9 de desembre de 2021
El Centre LGTBI de Barcelona va celebrar la seva III Jornada Anual el dissabte 20 de novembre, amb el títol "Memòria s'escriu en femení". Si no vas poder estar present, ara pots reviure un tast del que va ser la Jornada en aquest vídeo.
El Centre LGTBI de Barcelona va celebrar la seva III Jornada Anual el dissabte 20 de novembre, amb el títol “Memòria s’escriu en femení”. Si no vas poder estar present, ara pots reviure un tast del que va ser la Jornada en aquest vídeo que presenta un recorregut per veus de diverses dones, lesbianes i trans.
“La recuperació de la història, però no de la Història, sinó del que ens agrada dir la genealogia, és essencial”, diu en el vídeo Mercè Otero, responsable del Centre de Documentació de l’espai feminista Ca La Dona.
Per la seva banda, Laura Pérez Castaño, quarta tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, explica que posar el focus en la història de les dones LBT serveix per entendre la història de la ciutat de Barcelona i per què ara “les dones de la ciutat són més lliures gràcies a tota aquesta lluita”.
La vicepresidenta de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya i presidenta de l’entitat Famílies LGTBI, Katy Pallàs, expressa que és imprescindible aprendre de les dones LBT que van lluitar pels seus drets en el passat per poder entendre els dispositius històrics que han pressuposat l’heterosexualitat de les dones, i per poder construir-se com a lesbianes.
Al seu torn, l’activista pels drets de dones, lesbianes i altres identitats dissidents Empar Pineda, a qui es va retre homantge al començament de la Jornada, expressa que a les dones lesbianes encara les queda “continuar estant presents en la realitat social” i plantejar tot allò que necessiten per viure la seva sexualitat sense encongir-se, i donant la cara.
Per part de les lluites de les dones trans, l’activista de Trans*forma la salut, Lina Mulero, reconeix que s’ha avançat des d’un model de “maltractament institucional” en el qual un professional d’atenció psicològica o psiquiàtrica avalava les identitats trans mitjançant un diagnòstic, a un servei on es fa una escolta activa de les necessitats de les persones trans.
D’altra banda, l’activista pels drets de travestis i crossdressers Sofia Bengoetxea recorda que el discurs imperant al voltant dels anys 80 era el de que les persones trans “havien nascut en un cos equivocat”, i reivindica que “no existeixen els cossos equivocats”. Alerta però del risc de que els avanços en l’acceptació social de la transsexualitat “es posin en qüestió per l’aparició de corrents de pensament transfòbiques dins dels feminismes”.
El contingut complet de les diferents taules de la Jornada Anual “Memòria s’escriu en femení” es pot consultar en els vídeos de l’streaming de les sessions, al canal de Youtube del Centre LGTBI.