La nostra època està marcada pels intents frustrats de transformació social. Un dels principals símptomes del «realisme capitalista» és l’auge de la nostàlgia i l’imperatiu de «tornar» (a formes tradicionals de família, a concepcions estretes del subjecte polític o a concepcions essencialistes de la nació). De què és símptoma aquesta necessitat de tornar enrere? Aquesta «estructura de sentiment» exigeix ​​ser atesa amb el màxim encert per neutralitzar el seu enquadrament reaccionari i, alhora, per il·luminar una altra relació amb el passat, amb prou creativitat i imaginació per cercar en la cultura popular les empremtes d’altres possibilitats i atendre les potències creatives que ens aguaiten.

Germán Cano és professor titular de Pensament Contemporani a la Universitat Complutense (Madrid).  Especialitzat en filosofia contemporània, els temes i autors sobre els quals ha treballat —Antonio Gramsci, Ernesto Laclau, Walter Benjamin, Peter Sloterdijk (del qual ha traduït diverses obres al castellà), Slavoj Žižek o Terry Eagleton— l’ajuden particularment a centrar la seva reflexió en la connexió crítica entre filosofia política i noves subjectivitats. Entre les seves últimes publicacions destaquen Mark Fisher: Espectros del tardocapitalismo (Gedisa, 2023); Transición Nietzsche (Pre-Textos, 2020); Del desencanto al populismo. Encrucijadas de una época (NED Ediciones, 2017), juntament amb Jorge Alemán, i Fuerzas de flaqueza. Nuevas gramáticas políticas: del 15M a Podemos (La Catarata, 2015).

Antonio Gómez Villar és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), codirector del Festival de Filosofia Barcelona Pensa i membre de l’Institut d’Estudis Culturals i Canvi Social (IECCS). Les seves principals línies de recerca tenen a veure amb les maneres en què s’ha redefinit el camp conceptual de classe atenent la transformació de les subjectivitats i les noves relacions culturals i polítiques, així com amb l’anàlisi dels repertoris d’acció col·lectiva des d’una perspectiva antagonista. És autor de llibres com Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022) i Ernesto Laclau y Chantal Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021), i editor dels llibres Maradona, un mito plebeyo(Ned, 2021) i Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), amb María Ruido i Marta Echaves.