JUDAISME | Hanukkà

QUÈ ÉS LA HANUKKÀ?

La Hanukkà o Festa de les Llums és una festivitat en què el judaisme commemora un fet històric del segle II a. de C. Els seus líders, anomenats en aquell temps macabeus, van rebel·lar-se contra les prohibicions que se’ls imposaven i contra l’obligació d’hel·lenitzar els seus costums. La celebració dura vuit dies començant a partir del dia 25 del mes de kislew del calendari jueu, que sol coincidir al voltant de la segona meitat de desembre.

La festa de la Hanukkà també commemora la recuperació i purificació del temple de Jerusalem i el miracle que va tenir lloc quan, davant la manca de combustible per alimentar les llànties del temple, els macabeus van trobar providencialment una gerra d’oli d’oliva pur, gràcies a la qual van poder continuar presentant les seves ofrenes.

Explica la tradició jueva recollida pel Talmud que, en el moment de tornar a entrar al temple, els macabeus es van trobar el recinte sagrat profanat i la menorà apagada. En voler encendre-la novament, es van adonar que només hi havia oli per mantenir la flama viva durant un dia. Van trigar-ne vuit a aconseguir més oli, però, així i tot, la flama va seguir cremant durant aquells vuit dies sense interrupció. El miracle que suposa que la làmpada no s’apagués, malgrat la manca d’oli, és el que es commemora durant la Hanukkà. 

La tradició jueva relaciona directament la puresa del culte monoteista amb la puresa d’aquest oli d’oliva que, amb una petita quantitat, va permetre alimentar miraculosament el canelobre durant vuit dies seguits. El simbolisme de l'oli d'oliva es manifesta en molts altres passatges de la història del judaisme, especialment relacionats amb l'arbre d'olivera i amb el seu ús en la unció i la confirmació.

És per això que durant la Hanukkà s’encenen progressivament vuit petites llànties d’oli d’un canelobre de nou braços que pren el nom de hanukkiyà per a l’ocasió. El canelobre consta de vuit braços, tots situats a la mateixa altura, i un novè que serveix per mantenir viva la flama i donar foc als altres braços, que es van encenent en dies successius. Aquests vuit braços al·ludeixen a cadascun dels vuit dies durant els quals, malgrat no tenir prou oli, la flama va seguir cremant al temple de Jerusalem.

 

COM ES CELEBRA LA HANUKKÀ?

La festa se celebra, principalment, encenent el llum d’oli de la hanukkiyà. La tradició diu que al vespre de l’inici de la Hanukkà s’encén un primer llum, l’endemà el segon i així successivament fins a encendre tota la hanukkiyà. Els llums de la Hanukkà no es poden fer servir per il·luminar, sinó que tenen la finalitat de recordar el miracle de l’oli. Per tant, les làmpades es col·loquen habitualment a prop de les finestres i els accessos, de manera que els puguin veure els qui passin pel carrer. Durant aquests dies, els nens i nenes jueus acostumen a jugar al dreidel, una mena de ballaruga amb quatre cares, cada una de les quals mostra una lletra hebrea. S’aposten dolços, caramels o monedes de xocolata i el guanyador es pot menjar les que ha guanyat als seus oponents. Durant la Hanukkà, a més, es mengen aliments fregits en oli (tan protagonista de la festa com la mateixa llum) entre els quals latkes (una pasta fregida feta de patata) i unes pastes farcides amb melmelada conegudes com a sufganiyot.

 

LA HAUNUKKÀ A BARCELONA

A Barcelona les comunitats jueves celebren aquesta festivitat en un entorn familiar i comunitari. No obstant això, cada any des del 2011, la comunitat jueva fa també un acte públic de commemoració a la plaça de Sant Jaume. L’acte consta de diversos parlaments i de la tradicional encesa de llànties.

 

LA COMUNITAT JUEVA A BARCELONA

El judaisme ha estat present a la ciutat des de l’edat mitjana, però la seva continuïtat es va veure afectada per diferents polítiques i persecucions. La comunitat jueva va tornar a estar activa a Barcelona a partir del segle XX. Les comunitats jueves a Barcelona representen tots els principals corrents del judaisme (ortodox, reformista i progressista) i són una mostra de convivència en la pluralitat i diversitat religiosa a la ciutat.