-> Visites guiades a Guido Guidi i Joan Fontcuberta

Guido Guidi (Cesena, Itàlia, 1941) és una figura clau en la renovació de les pràctiques fotogràfiques que s’inicia als anys seixanta. La seva obra ocupa un lloc fonamental en la reflexió entorn del paisatge contemporani, l’urbanisme i l’arquitectura, així com sobre el mitjà fotogràfic. Autor extraordinàriament prolífic, Guidi no ha deixat d’interrogar-se sobre l’acte de veure mitjançat per la càmera. Un qüestionament que s’ha anat desplegant a través d’un intens diàleg entre la fotografia, amb les seves històries i les seves materialitats, i allò que es decanta en els seus marges, en els intervals semiurbans de la província o en les zones ignorades del paisatge postindustrial.

A través de més de dues-centes cinquanta fotografies, aquesta exposició de caràcter retrospectiu —la més àmplia dedicada a Guidi fins avui— recorre la seva trajectòria des de les primeres preses, realitzades amb tan sols quinze anys, fins als seus projectes més recents, atenent diferents moments de la seva carrera essencials per a conèixer l’abast del seu pensament visual. De manera irreverent a vegades, tàcitament en la major part dels casos, el seu treball ha subvertit alguns llocs comuns sobre on fotografiar o com està estipulat mirar, una certa normativitat del veure. Mitjançant presumptes errors, d’enquadraments inusuals i, sobretot, de la insistent orientació cap a les zones imprevistes del que és suposadament anodí, Guidi ha dut a terme la seva proposta fonamentada en una fotografia com a procés de comprensió, sempre obert al que sorgeix de l’experiència viscuda durant la presa, així com a les múltiples lectures que puguin gestar-se a partir de la seqüenciació que adopti la imatge fotogràfica en publicar-se.

El títol de l’exposició, Da zero [De zero], no només al·ludeix a la precocitat dels seus primers treballs, sinó que també fa referència —en ressonància amb els escrits de Roland Barthes sobre el grau zero de l’escriptura— a una recerca constant sobre el que posa en marxa una fotografia i allò que la fa possible. Tornant  innombrables vegades al mateix lloc per escrutar el present des de l’atenció als més mínims detalls, observant les variacions més ínfimes, l’obra de Guido Guidi s’ha enunciat progressivament a través d’una modalitat expressiva més propera a la interrogació i al tanteig que a l’afirmació, de manera que ha obert un camp de reflexió insospitat allà on menys s’espera; en els intersticis del que sabem. Un procés que, distanciant-se d’una idea reductora de la imatge fotogràfica com a substitut vicari de l’experiència, proposa pensarla com a espai vital d’observació i imaginació potencial.

Amb el propòsit de donar a conèixer en profunditat l’obra de Guidi, l’exposició dibuixa una àmplia constel·lació, incloent-hi els seus treballs inicials en blanc i negre realitzats durant l’adolescència (1956-1957); les experimentacions que cobraran importància a partir dels anys seixanta, com les articulades entorn de les seves «diacronies» (1969-1970), o la sèrie sobre la noció de façana (1971-1982), així com diverses fotografies fetes entre 1975 i 1981 que s’exposen ara per primera vegada.

Da zero també aplega obres en color realitzades en 6 x 6 a inicis dels anys vuitanta, entre les quals destaca Preganziol (1983), i dedica la selecció més àmplia al format que des d’aleshores caracteritza majoritàriament la seva pràctica: el 20 x 25, que comença a utilitzar durant les exploracions que fa al llarg de la Via Emilia i la Strada Romea, així com als territoris industrials de l’Emília-Romanya i el Vèneto.

Com reflecteix en els seus llibres, les recerques més personals es troben estretament relacionades amb projectes sorgits d’encàrrecs públics, com ara els resultants de la seva col·laboració amb l’IUAV (Istituto Universitario di Architettura di Venezia) —en aquest cas, els dedicats a l’habitatge social INA-Casa (1999) i ATER (2002)—, o per invitació del Canadian Centre for Architecture (CCA) de Montreal, que va donar origen a una llarga recerca sobre la Tomba Brion, de Carlo Scarpa, que es perllongaria durant un decenni (1997-2007). Les notes de treball d’aquest projecte, exposades en facsímil, poden llegir-se per primer cop traduïdes al català.

Dins d’aquest conjunt d’obres, fruit de l’interès constant que té pels espais de la seva pròpia quotidianitat, també destaquen les fotografies derivades de la tasca que va fer com a docent, les quals marquen tant un temps compartit amb els alumnes com els espais de transmissió del saber que, en el seu cas, han estat especialment vinculats a la Universitat de Venècia i a la Facultat de Belles Arts de Ravenna, així com als tallers de fotografia organitzats pel Centro di Ricerca e Archiviazione della Fotografia (CRAF) de Spilimbergo, o per l’associació Linea di Confine, creada el 1990 per Guido Guidi, Paolo Costantini i William Guerrieri; una plataforma des de la qual duran a terme un programa editorial i pedagògic fonamental per a la renovació de la cultura fotogràfica italiana. D’altra banda, si l’àmbit geogràfic de la seva exploració ha estat en gran mesura circumscrit als territoris de l’Emília-Romanya i el Veneto, Da zero també permet conèixer treballs més recents, com ara els desenvolupats a Sardenya, o altres de menys difosos o inèdits, com el que realitza durant el seu primer viatge a Espanya el 1981, o el que dedica als paisatges de la ciutat difosa que s’estenen entre els centres urbans al llarg d’una antiga ruta de peregrinació que enllaçava Sant Petersburg amb Finisterre, recollit en el seu projecte In Between Cities. Un itinerario attraverso l’Europa 1993-1996.

Completen aquesta selecció de fotografies totes les monografies de Guido Guidi fins avui, així com diverses publicacions corals sorgides de la tasca promoguda per Linea di Confine i la projecció d’un vídeo creat amb motiu d’aquesta exposició.