Mercats de Barcelona

Com és tradició, després de la disbauxa i la festa de la setmana de Carnaval arriba el Dimecres de Cendra. Aquesta data marca l’inici de la Quaresma, un període de recolliment i preparació per l’arribada de la Setmana Santa, i és també el dia en el qual se celebra l’enterrament de la sardina.

La celebració consisteix a ‘parodiar’ un seguici fúnebre, durant el qual els participants, vestits de negre, ploren i lamenten la mort de la sardina. El ritual, a través de la figura d’aquest peix, simbolitza l’arribada de temps més difícils i seriosos, després dels dies d’alegria, festa i abundància del Carnestoltes. 
 

Per això, avui hem volgut visitar un dels mercats on encara mantenen ben viva aquesta tradició: el mercat de Felip II. Passejant pels seus passadissos, hem vist a diversos paradistes vestits de negre i mostrant el seu dol en un dia tan assenyalat. L’Olga Cidad, de Productes Ibèrics César, ens explica que s’ha vestit de dol i s’ha posat un vel “per riure i per respectar la tradició”.

La protagonista del dia és, sens dubte, la sardina. L’Ana Maria Planes, de la Bacallaneria Planes, ens explica que, tot i que s’ha anat perdent una mica la tradició, aquests dies acostuma a vendre sardines. A la parada en té de dos tipus: arengada i de la costa. “La de la costa és fresca i queda bona a la planxa amb una miqueta d’oli, mentre que l’arengada, que està curada, es pot menjar crua, a filets, acompanyada d’una llesca de pa amb tomàquet”, ens aconsella.
 

Al mercat no només es vesteixen de negre per simbolitzar el dol i mantenir la tradició, sinó que cada any també recreen un seguici fúnebre per la sardina. L’Alejandro Màrquez, de la Cansaladeria Avelino, ha reconegut que “els paradistes sempre gaudim amb el Carnestoltes”. Sense anar més lluny, la setmana passada es van disfressar de bombers, i avui a l’Alejandro li ha tocat vestir-se d’enterrador i acompanyar el mossèn i les vídues a recórrer el mercat amb un taüt.
 

Tot això, amenitzat per una música de fons i els plors de les vídues, de dol pel final del Carnaval.

“Ara hauré de fer com que ploro perquè s’ha mort la sardina”, ens ha explicat la Montserrat, de la Carnisseria Montserrat Alemany, abans de començar l’acte. I vaja si ho ha fet. L’actuació dels participants ha donat realisme (i un toc de comèdia) al seguici del taüt de la sardina. Aquesta implicació és, segurament, necessària per mantenir viva aquesta celebració.
 

El que fa especials iniciatives com aquesta és la implicació dels paradistes que hi participen. Per exemple, l’Ona Granell, de Fruits secs i Llegums la Graneria, s’ha posat un vel per afegir-se a la celebració, però no ha pogut participar en el seguici perquè estava sola a la parada. “El mercat és un lloc de trobada i se li ha de donar ambient”, ha afirmat. L’Ona, que ve d’una família de paradistes, ha remarcat que “és molt important no deixar perdre tradicions com aquesta perquè “a la gent que ve al mercat li agrada”. 
 

No hi ha millor manera d’honrar aquestes tradicions que mantenir-les i respectar-les. Això és, precisament, el que fan al mercat de Felip II, on avui han gaudit d’una celebració que es manté amb vida gràcies a iniciatives com aquesta.