HINDUISME | El festival de Holi
El festival de Holi és una de les festes més populars de l’Índia, practicada gairebé en totes les seves províncies i per les persones hindús d’arreu del món. És un festival que dura dos dies: el primer dia pren el foc com a símbol central i el segon dia ho fan els tints de colors.
Els orígens de Holi es relacionen amb l’inici de la primavera. Moment equinoccial solar amb conjunció amb el mes lunar de Falguna. És doncs, com la majoria de celebracions primaverals, una festivitat que celebra el naixement de la vida després de la gèlida estació de l’hivern. El foc, els colors i l’intercanvi de regals venen a simbolitzar el caliu de la vida, la flama de la devoció i l’amor, el perdó, la fraternitat i la reconciliació.
Tradicionalment s’explica l’origen de Holi amb l’ajuda de diferents relats mitològics, entre els que destaquen la història del déu Vixnu defensant el seu culte devocional amb la crema de tot obstacle i tota persona infidel, com fou el cas de la bruixa Holika; o la història dels dos enamorats Radha i Krixna, i com el color de la seva pell es veu alterat pel seu amor. Però també és normal trobar que cada localitat introdueixi variacions: en lloc de representar l’amor entre Radha i Krixna es posa més incís en les alterades amants (gopis) que perseguien a Krixna; el déu Xiva substitueix a Vixnu en el seu paper de restaurador de l’ordre, etc.
La gent celebra el Holi amb molta música, cantant, encenent fogueres (anomenades Holika) o espelmes, llençant-se tints de colors i fent-se regals, especialment dolços i flors de colors. La gent sol anar a la festa de Holi amb vestits blancs (color primari i de síntesi), que quedaran adornats per tot tipus de colors, símbols de les emocions i dels estats transitoris.
