Comissari: Valentín Roma i Cuauhtémoc Medina

Aquesta mostra és la primera gran retrospectiva sobre la trajectòria artística de Marcelo Expósito (Puertollano, 1966). Reuneix els seus primers treballs editorials i videogràfics, realitzats durant la primera meitat dels vuitanta; les seves investigacions entorn dels imaginaris visuals del franquisme, desenvolupats als noranta; la seva exploració sobre les gramàtiques dels moviments socials, dels dos mil, així com un diversos projectes inèdits, duts a terme amb motiu d’aquesta exposició.

Feta en coproducció amb el Museo Universitario de Arte Contemporáneo (MUAC) de la UNAM (Ciutat de Mèxic), la Fundación Luis Seoane de la Corunya i la Casa de Iberoamérica de Cadis, aquesta exposició és la primera retrospectiva que s’ha fet fins ara sobre el conjunt de la trajectòria artística de Marcelo Expósito (Puertollano, 1966).

La mostra recorre quatre dècades de pràctica creativa i activista durant les quals Expósito ha generat una obra molt heterogènia, en què resulta inseparable la concepció teòrica de la materialització formal, amb referents no tan sols estètics, sinó també crítics, filosòfics, literaris, dramatúrgics, historiogràfics i polítics, traduïts en models de producció que incorporen una dimensió pedagògica.

Des dels seus primers treballs editorials i videogràfics, portats a terme a la primera meitat dels anys vuitanta, fins a les seves investigacions entorn dels imaginaris visuals del franquisme, a la dècada dels noranta; des de l’exhaustiva indagació que l’artista va desenvolupar al voltant dels moviments socials dels dos mil fins a les seves peces més recents, algunes d’elles inèdites, com Dulces sueños de una vida mejor. Mentiras historiográficas, traiciones éticas y desastres políticos cometidos por el espectáculo de un régimen democrático neoliberal y monárquico contra una memoria histórica que se resiste a dormir en la paz de las cunetas (2021), o d’altres que es presenten per primera vegada en un context museogràfic, com la proposta sonora La pandemia en germinal. Una elegía global de la cuarentena. Parte 1: Los cuerpos que faltan (2020) i les compilacions documentals Nueva Babilonia revisitada. Reconstruyendo la esfera pública democrática (2021) i El precio del progreso. Contrahistorias y críticas de la modernización (2021), el projecte s’articula a partir de tres dispositius diferents, que funcionen a la manera d’un tríptic conceptual. El primer és l’exposició pròpiament dita, en què es presenten 54 treballs que s’estenen des de 1982 fins al present. El segon dispositiu és una publicació, concebuda ex profeso, que compila nou assajos teòrics de Luis Ignacio García, Brian Holmes, Ana Longoni, Isabell Lorey, Cuauhtémoc Medina, Gerald Raunig, Valentín Roma, Jean-Christophe Royoux i el mateix artista, juntament amb nombrosos materials documentals i textos explicatius sobre els diversos projectes exposats. Per acabar, una retrospectiva digital de l’obra fílmica d’Expósito, organitzada pel FICUNAM (Festival Internacional de Cine de la UNAM) en col·laboració amb la Filmoteca UNAM al març de 2021 i accessible durant el temps de durada d’aquesta mostra a https://www.filmoteca.unam.mx/retrospectiva-marcelo-exposito/; reuneix 25 pel·lícules organitzades en nou blocs temàtics, amb les presentacions d’Ileana Diéguez, Anna Manubens, Ane Rodríguez i Alfredo Ruiz, entre d’altres.