BUDISME | La festivitat de Vesak
La festivitat de Vesak commemora el naixement de Siddharta Gautama, aproximadament a mitjan segle VII aC, al nord-est de l’antiga Índia i l’actual Nepal. El nom de Vesak deriva de vaishakha, nom del mes del calendari lunisolar hindú que sol correspondre a l’abril o el maig del calendari gregorià. No es coneix concretament quin dia va néixer, però la tradició transmet que va ser durant el pleniluni (purnima).
Siddharta Gautama va venir a aquest món en una família noble, sobreprotegit pel seu pare i per la família. No obstant això, quan es va fer gran va poder fer sortides fora de palau i va descobrir la realitat que l’envoltava: la vellesa, la malaltia, la mort i els ascetes. Tot això el va fer reflexionar de manera profunda i finalment el va portar a renunciar a la seva vida còmoda i a iniciar la recerca de la veritat. Després de visitar diversos mestres i de fer rigoroses mortificacions, finalment va copsar la veritat de l’existència i va assolir la il·luminació (bodhi). El nom de Buda es pot traduir com ‘aquell que ha despertat’ o ‘il·luminat’.
L’experiència del nou Buda es pot resumir en les conegudes Quatre Nobles Veritats: la naturalesa del sofriment, l’origen del sofriment, l’extinció del sofriment i el camí que porta a l’extinció del sofriment. El camí per posar fi al sofriment és òctuple i es representa amb una roda de vuit radis, emblema, en moltes comunitats, de la via del budisme.
En la creació del budisme es van recollir els primers escrits en tres cistelles (tripitaka) en què predominaven tres temes principals anomenats també refugis (trisarana): l’exemple del mateix Buda, el seu ensenyament (dharma) i la formació de la comunitat (sangha).
El desenvolupament del budisme s’acostuma a presentar en tres grans etapes: la primera incideix en la pràctica i la reflexió individuals (hinayâna o petit vehicle), la segona es caracteritza per l’expansió i la focalització en les pràctiques comunes (mahayâna o gran vehicle) i, finalment, en la tercera etapa el budisme penetra en l’interior d’Àsia i sintetitza els ensenyaments de caire més metafísic (vajrayâna o vehicle o via del diamant o llampec).
Per tot això, és fàcil entendre que les diferents comunitats budistes d’arreu del món celebrin la festivitat de Vesak de maneres molt diferents. Tanmateix, la majoria tenen en comú la neteja, il·luminació i decoració dels temples, la recitació de cants i himnes que recorden la paraula de Buda i un marcat caràcter solidari amb les persones més desfavorides. Encara que els costums de celebració difereixen d’un país a un altre, l’element de la llum sempre té un paper central en aquest festival. Per exemple, a Sri Lanka, per representar la il·luminació de Buda hi ha llums de colors encesos a les entrades i a l’interior de totes les cases i, a Corea, els fidels els col·loquen als arbres. A Tailàndia, els laics organitzen processons de llums que giren tres vegades al voltant de les pagodes.
