Comissari: Aramis López
Inauguració: dijous 27 de març de 2014, a les 19.30 h
 

La Virreina Centre de la Imatge presenta una exposició d'Alex Francès, artista que treballa des de fa dues dècades en la consecució d’una obra que parla sobre el sentit i la funció de la imatge en relació amb el cos mitjançant diferents tècniques de representació. El projecte, comissariat per Aramis López, consta d'obres creades pensant principalment en cecs; obres en què la mirada no és captiva del sentit de la vista. Són obres que propicien l’elaboració de mapes cognitius, són obres creades per a l’intel·lecte.
 

Alex Francés és un artista que treballa des de fa dues dècades en la consecució d’una obra que parla sobre el sentit i la funció de la imatge en relació amb el cos mitjançant diferents tècniques de representació, des del dibuix, l’escultura o la fotografia, fins al vídeo o la instal·lació.

A partir d’un petit dibuix fet amb punts el 1990 Alex Francés fa un brodat ( El banquet, 2012). És el principi d’una sèrie en què comença a tractar el contorn i les siluetes del cos humà. Continua confeccionant obres utilitzant labors tradicionals (ganxet) i comença a fabricar objectes informes, en principi, que recorden òrgans interns del cos, òrgans innombrables fins aquell moment, que executen funcions necessàries però desconegudes, que són parts del seu cos o, millor, que són les parts que permeten parlar del seu cos.En aquesta nova etapa no es tracta només de referenciar el seu cos, sinó d’elaborar un cos a base d’objectes-imatges-òrgans. No és crear un home, no és modelar amb argila un ésser humà; la seva tasca de teixir un cos és més propera a crear un diccionari, un tesaurus de funcions pròpies de l’individu i dels seus òrgans. En aquest cas, la tasca de l’artista no es redueix a crear els objectes-imatges-òrgans, sinó també a l’elaboració de les normes gramaticals que permeten crear les oracions prenent com a paraules les imatges.

Els objectes-imatges-òrgans s’agrupen en tres obres-parts-corporals; són cadascuna d’elles les parts que formen un cos:

A 8 cos enganxat serien quelcom semblant als òrgans de l’interior del cos; desenvoluparien funcions assignades: purificació sanguínia o funcions digestives; però en un cos imatge són òrgans que es defineixen per mitjà de la mirada de l’espectador.

Negre fa al·lusió a un suport per al cos, un esquelet, que agrupa el cos i que en marca els confins des de dins; és la part dura del cos. L’esquelet és allò que més perdura del cos quan el cos no té vida.

Armadura delimita el cos, el protegeix, el fa visible i li permet una inserció social. En l’armadura d’Alex Francés cada part que la compon és cada una de les funcions i virtuts d’un cos però sense el cos mateix.

Vuit és un registre de les relacions que els objectes-imatges-òrgans tenen amb els seus espectadors. És una experiència que fins ara només té tres capítols: Núria, Ricard i Vicens. Tres persones invidents, dues d’elles de naixement, que durant una conversa amb Alex Francés van rebent de mans seves objectes que pertanyen a cadascuna de les parts i en van parlant. Però aquesta proposta artística intenta ampliar o delimitar la definició d’imatge parlant-ne, i parlantne amb persones que construeixen les seves imatges de manera molt diferent, parlant i mirant amb cecs.

L’art assenyala el que la ment percep; no sabríem reconèixer bellesa si l’art no l’hagués marcada.