Oficina d'Afers Religiosos

La festa del sacrifici (Aïdu l-adhà) també és coneguda, per les persones musulmanes, com la gran festa (Aïdu l-kabir) o Tabaski (pels musulmans del nord-oest d’Àfrica) i, per les persones no-musulmanes, com la festa del xai.

Durga Utshav o Durga Puja (també anomenada Navaratri, ‘nou nits’) és el festival devocional hindú que se celebra després de l’equinocci de tardor i durant el mes lunar d’Ashwin, és a dir, aproximadament entre setembre i octubre, en honor de la deessa Durga.
 

La Hanukkà és una festivitat en què el judaisme commemora un fet històric del segle II a. de C. Els seus líders, anomenats en aquell temps macabeus, van rebel·lar-se contra les prohibicions que se’ls imposaven i contra l’obligació d’hel·lenitzar els seus costums.

La festa de la Hanukkà també commemora la recuperació i purificació del temple de Jerusalem i el miracle que va tenir lloc quan, davant la manca de combustible per alimentar les llànties del temple, els macabeus van trobar providencialment una gerra d’oli d’oliva pur, gràcies a la qual van poder continuar presentant les seves ofrenes.

La festivitat se celebra el 25 de kislev del calendari jueu, data que cau entre finals de novembre i principis de desembre del calendari gregorià

El festival de Holi és una de les festes més populars de l’Índia, practicada gairebé en totes les seves províncies i per les persones hindús d’arreu del món. És un festival que dura dos dies: el primer dia pren el foc com a símbol central i el segon dia ho fan els tints de colors. els orígens de Holi es relacionen amb l’inici de la primavera.

És una festa hindú que commemora el naixement de Krixna, també anomenat Govinda, que va tenir lloc, segons la tradició, la vuitena nit del sisè mes del calendari hindú, el mes bhadra. De fet, el nom Janmashtami és la combinació de dues paraules en sànscrit janma i ashtami. Janma significa ‘naixement’ i ashtami significa ‘el vuitè dia’ del calendari lunar hindú. Cau sempre entre mitjans o finals d’agost i mitjans o finals de setembre del calendari gregorià.

El Losar dona la benvinguda a un Nou Any per atraure la sort (Lo significa any, i sar nou). És una festa que depèn del calendari lunar, per això cau en dies diferents segons l’any, entre els mesos de gener i març. I cada any se simbolitza amb un animal i amb un dels cinc elements.

El Nadal (del llatí nativitas, “naixement”) és una de les festivitats més importants del cristianisme i commemora el naixement de Jesucrist, fill de Déu, a la ciutat de Betlem. Aquesta festivitat és celebrada el 25 de desembre per la gran majoria de les tradicions cristianes. Les tradicions que segueixen el calendari julià la celebren el 7 de gener.

El Nagar Kirtan és la celebració del naixement de Guru Nanak Dev Ji. La comunitat sikh acostuma a celebrar l’aniversari durant la lluna plena del vuitè mes del seu calendari, aproximadament entre octubre i novembre del calendari gregorià.

Durant la celebració es porten a terme diverses activitats. Hi ha una processó del llibre sagrat Guru Granth Sahib Ji, que s’acompanya d’una demostració d’arts marcials sikhs amb espases (gatka), música amb instruments tradicionals (kirtan) i menjar vegetarià regional (langar). Durant el Nigar Kirtan la comunitat sikh llença flors i es vesteix amb robes elegants de molts colors que demostra la seva alegria i devoció.

Naw-Rúz, és un dels nou dies sagrats per a les persones  seguidores de la fe bahà'í i el primer dia del calendari bahà'í que coincideix amb l'equinocci de primavera, al voltant del 21 de març. L’Any Nou Bahá’í simbolitza la renovació espiritual que succeeix d’època en època mitjançant l’aparició d’un gran personatge profètic de la història, entre d’altres, Buda, Moisès, Jesucrist, Muhàmmad, Báb i Bahá’u’lláh.

Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar islàmic i comença, com tots els altres mesos, amb l’aparició del creixent lunar després de la lluna nova. La visió del creixent és, doncs, el que marca l’inici del mes. Pel fet de tractar-se d’un calendari lunar, l’inici dels mesos no sempre coincideix amb el dels mesos del calendari solar i, a més, cada any l’inici dels mesos lunars s’avança aproximadament deu dies respecte al calendari solar. Això explica per què el mes del Ramadà va rotant per totes les estacions de l’any.

Durant aquest mes es posa en pràctica el quart pilar de l’islam, que consisteix en dejunar des de l’alba fins a la posta de sol. El dejuni es prescriu com a acte voluntari a tota persona musulmana adulta, sense problemes de salut i que no es trobi en situació de viatge. L’àpat que es fa de matinada abans d’iniciar el dejuni es diu suhûr i l’àpat de ruptura al capvespre es diu iftâr. L’Îd al-fitr és la festa que marca el final del dejuni de Ramadà, i es celebra el primer dia del mes de shawâl. 

Durant la celebració del Ridván, al llarg de dotze dies es recorda el moment en què el fundador d’aquesta convicció originària de l’Iran, Bahá’u’lláh, va fer partícips de la seva missió divina els primers deixebles. El primer, novè i dotzè dia d’aquest període festiu són considerats dies sagrats per a les persones bahá’is i s’aturen activitats com ara la feina o els estudis, si és possible. Ridván comença al 20 o 21 d'abril, segons la data de l'equinocci de març.

Péssah és el nom hebreu que rep la Pasqua jueva. Seguint el calendari lunisolar del judaisme, la celebració del Péssah comença a mitjan del mes de Nissan, primer mes de l’any, i dura entre set i vuit dies, segons el lloc on se celebra. Dins l’any solar, segueix l’equinocci de primavera.

El Péssah es considera una de les tres festes estacionals, per la seva vinculació als cicles agrícoles i de peregrinació (sheloshet haregalim), ja que en cada una es visitava el temple de Jerusalem per fer-hi ofrenes.

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions de caràcter religiós que es fa la darrera setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. Les festivitats commemoren els darrers moments de la vida de Jesús: el Diumenge de Rams és el dia que se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim Sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, el Dissabte Sant és dia de dol i, finalment, el Diumenge de Pasqua se celebra la resurrecció.

La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. D'altra banda, les esglésies d'occident i les d'orient utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient). També les diferents tradicions cristianes la celebren de diferents maneres.

La celebració anual del Vaisakhi commemora la creació de la khalsa. La comunitat sikh el celebra reunint-se ben d’hora al seu centre de culte o gurdwara, curosament netejat i decorat, fent ofrenes de flors, menjars i iniciant una processó per la ciutat on es fan demostracions d’arts marcials acompanyades de música. Aquesta festa s'escau en el primer dia del mes solar baisakh dins del calendari Nanakshahi, que correspon al dia 14 d'abril del calendari gregorià.

La festivitat de Vesak commemora el naixement de Siddharta Gautama, aproximadament a mitjan segle VII aC, al nord-est de l’antiga Índia i l’actual Nepal. El nom de Vesak deriva de vaishakha, nom del mes del calendari lunisolar hindú que sol correspondre a l’abril o el maig del calendari gregorià.

Les diferents comunitats budistes d’arreu del món celebren la festivitat de Vesak de maneres molt diferents. Tanmateix, la majoria tenen en comú la neteja, il·luminació i decoració dels temples, la recitació de cants i himnes que recorden la paraula de Buda i un marcat caràcter solidari amb les persones més desfavorides. Encara que els costums de celebració difereixen d’un país a un altre, l’element de la llum sempre té un paper central en aquest festival.