Oficina d'Afers Religiosos

Per entendre la diferència de calendaris entre l’Església ortodoxa i l’Església catòlica romana, hem de veure les diferències que hi ha entre el calendari julià i el gregorià. El calendari julià és el que va instaurar l’any 46 aC Juli Cèsar a tot l’Imperi romà, i és el calendari utilitzat durant la vida de Jesucrist i durant l’època de l’Església primitiva. Aquest calendari, amb el pas del temps, va acumular un error amb relació al calendari astronòmic, i per aquest motiu l’any 1582 el papa Gregori XIII va promulgar un canvi de calendari, per corregir aquestes errades amb relació al calendari astronòmic, que actualment suposen una diferència de 14 dies d’un a l’altre. Aquest canvis van trigar temps a ser reconeguts per molts països, però, finalment, des del principi del segle XX, han estat acceptats civilment per tots els països del món.

En el primer Concili Ecumènic, l’any 325 dC, es va determinar la manera d’escollir cada any la data de la celebració de la Pasqua, Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, i va quedar fixada en el primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera (21 de març), i es va dir que totes les esglésies cristianes havien de celebrar la Pasqua la mateixa data. Durant molts anys va ser així, però a partir de la instauració del calendari gregorià, van començar les diferències en les dates de la celebració de la Pasqua entre l’Església ortodoxa i l’Església catòlica romana.

L’Església ortodoxa celebra les festes mòbils, que són totes les que depenen de la data de Pasqua, seguint el calendari julià. Per això totes les esglésies ortodoxes celebren la Pasqua la mateixa data, seguint els consells del primer Concili Ecumènic, i aquesta data pot o no coincidir amb la celebració de la Pasqua de l’Església catòlica romana, perquè com que hi ha 14 dies de diferència entre el calendari julià i el gregorià, la celebració de la Pasqua ortodoxa pot coincidir amb la Pasqua catòlica romana, es pot celebrar el diumenge següent, o hi pot haver mes d’un mes de diferència en el cas que s’hagi d’esperar una nova lluna plena.

Amb relació a les festes fixes, que són totes les festes que se celebren un dia concret del calendari, a l’Església ortodoxa se segueixen dos calendaris segons els patriarcats. Hi ha patriarcats, per exemple, el patriarcat de Moscou i de Sèrbia, que les celebren seguint el calendari julià, i per això celebren el Nadal el 7 de gener, és a dir, 14 dies després del 25 de desembre, i d’altres, per exemple el patriarcat de Constantinoble, al qual pertany l’Església grega, el patriarcat de Romania o el de Bulgària, que les celebren seguint el calendari gregorià, és a dir, celebren el Nadal i totes les festes fixes del calendari com es fa a Occident.

Pare Martí Puche

Parròquia Ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu - Patriarcat de Sèrbia