1997 veu la llum la seva obra més popular i significativa, Prosa y circunstancia (Barcelona, Anagrama), un exercici literari en què, a partir de relats de circumstàncies personals sovint autobiogràfiques, desenvolupa trenta-tres models diferents de prosa assagística.

L’any 1999 publica una petita història de la idea de bellesa (Sobre la belleza. Madrid: Anaya), prenent com a fil conductor aquesta idea des dels temps de Plató fins a l’època actual, fet que li permet traçar un recorregut ràpid i ponderat de les idees estètiques de la filosofia occidental, que comença amb la tematització d’allò bell a l’antiga Grècia i culmina en la ironització present que se’n fa en l’art i la comunicació contemporània. Al cap d’un any, publica un altre assaig, aquest cop sobre la televisió: La televisión: El espejo del reino (Barcelona: DeBolsillo, 2000), en què surt al pas d’aquells que presenten la televisió com un monstre que deforma la visió del món, domina les consciències i imposa els valors morals i de conducta actuals. Contra aquesta representació apocalíptica de l’anomenada civilització audiovisual, però sense incórrer en optimismes injustificats, defensa la tesi oposada: que la televisió, lluny d’imposar un patró inexistent o de servir un suposat pla de dominació massiva dels individus, reflecteix o reprodueix fidelment els valors vigents, i fins i tot els defensa i promou.

El 2003 publica In-moral: Historia, identidad, literatura (Mèxic-Madrid: Fondo de Cultura Económica). In-moral situa la seva reflexió en tres àmbits: la filosofia de la història, els prejudicis identitaris i la relació entre filosofia i literatura, que es mostren, d’acord amb algunes qüestions centrals abordades al llibre, com a assumptes de necessària implicació moral.

Lynch torna a tractar la relació entre filosofia i literatura amb quatre lliçons dictades a la Universitat de Navarra (Filosofía y literatura: Identidad y/o diferencia - Cuatro lecciones. Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza, Universitat Pública de Navarra, Pamplona, 2006, i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2007), a través d’una aproximació a tres àmbits discursius que les agermanen: la poesia, el mite i la prosa.

El 2004, juntament amb Elisenda Julibert, Gonzalo Torné, Socorro Giménez i Antonio Gutiérrez Vara, Enrique Lynch va crear Las Nubes, una revista digital de filosofia, art i literatura. De la seva fructífera activitat a Las Nubes, l’any 2014 publica una recopilació d’assaigs breus que van aparèixer originàriament en format digital a la secció «El Nubarrón» de la revista amb el títol: Nubarrones: Breviario intermitente (Barcelona: Comba, 2014). Des d’aleshores i fins a la seva mort, va seguir publicant setmanalment aquests «nubarrones», que ell definia com a «ensoñaciones u ocurrencias separadas de otras, cavilaciones interrumpidas, trazos de escritura rápida, observaciones muy escoradas y, en ocasiones, un punto amargas», i que s’han aplegat i publicat de manera pòstuma a l’editorial Ladera Norte en dos volums: Nubarrones I. Una filosofía a retazos i Nubarrones II. Arte, música y literatura seguido de lo que pudo haber sido una biografia (Madrid, Editorial Ladera Norte, 2025).

L’any 2020 va publicar Ensayo sobre lo que no se ve (Madrid, Abada Editores), fruit d’inquietuds que el van acompanyar durant més de deu anys entorn del tema de la imatge, la representació i la manera com pensem, amb una anàlisi àmplia i final sobre l’obra de Jeff Wall Picture for Woman.

Obres publicades

• Hobbes: La gramática de la obediencia, seguido de una antología de textos de Thomas Hobbes. A «Textos Cardinales». Barcelona: Península, 1987.
• La lección de Sheherezade: Filosofía y narración. Barcelona: Anagrama, 1988. Obra finalista del XV Premi Anagrama d’Assaig.
• El merodeador: Tentativas sobre filosofía y literatura. Barcelona: Anagrama, 1990. 2a edició, Barcelona: DeBolsillo, 2007.
• Dioniso dormido sobre un tigre: A través de Nietzsche y su teoría del lenguaje. Barcelona: Ediciones Destino, 1993.
• La lección de Sheherezade: Filosofía y narración. 2a edició, corregida i augmentada. Mèxic: Editorial Ariel, 1995. 3a edició, Barcelona: DeBolsillo, 2007.
• Prosa y circunstancia. Barcelona: Anagrama, 1997, i Buenos Aires: Alfaguara-Taurus, 1999.
• Sobre la belleza. Madrid: Anaya, 1999.
• La televisión: El espejo del reino. Barcelona: DeBolsillo, 2000.
• In-moral: Historia, identidad, literatura. Mèxic-Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2003.
• Filosofía y/o literatura: Identidad y/o diferencia. Cuatro lecciones. Pamplona: Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza, Universidad Pública de Navarra, 2006, i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2007.
• Nubarrones: Breviario intermitente. Barcelona: Editorial Comba, 2014.
• Ensayo sobre lo que no se ve. Madrid: Abada Editores, 2020.
• Nubarrones (2 vol.: Nubarrones I. Una filosofía a retazos i Nubarrones II. Arte, música, cine y literatura seguidos de lo que pudo haber sido una autobiografía). Madrid: Ladera Norte, 2025.

Gonzalo Torné (Barcelona, 1976) és novel·lista. Ha publicat Hilos de sangre (2010), Divorcio en el aire (2013), Años felices (2017), El corazón de la fiesta (2020) i Brujería (2024). Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha exercit també com a editor de clàssics: Montaigne, Pascal, Johnson, els enciclopedistes, Epicur o Newton, entre altres. Actualment dirigeix la col·lecció d'Alba Poesía i co-dirigeix "El ministerio", revista cultural associada a CTXT.

Ángela Molina Climent és llicenciada en Filologia Espanyola i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser crítica d'art i literatura en el diari ABC. Des de 2002, col·labora regularment com a crítica en el diari El País, en els suplements culturals Babelia, Ideas i Quadern. És autora de diversos assajos sobre teoria feminista i estudis de gènere.

Carlos Revetria Yannuzzi és membre de Las Nubes, revista digital creada i dirigida per Enrique Lynch, on des de 2012 exerceix com webmaster i editor. És responsable des de fa tretze anys de la programació de l'escola d'estiu de la Universitat de Barcelona, "Els Juliols" i dels cursos curts Gaudir UB, una iniciativa de divulgació de la recerca i docència de la Universitat oberta a tots els públics. Filòsof i filòleg de formació ha reunit, seleccionat i anotat l'edició de Vessant Nord del compendi en dos volums de Nubarrones d'Enrique Lynch, que va escriure entre 2006 i 2020, i que conforma l'última obra del pensador argentí. Ha publicat articles científics i capítols de llibres acadèmics sobre filòsofs i escriptors hispanoamericans, com el mexicà Alfonso Reyes o el peruà César Vallejo. 

Santiago Gerchunoff (Buenos Aires, 1977) viu a Madrid des de 1997 i actualment és professor de Teoria Política en la Universitat Carles III. Va ser llibreter fundador de la llibreria Muga i director editorial de  Clave Intelectual i Siglo XXI. Les seves recerques es concentren en teoria política contemporània, crítica cultural i l'esfera pública mediata per les tecnologies de la comunicació. Els seus últims llibres són Ironía On. Una defensa de la conversación pública de masas (2019) i Un detalle siniestro en el uso de la palabra fascismo (2025), tots dos a Anagrama.