Aquesta mostra parteix de la hipòtesi que «Sobre la fotografia», l’emblemàtic llibre que Susan Sontag va publicar el 1977, pot ser explorat com un exercici curatorial. O, si més no, que l’autora va elaborar el seu assaig seguint una metodologia pròxima als usos digitals de les imatges, sense la pretensió de construir un altre nou «museu imaginari».

El 1977 Susan Sontag publica Sobre la fotografia, una recopilació de textos escrits entre 1971 i 1977 per a la mítica revista The New York Review of Books.

El llibre adquireix immediatament una gran notorietat i esdevé un veritable manifest de combat: a finals del «segle de la imatge» —com hom anomenava el segle xx— es comença a imposar una literatura visual que enllaça divulgació i sofisticació, i que replica tant a les cotilles teòriques de l’època com a les narracions historicistes.

Sobre la fotografia prolonga el camí iniciat per Walter Benjamin i Roland Barthes, els dos grans mestres de Sontag; dialoga amb el tipus d’anàlisi sociopolítica de Siegfried Kracauer, Umberto Eco i, especialment, John Berger; i anticipa lectures posteriors, com les de Camille Paglia o, en un altre sentit, de Siri Hustvedt.

Tanmateix, el que potser obre el popular assaig de l’escriptora nord-americana és un discurs sobre les imatges basat en l’associació d’idees i autors oposats, l’ècfrasi fotogràfica i un cert moralisme contemporani, tot plegat amb l’estil abrasiu i trepidant que caracteritza l’obra de Susan Sontag.

En aquest sentit, caldria fer notar que Sobre la fotografia s’afegeix a la llarga llista de llibres que, sense ser estrictament rigorosos, foren decisius en la formació d’una manera de mirar el món durant el segle xx; llibres que s’allunyaven dels cenacles acadèmics o especialitzats i que van sorgir de poètiques personals, de vegades des d’enfocaments inoportuns.

La mostra parteix de la hipòtesi segons la qual Sobre la fotografia es podria llegir com un exercici curatorial; és a dir, que Sontag va elaborar els seus diversos textos seguint una lògica de treball propera al comissariat expositiu. És per això que, després del buidatge de totes i cadascuna de les referències aportades per l’autora, aquestes s’han traduït al llenguatge museogràfic, i s’ha construït, doncs, una mena d’assaig en tres dimensiones on les fonts, les imatges i els seus vincles narratius es troben en un mateix nivell de lectura.

Aquesta exposició, que inaugura els nous espais de la planta 0, els quals pretenen expandir i incorporar els continguts de La Virreina Centre de la Imatge cap a la Rambla, s’inscriu dins d’una sèrie de propostes de revisió del llegat de Susan Sontag.

Així doncs, entre 2017 i 2018 va tenir lloc el cicle Sobre la fotografia, en el qual dotze fotògrafes van establir successius diàlegs on relacionaven els seus paradigmes, les seves pràctiques i els seus posicionaments.

Igualment, el 2019, amb motiu del 15è aniversari de la mort de l’escriptora, La Virreina Centre de la Imatge i Arcàdia van publicar per primera vegada en català Sobre la fotografia, juntament amb dos textos addicionals, també sense traducció prèvia.