Artistes: Marga Almirall, Carolina Astudillo, Salut Baldirà, Allison Figueroa Rojas, Laura Ginès, Francesca Llopis, Raquel Marques, Cloe Masotta, Cristina Mora Cobos, Anne Murray, Eva Ortega Puig, Elda Isavelina Ortiz Rivas, Maria Pagès, María Paton Martínez, Paulina Quiroz Navarro, Martina Rogers, María Romero, Marina Siero i Diana Toucedo

Curadores: Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i Cloe Masotta

Des del 1896 les dones han aportat al cinema un doll de creacions admirables sorgides de la seva experiència particular al món. La descoberta d’aquest arxipèlag sorprenent, inspirador i significant de la cultura femenina ha estat la raó de ser de la tasca duta a terme per la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona al llarg dels seus trenta anys de trajecte.

Construir, reconstruir, restaurar, teixir genealogies fílmiques des del plaer, el gaudi, la creativitat. Subvertir els dictats de l’acadèmia, les narracions androcèntriques de la Història del cinema (amb majúscula, per descomptat), aquestes llistes ben acotades, polides, repolides, que marquen qui és digne d’aparèixer-hi, de figurar en els llibres de text (poques dones, molt poques, sovint reduïdes a un capítol específic). Recuperar les pioneres, posar-les en relació amb les cineastes actuals, trencar amb la narrativa de l’excepcionalitat –les dones cineastes com a éssers mitològics, amazones que apareixen de sobte al llarg de la història per a sorpresa i fascinació del públic.

Aquestes van ser les bases a partir de les quals vam convocar, el 2017, la primera edició del Projecte Arxipèlag. A quina dona cineasta retries homenatge amb una peça de creació pròpia? Vam llançar al vent la nostra proposició i la resposta no es va fer esperar: ens van arribar desenes de propostes audiovisuals (vídeos, gifts, fotografies, textos). Un arxipèlag que ha anat creixent al llarg dels anys i amb el qual hem volgut construir un homenatge col·lectiu a les creadores cinematogràfiques que han configurat el nostre univers, homenatge que significa també l’acceptació d’una herència i la constatació d’un relleu i d’una continuïtat.

Amb aquest esperit de gaudi i de creació col·lectiva vam convidar Cloe Masotta –pensadora, teòrica, docent i referent per a nosaltres– a imaginar un recorregut per aquest Arxipèlag. Aquesta és la seva proposta, una de les moltes possibles, la seva carta de navegació. Gràcies a totes per acompanyar-nos en aquest viatge.

RUTES DEL DESIG, HISTÒRIES DEL CINEMA
Cloe Masotta

Des de la recuperació i la reivindicació de tantes realitzadores molts cops absents als llibres sobre cinema, i també a les sales de projecció, el Projecte Arxipèlag és una invitació, a través de la creació audiovisual, a qüestionar certa història canònica del cinema, en què moltes cineastes han estat sistemàticament invisibilitzades. Així, podem pensar aquesta geografia cinèfila com un arxiu que es nodreix de la visibilització de les cineastes seleccionades anualment, les homenatjades, a més de les múltiples mirades de les creadores que s’emmirallen en les seves imatges per imaginar-ne de noves.

A les ciutats, els camins o línies del desig neixen en llocs inesperats, són rutes dissenyades a través de la intuïció i el pas repetit, dia rere dia, dels i les vianants per llocs no necessàriament pensats per ser transitats. I si la història ja escrita del cinema fos com les grans carreteres per on circulen cada dia milers de persones sense ni percebre-les ni adonar-se que són fruit d’una sèrie de decisions, i al costat d’aquestes apareguessin aquests altres camins que són fruit del desig i de la cura de qui els transita cada dia?

Us proposo, doncs, que pensem en aquestes línies invisibles entre les diferents illes del Projecte Arxipèlag com rutes marítimes que ens condueixen a través d’una nova cartografia i ens conviden a descobrir totes aquelles dones que molts cops el relat oficial silencia. Perquè no hi ha una història del cinema, sinó moltes històries que s’escriuen o es dibuixen a partir dels camins del desig d’espectadores que al Projecte Arxipèlag són creadores, que són espectadores que són creadores... Rutes del desig que tracem d’una pel·lícula a una altra, d’una autora a una altra autora, o d’una autora a nosaltres mateixes quan esdevenim espectadores-creadores.

Una carta de navegació per l’Arxipèlag

Jo mateixa em vaig trobar, una tarda d’estiu, gravant amb el meu telèfon mòbil, enregistrant la dansa dels meus peus nus i el rosa del meu vestit onejant sobre la verda gespa d’un prat gallec, capturant els raigs del sol que refulgien sobre el riu Támega i homenatjant, amb El agua acaricia mis pies, el sol mece mi vestido (2019), tres cineastes que ens van deixar el mateix 2019: Agnès Varda, Barbara Hammer i Carolee Schneemann, per a mi tres mestres de les quals es nodreixen la meva mirada i la meva escriptura. Arxipèlag ens convida a experimentar, a jugar i a descobrir el cinema. I ens proposa que no hi ha una sinó tantes històries del cinema com imaginem i desitgem a través de la nostra mirada fascinada i el descobriment de múltiples rutes de navegació per la memòria de les imatges. Amb totes les que pugueu imaginar, obtenim un mapa obert a tantes rutes com mirades el recorrin. Jo us en proposo cinc: Espigoladores d'imatges; Les edats de la pell; Jugar, cantar, ballar; Acariciar el paisatge, i Metamorfosi-transformació.