L’articulació d’una agència política, travessada per l’emergència climàtica, no es pot configurar des d’abstraccions morals pel que fa a la relació entre humanitat i natura. Aquestes categoritzacions morals sovint cauen en fantasies maximalistes i tremendismes morals impolítics. Hi halímits en moltes de les narracions ecologistes, relacionades amb dinàmiques identitàries i moralitzants. ¿L’ecologisme pot ser un punt d’ancoratge, de suport, amb dimensions civilitzatòries; una experiència transformadora amb impuls constituent? Qui estira el «fre d’emergència»? Qui fa possible el canvi i posa en marxa la transició ecosocial? Si l’ecologisme ens mostra el lligam entre capitalisme i productivisme, quin subjecte polític torna operatives les seves reivindicacions?

Luciana Cadahia és llicenciada en Filosofia per la Universitat Nacional de Còrdova i doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Ha estat professora a diferents universitats d’Amèrica Llatina, Europa i els Estats Units. Actualment és professora associada de l’Institut d’Estètica de la Universitat Pontifícia Catòlica de Xile i hi dirigeix ​​el curs d’especialització «Encrucijadas actuales del pensamiento crítico». Així mateix, coordina la xarxa internacional Populisme, Republicanisme i Crisi Global. El seu camp de treball intel·lectual se centra en la filosofia llatinoamericana i continental, amb un èmfasi especial en l’àmbit polític, el popular i l’estètica. També escriu sobre temes d’actualitat política i col·labora amb diferents mitjans de comunicació internacionals. És autora de nombrosos llibres i articles publicats i traduïts a diferents llengües, entre els quals cal destacar Seven Essays on Populism (Polity, 2021), juntament amb Paula Biglieri; Mediaciones de lo sensible (FCE, 2017), i El círculo mágico del Estado (Lengua de Trapo, 2019).

Antonio Gómez Villar és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), codirector del Festival de Filosofia Barcelona Pensa i membre de l’Institut d’Estudis Culturals i Canvi Social (IECCS). Les seves principals línies de recerca tenen a veure amb les maneres en què s’ha redefinit el camp conceptual de classe atenent la transformació de les subjectivitats i les noves relacions culturals i polítiques, així com amb l’anàlisi dels repertoris d’acció col·lectiva des d’una perspectiva antagonista. És autor de llibres com Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022) i Ernesto Laclau y Chantal Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021), i editor dels llibres Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021) i Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), amb María Ruido i Marta Echaves.