Oficina d'Afers Religiosos

A l'Edat Mitjana, l'Església catòlica havia crescut en poder i estava allunyada del poble. Hi va haver diversos intents d'iniciar una reforma (vegeu els valdesos, els càtars o, per exemple, els hussites), però, amb els canvis socials i culturals al final de l'Edat Mitjana, hi va haver un monjo que va aconseguir sintonitzar una reforma en el sistema eclesiàstic amb el suport ex officio de prínceps alemanys, que es negaven a sotmetre's a la fiscalitat i tutela papal.

Martí Luter era fill de Margarethe i Hans, un miner que volia que el seu fill estudiés Dret però, en un moment crucial de la seva vida, Martí va decidir ser monjo de l'orde de sant Agustí. Estudiant la Bíblia es va adonar que hi havia una discordança amb el que deien les Escriptures amb referència a la pràctica de la fe en aquella època.

Durant un viatge a Roma va quedar decebut veient les interpretacions d'algunes veritats centrals de les Escriptures i la corrupció de l'Església com a institució. Uns quants anys més tard, mentre Martí Luter era predicador i confessor de l'església de Tots Sants de Wittenberg, es va establir des de Roma el sistema de venda d'indulgències. En aquella època, qualsevol persona podia comprar una indulgència ja fora per a ella mateixa o per als seus parents morts que romanien al Purgatori: Tan aviat la moneda a la capseta s’escola, l'ànima (del difunt) cap al cel vola. Amb els diners obtinguts amb aquest mitjà s'esperava finançar l'edificació de la basílica de Sant Pere a Roma.

Martí Luter va publicar el 1517 un escrit en contra de les indulgències en forma de 95 tesis. D'allà provenen les cinc soles, que resumeixen les creences teològiques bàsiques de la comunitat protestant en contraposició amb la doctrina catòlica:

Sola scriptura ensenya que només la Bíblia és la paraula de Déu autoritativa i inspirada; per tant, és l'única font d'autoritat accessible per a tothom, és a dir, que és capaç de ser entesa amb claredat, i cadascú en pot fer una interpretació.

Sola fide és l'ensenyament que diu que la justificació (interpretada en la teologia protestant com a “ser declarat just per Déu”) es rep només per la fe, sense cap barreja ni necessitat de bones obres (entenent que la fe ens porta a les bones obres, no que les bones obres produeixen justificació).

Sola gratia és la doctrina que afirma que la salvació ve només per la gràcia divinia o gràcia de Déu; és a dir, per un “favor immerescut”, no com a una cosa que el pecador hagi aconseguit pels seus propis mèrits.

Solus Christus ensenya que Jesucrist és l'únic mediador entre Déu i l'home, i que no hi ha salvació per cap altre mitjà.

Soli Deo gloria és la conseqüència de les quatre anteriors, que tota la glòria és només per a Déu, ja que la salvació només es duu a terme a través de la seva voluntat i acció.

La fractura oberta per Luter publicant les seves 95 tesis a Wittenberg es va eixamplar ràpidament. Estava qüestionant l'autoritat del papa com a mediador entre Déu i l'home, així com la jerarquia eclesiàstica. El papa va emetre una butlla en la qual el declarava heretge i condemnava les seves 95 tesis. En conseqüència, Luter va negar obertament l'autoritat papal i va demanar que se celebrés un concili.

La nova tecnologia d'impremta mòbil (Gutenberg) i l'excel·lent tasca dels seus amics com Philipp Melanchthon van tenir un paper clau per a la còpia i distribució de les seves idees. El 1521, a la Dieta de Worms (assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic) es va veure obligat a defensar els seus principis de reforma. Després d'haver estat declarat pròfug i heretge per part de l'emperador Carles V, els seus amics l'amaguen al castell de Wartburg, on tradueix el Nou Testament a l'alemany (més tard traduiria també l'Antic Testament).

El 1523 torrna a Wittenberg i dirigeix el llegat protestant des d'allà, on es casa amb Katharina von Bora. Així la imatge de l'exmonjo i pastor es canvia per sempre. Tenen sis fills i, a casa seva, a més, allotgen uns sis fills de la germana de Katharina, més uns estudiants per pal·liar en alguna mesura les seves estretors econòmiques.

En el període 1524-1525 Luter es nega a ajudar els camperols en la lluita per a les millores econòmiques, per la qual cosa mostra així fidelitat a les autoritats polítiques. El 1530 Carles V buscava la unitat per poder fer front a l'amenaça de l'exèrcit turc, per la qual cosa va convocar la Dieta d'Augsburg a fi d'aclarir de manera definitiva la relació de l'Imperi amb el protestantisme. Luter, com a representant de la Reforma, redacta Les confessions d'Augsburg (28 articles de fe) en col·laboració amb Melanchthon; encara que no pot presentar-les ell mateix perquè està excomunicat i no està possibilitat per parlar amb l'emperador, les presenta el seu amic.

El 1545, poc temps abans de la seva mort, Luter publica una de les seves publicacions més violentes amb motiu del conflicte sorgit en el concili de Trento entre l'emperador i el papa: Sobre el papat de Roma fundat pel diable.

Per a alguns, Luter és un profeta i per a d'altres, un heretge renegat. El que ens sembla important per als membres de la comunitat evangèlica alemanya de Barcelona és que Luter (i els seus amics) han causat un impacte tan rellevant en la història de la religió –i la fe– que no podem oblidar-los. Sempre se’n pot aprendre alguna cosa, sigui dels seus comentaris, de la seva valentia davant la Dieta de Worms i, fins i tot, de les seves publicacions.

Es pot renyir amb ell, amb el seu caràcter i la seva forma de plantejar pensaments teològics difícils, però estem segurs que sense ell tampoc no hauria arribat la contrareforma. D'aquesta manera, avui dia ens podem apropar millor a un catolicisme modern, sense perdre la nostra identitat.

No som una parròquia literalment luterana sinó uniert, que uneix la confessió luterana i la reformada (Calví), de manera que podem gaudir de diferents arrels de la nostra confessió.

Dins l'àmbit de les comunitats evangèliques, potser en siguem una de les més convencionals, però el missatge de l'Església "semper reformanda” ens truca a la porta.

 

Sr. Matthias Weinmann

Vicepresident del Consell de la Deutschsprachige Evangelische Gemeinde Barcelona (Església Evangèlica Luterana de Parla Alemanya de Barcelona)