POESIA HACCIÓ
Sessions exploratòries sobre Carles Hac Mor i Ester Xargay
A principis dels anys noranta, Carles Hac Mor i Ester Xargay van convertir La Virreina Centre de la Imatge en un dels epicentres a Barcelona de l’art de la performance organitzant i presentant diferents sessions multitudinàries i col·lectives i reunint artistes de diferents famílies, mons i generacions en un aparador de radicalitat, espontaneïtat, heterodòxia i mestissatge amb les altres arts, però en especial amb la poesia recitada i la música experimental.
Les dues primeres d’aquestes vetllades, avui totalment mítiques, «Nihil obstat» i «Ponent somordo» (englobades a «Alí-dadà en acció. Epifanies paraparèmiques en evocació del lleidadà universal Arthur Cravan), van tenir lloc, respectivament, el 20 i el 21 d’octubre del 1992 en el marc de l’exposició Arthur Cravan. Poeta i boxador a La Virreina Centre de la Imatge (comissariada per Maria Lluïsa Borràs, Carles Hac Mor, Ester Xargay i Vicenç Altaió). Es va instal·lar un ring de boxa al pati d’entrada de l’edifici que va servir d’escenari, i les cadires i el terra del pati eren plens fins a la bandera. Elevant Arthur Cravan a prototip del poeta subversiu (i, per extensió, de l’artista contemporani), bohemi estafador i provocador, predadaista, pioner de l’antiart del conceptualisme, amb l’acció insuperable del nihilisme, que va consistir, el novembre del 1918, a fer-se a la mar del golf de Mèxic amb una petita barca restaurada per ell mateix i desaparèixer per sempre més, les sessions tenien molt de festa popular i vetllada del Cabaret Voltaire i, alhora, de «caricatura anihiladora de totes les avantguardes» (per fer servir una expressió que Carles Hac Mor va aplicar algun cop al lletrisme d’Isidore Isou); a més, eren en un format que a més d’un li devia evocar el Price dels Poetes del 1970.
Hi van participar Benet Rossell, Àngel Jové, Zush, Pere Noguera, Tres, Macromassa, Enric Casasses, Xavier Manubens, Maite Ninou, C-72R (Mònica Buxó, Sònia Buxó i Marta Domínguez), Borja Zabala, Óscar Abril Ascaso + Sedcontra, Imma Pla, Xavier Canals, J. M. Calleja i Francesca Llopis, entre altres. Toni Serra i Jacobo Sucari van enregistrar les sessions en vídeo. Consuelo Bautista i Joan Casellas, entre altres, van fer fotografies.
Aquesta va ser la primera entrega d’una pràctica (si exceptuem el «Petit homenatge monumental al català universal, poeta i boxador Arthur Cravan», celebrat el 22 de juny del 1983 a la Galeria Ciento de Barcelona) que progressivament farien seva Carles Hac Mor i Ester Xargay i que consistia a ocupar i sobrepassar col·lectivament l’espai institucional, transformar-lo en una aglomeració plural, heterogènia i espontània, pràcticament sense etiquetes, orientacions ni filtres.
L’any següent (octubre-novembre del 1993) van comissariar a La Virreina el cicle L’acció. El subjecte com a objecte de l’art (amb intervencions de Jaume Alcalde, Pere Noguera, Àngels Ribé, Benet Rossell, Borja Zabala, Eugènia Balcells, Jordi Benito i Zush, entre altres), i el 1996, el cicle L’acció contra l’acció: teoria i pràctica d’un llenguatge artístic sense codi (amb intervencions de Jordi Benito, Barbara Held, Àngels Ribé, Benet Rossell, Eulàlia Valldosera, Manuel Delgado, Pep Aymerich, J. M. Calleja, Xavier Canals, Nieves Correa, Jaume Alcalde, Borja Zabala, Lluís Alabern, Óscar Abril Ascaso, Joan Casellas, Eduard Escofet, C-72R, Dídac P. Lagarriga i Imma Pla, entre altres).
Cal destacar que l’espai institucional va tenir un correlat en l’ocupació del carrer, epígon de la tradició de les psicogeografies surrealistes. Van ser els anys de la posada en marxa de les primeres «De viva veu. Revista parlada» (1993-1995) per part de Carles Hac Mor i Ester Xargay —inspirades en les que Blaise Gautier feia a París—, de contingut purament literari i transformades després en «Revistes caminades» (originalment, una dotzena de sessions organitzades de manera continuada entre el 1995 i el 1996 i, després, esporàdicament), o les «Àgores indisciplinàries» (1995-1996), a la Sala Metrònom.
Amb aquests programes públics, La Virreina Centre de la Imatge recupera dos dels creadors més efervescents i de petjada omnipresent i omnívora, activadors i heterodoxos de l’art català dels darrers cinquanta anys, que van treballar gairebé sempre en la confluència i la hibridació constants entre literatura, acció, teatre, cinema, música i arts plàstiques, a més de ser infatigables generadors de vivències col·lectives. Entoma el doble objectiu de reivindicar l’esperit i la necessitat inexcusable de generar testimoniatge i documentació sobre la seva obra, i en especial sobre la influència en creadors de moltes generacions diferents i la interrelació amb aquests.
Aquestes primeres quatre sessions es divideixen en dos blocs. En el primer, amb l’epígraf «Homenatge a l’homenatge a Arthur Cravan», tornarem a instal·lar el ring de boxa al pati de La Virreina per donar veu a creadors propers a Carles Hac Mor i Ester Xargay a través de l’acció, la música i la paraula poètica. Obrirem les sessions el 2 d’octubre amb una col·laboració molt especial i esperada entre els col·lectius Free’t i Nicomedes Mendes centrada en els textos poètics de Carles Hac Mor i Ester Xargay. El col·lectiu Free’t crea composicions en temps real mitjançant la interacció entre música, moviment, paraula i imatge. Treballa des de la improvisació col·lectiva, investigant com es relacionen i es transformen les disciplines. La direcció artística és del músic Arnau Millà. Nicomedes Mendes són els poetes Núria Martínez-Vernis, Guim Valls, Víctor Bonet Arbolí i Oriol Sauleda, i les seves accions espectacle integren la improvisació poètica, l’experimentació sonora i la recitació coral.
Continuarem aquest «Homenatge a l’homenatge a Arthur Cravan» el 3 d’octubre al ring de boxa instal·lat al pati de La Virreina amb una sessió panoràmica intergeneracional de creadors basats en l’acció, la música i la paraula poètica: Pia Sommer, Enric Casasses, Barbara Held, Pere Noguera, Maria Sevilla, Albert Vidal, Roger Peláez i Llapispanc (hi reincorporarem dos integrants de la sessió original del 1992, Pere Noguera i Enric Casasses, i comptarem amb la participació especial de dos artistes companys de generació de Carles Hac Mor, amb els quals aquest havia mantingut una relació d’inspiració mútua i un vincle molt especial: Albert Vidal i Pere Noguera).
El segon bloc, amb l’epígraf «Exploratori CHMEX», consta també de dues sessions, que es faran a l’Espai 4 de La Virreina Centre de la Imatge. El 6 de novembre celebrarem la taula rodona «Carles Hac Mor, Ester Xargay, el cinema i el vídeo», amb la participació de Manuel Huerga, Maite Ninou, Eugeni Bonet i Isaki Lacuesta. I el 7 de novembre comptarem amb un convidat molt especial, Julien Blaine (presentat per Marc Audí, amb qui dialogarà), amb l’objectiu de contextualitzar l’obra i la trajectòria de Carles Hac Mor i Ester Xargay en la poesia subversiva contemporània internacional i desgranar un record personal per part d’una de les figures més influents i prolífiques de l’acció i la poesia experimental en francès dels darrers cinquanta anys.
