Els temps canvien i, alhora, la percepció del temps. El model temporal d’una societat determina la seva relació amb la realitat o, més ben dit, perfila la seva pròpia realitat inherent. «Una determinada percepció del temps pot prometre o inhibir una revolució, fer que un se senti a casa i en sintonia amb els ritmes de la terra, o perdut i sense amarratges en un univers vast i complex» (Amy Ireland). En aquesta xerrada, moderada per Federico Fernández Giordano (https://edicionesholobionte.com), Armen Avanessian i Federica Matelli il·lustraran noves formes complexes i planetàries d’un temps que salta fora de la modernitat a través de les seves diferents escales, direccions, ritmes i tecnologies, per tal d’entendre com el temps muta —i ens fa mutar. El temps fenomenològic ha arribat a la fi? El temps ja no ve de l’interior o del passat, sinó de fora i del futur?

Federica Matelli: «Xeno-temps. Distorsions del temps després de la postmodernitat»

En els últims anys, les distintes teories de l’ acceleracionisme han replantejat la nostra relació amb el temps i la temporalitat, desplaçant el paper de l’ésser humà davant d’una allau de noves temporalitats tecnològiques, geològiques, no humanes o «artificials». Aquestes temporalitats no humanes ens ressituen en un panorama més complex i ens aboquen a un escenari de «twisted times» (temps torts), com ha dit el filòsof Nick Land, i «anomalies temporals» com les de la «ciència-ficció». Som davant d’una nova concepció de la temporalitat que s’allunya del paradigma fenomenològic relatiu a les estructures transcendentals de la sensibilitat humana, inaugurat per Kant fa més de dos segles, i que ha marcat la modernitat. Sense cap pretensió de ser exhaustius, viatjarem en el temps o, més ben dit, en els temps de la post postmodernitat: el «time-complex» d’Armen Avanessian i Suhail Malik, el «temps secessionista» d’Amy Ireland, el «temps ancestral» de Quentin Meillassoux, la «xeno-temporalitat» de Diann Bauer o la «teleoplèxia» de Land. El temps ja no ve del passat, sinó del futur. El temps no és només interior, sinó també exterior. És xeno-temps, un temps estrany, un temps in-humà.

Armen Avanessian: «Planetary Time Complex»

Partint de reflexions anteriors sobre la complexitat temporal de la nostra cultura, induïda tecnològicament, abordaré la qüestió d’un temps específicament planetari (que va més enllà de les concepcions culturals o polítiques establertes d’un temps global). Per començar, la nostra entrada en l’era de l’àmbit planetari està relacionada amb dos esdeveniments. En primer lloc, amb una creixent penetració i cobertura de la superfície i l’atmosfera de la Terra amb un arsenal de sensors, dispositius de mesurament o satèl·lits, els conjunts de dades dels quals només poden ser processats per intel·ligències artificials, la qual cosa s’ha descrit com una presa de consciència del planeta. En segon lloc (entre altres coses, sota la influència de les recerques astrobiològiques dels exoplanetes), una serialització temporal dels planetes o una comprensió temporalment serialitzada de la capacitat de canvi del nostre planeta Terra. Basant-me en un projecte de llibre en què estic treballant amb Daniel Falb, a continuació parlaré sobre temes i conseqüències que hi estan relacionats, com ara la hiperanticipació, la gran història biogràfica i l'habitabilitat-escalada.

Federica Matelli és investigadora, professora i comissària independent. Ha publicat a diferents mitjans i en diferents idiomes i imparteix conferències a diverses institucions i universitats. És doctora en Teoria i Història de l’Art Contemporani per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Filosofia (estètica) per la Universitat de Pisa (Itàlia). Actualment és professora associada del grau en Belles Arts de BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, i doctora associada dels grups de recerca GREDITS (BAU) i AGI. Art, Globalització i Interculturalitat (Universitat de Barcelona). Web:  https://federicamatelli.wixsite.com/federicamatelli.

Armen Avanessian és filòsof i professor de Teoria dels Mitjans a la Universitat Zeppelin (Friedrichshafen). És autor, entre d’altres, de les obres següents, algunes de les quals han estat traduïdes a diferents idiomes: Irony and the Logic of Modernity (2015), Speculative Drawing (amb Andreas Töpfer, 2014), Present Tense. A Poetics (amb Anke Hennig, 2015), Metanoia. A Speculative Ontology of Language, Thinking, and the Brain (amb Anke Hennig, 2017), Overwrite. Ethics of Knowledge – Poetics of Existence (2017), Miamification (2017) i Future Metaphysics (2019). Recentment ha publicat les obres següents: One plus One. Spekulative Poetik von Feminismus, Algorithmik, Politik und Kapital (amb Anke Hennig, 2019) i Konflikt. Von der Dringlichkeit, die Probleme von morgen schon heute zu lösen (2022).

Federico Fernández Giordano és traductor, editor i fundador de l’editorial de filosofia d’avantguarda Holobionte Ediciones. https://edicionesholobionte.com