Pensar a través de les imatges
Andrea Soto Calderón
Aquesta recerca forma part d’una reflexió més àmplia que s’ha anat articulant des del 2017 a La Virreina Centre de la Imatge. La primera fase de la recerca es va centrar a explorar la dimensió performativa de les imatges. L’eix fonamental de reflexió d’aquesta va consistir a afirmar el poder ambivalent de les imatges; un intent persistent per desplaçar la pregunta sobre què són les imatges cap a les seves maneres de fer, la seva performativitat. La segona part de la recerca es va dedicar a l’obra Imaginación material, per pensar sobre les funcions que ocupen les imatges en l’organització de la nostra vida quotidiana, en la configuració de l’espai públic, les maneres en què aquestes circulen, l’economia del que és visible que opera en la seva disposició.
Aquesta recerca va conduir a pensar amb deteniment en els processos formatius. Si la realitat s’esdevé performativament, com s’han d’atendre aleshores els seus processos de formació? En aquest sentit, en un compromís actiu per articular metodologies de treball, vam publicar una conferència ampliada titulada Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (2023).
Per enriquir els moviments de les formes, les perspectives facilitades per les referències al significant mostren des de fa temps els seus límits. Sens dubte, les formacions imaginàries impliquen el concepte, però també el cant i la dansa, i necessiten altres metàfores. És per això que cal assajar altres categories, com ara escena, ritme, gest, muntatge. Enguany, doncs, ens proposem desenvolupar una temptativa per comprendre les seves lògiques. Històricament, les imatges han basat en la semblança una part fonamental del seu poder visual. Tanmateix, una part considerable del treball de les imatges consisteix a crear nous llaços; podem parlar d’un pensament que es dona a través de les imatges, cosa que equival a dir que hi ha un tipus de comprensió i de relació que s’estableix amb la realitat només en el desplegament material de les imatges —qüestió que, alhora, ens situa davant el desafiament d’articular quina és l’especificitat que les imatges aporten.
De la mateixa manera, qualsevol aproximació als processos formadors de les imatges avui exigiria un desenvolupament ampli i una anàlisi profunda dels modes d’existència tècnica; en particular, pensar críticament les idees arrelades durant molt de temps al voltant de la noció de mitjà vinculada a allò que permet certa transmissió, una mena d’estri del qual ens servim per produir alguna cosa. Intentar comprendre la relació entre art, tècnica i tecnologia des de la perspectiva de la cultura material implica desenvolupar una nova idea de la tècnica. Per descomptat, un propòsit com aquest seria massa ambiciós per a una recerca com aquesta. Tot i això, proposem pensar la tècnica com una operació cultural; tota realitat tècnica acumula gestos i formes de vida. Per tant, és urgent pensar algunes de les funcions que tenen les imatges actuals.
Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva recerca a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica a la cultura contemporània, la recerca artística i l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política.
Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions destaquen els seus llibres Le travail des images, juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019); La performatividad de las imágenes (Metales Pesados, 2020); Imaginación material (Metales Pesados, 2022), i Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (La Virreina, 2023).
Imatge: Pedro Costa, “Casa de lava – Caderno”, 2013
