BUDISME | Coneix el budisme
ORÍGENS:
El budisme neix a l’Índia aproximadament al segle V aC però, curiosament, s’acaba desenvolupant fora d’aquest continent. Els grans corrents del budisme estan estretament lligats amb la seva evolució històrica i geogràfica.
Siddharta Gautama va venir a aquest món en una família noble, sobreprotegit pel seu pare i per la família. No obstant això, quan es va fer gran va poder fer sortides fora de palau i va descobrir la realitat que l’envoltava: la vellesa, la malaltia, la mort i els ascetes. Tot això el va fer reflexionar de manera profunda i finalment el va portar a renunciar a la seva vida còmoda i a iniciar la recerca de la veritat. Després de visitar diversos mestres i de fer rigoroses mortificacions, va trobar, a partir de la seva pròpia experiència, el camí de l’alliberament i la plenitud. Es tractava d’un camí no dogmàtic, un camí que explicava quina forma de vida calia seguir per alliberar-se del sofriment. Finalment va copsar la veritat de l’existència i va assolir la il·luminació (bodhi). El nom de Buda es pot traduir com ‘aquell que ha despertat’ o ‘il·luminat’.
FONAMENTS:
L’experiència del nou Buda es pot resumir en les conegudes Quatre Nobles Veritats: la naturalesa del sofriment, l’origen del sofriment, l’extinció del sofriment i el camí que porta a l’extinció del sofriment. El camí per posar fi al sofriment és òctuple i es representa amb una roda de vuit radis, emblema, en moltes comunitats, de la via del budisme.
En la creació del budisme es van recollir els primers escrits en tres cistelles (tripitaka) en què predominaven tres temes principals anomenats també refugis (trisarana): l’exemple del mateix Buda, el seu ensenyament (dharma) i la formació de la comunitat (sangha).
DESENVOLUPAMENT:
El desenvolupament del budisme s’acostuma a presentar en tres grans etapes o branques: la primera incideix en la pràctica i la reflexió individuals (theravada o hinayâna o petit vehicle), la segona es caracteritza per l’expansió i la focalització en les pràctiques comunes (mahayâna o gran vehicle) i, finalment, en la tercera etapa el budisme penetra en l’interior d’Àsia i sintetitza els ensenyaments de caire més metafísic (vajrayâna o vehicle o via del diamant o llampec).
- El budisme Theravada s’ha establert bàsicament als països del Sud-est asiàtic. Aquesta etapa es coneix com “el primer gir de la roda del Dharma”.
- Posteriorment es va desenvolupar el corrent Mahayâna que va passar de l’Índia a la Xina, i d’aquest país al Japó, i finalment va arribar a Occident al segle XX. És “el segon gir de la roda del Dharma”.En la seva adaptació a l’Extrem Orient va esdevenir el budisme zen.
- Un desenvolupament posterior va donar lloc al camí del Vajrayâna, més complex, i que utilitza mètodes de ioga per transformar les energies de la persona. És “el tercer gir de la roda del Dharma”. El budisme Vajrayana ha sofert una evolució molt ràpida com a conseqüència de l’expulsió del poble tibetà del seu país. Aquesta branca també és coneguda com a budisme tibetà.
Podeu consultar els centres budistes de Barcelona AQUÍ.
