17 de gener de 2023
Llibres. El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII. Un llibre coeditat amb l’Editorial Afers que recupera i analitza un manuscrit encarregat pel Consell de Cent.
El ‘Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona’ és un manuscrit conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat que recull el coneixement que hi havia sobre l’abastiment d’aigua de boca a Barcelona a mitjan segle XVII.
El Llibre de les fonts va ser un encàrrec del Consell de Cent amb la intenció que el manuscrit romangués de manera perpètua a la Casa de la Ciutat, per controlar qui tenia accés al coneixement recollit en les seves pàgines. Va ser escrit l’any 1650 pel mestre de cases Francesc Socies, qui també tenia l’ofici de mestre de les fonts i, per tant, era el responsable del funcionament correcte del sistema de captació, conducció i distribució d’aigua a la ciutat.
Més de tres segles després, l’Editorial Afers i l’Ajuntament de Barcelona transcriuen el manuscrit original conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat, precedit de set estudis rigorosos escrits des d’una perspectiva interdisciplinària i que inclouen la història, l’urbanisme i la climatologia, a càrrec dels historiadors Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve.
La publicació descriu la xarxa hidràulica de l’aigua de boca de la ciutat, formada per les mines, les conduccions (subterrànies i exteriors), els espiralls i respiradors i les fonts. A més de ser, segurament, el primer gran itinerari per Barcelona descrit, permet entendre com es gestionava l’aigua en una ciutat mediterrània en època moderna. Es tracta d’un document imprescindible per al coneixement de la història de Barcelona i excepcional en el context europeu, que recull tots els “camins i secrets” de les aigües a la ciutat, un coneixement amagat sota terra i darrere les parets de la Barcelona del segle XVII.
Tres historiadors analitzen el context cultural de l’època
Maria Antònia Martí Escayol és doctora en Història Moderna i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 2000. Té com a línies de recerca principals la història ambiental i la història de la ciència i la tecnologia, en especial de l’àmbit europeu i de l’Àsia Oriental. Ha estat investigadora convidada a la Universitat Sofia de Tòquio (Japó) i a la Truman State University (Estats Units).
Santiago Gorostiza és investigador postdoctoral al Centre d’Histoire del Sciences Po de París. Es va llicenciar en Ciències Ambientals i en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (premi extraordinari) i va completar els estudis de postgrau a la Universitat Autònoma de Madrid amb una beca de la Fundació “la Caixa”. Va fer el doctorat a la Universitat de Coïmbra en el marc del projecte europeu ITN-Marie Curie ENTITLE (European Network of Political Ecology). Una de les seves línies de recerca és l’estudi dels conflictes relacionats amb la gestió urbana de l’aigua durant l’època moderna i contemporània.
Xavier Cazeneuve és historiador. És fundador de Barchinona.cat, un projecte que uneix recerca, recursos i serveis sobre història de Barcelona. Amb més de trenta anys d’experiència treballant en projectes i recerques històriques sobre aquesta ciutat, és autor de més d’una vintena d’articles publicats. Una de les seves línies de recerca és l’abastiment d’aigua de boca a la ciutat de Barcelona en èpoques medieval i moderna. És coordinador, amb Santiago Gorostiza, del XVIII Congrés d’Història de Barcelona, organitzat per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que tracta sobre Barcelona des de la història ambiental.
Presentació del llibre
La publicació es presenta el 24 de gener, a les 18.00 h, a l’Arxiu Històric de la Ciutat-Casa de l’Ardiaca (Santa Llúcia, 1). Hi participaran els autors i coordinadors del llibre Maria Antònia Martí Escayol, professora a la UAB; Santiago Gorostiza, historiador i investigador postdoctoral a la UAB; Xavier Cazeneuve, historiador, i Gustavo Ramón Wihelmi, director d’operacions de Barcelona Cicle de l’Aigua.
