Oficina d'Afers Religiosos

El sikhisme va sorgir a finals del s. XV a la regió del Punjab (nord-oest del continent índic), en un context hindú sota domini islàmic del Sultanat de Delhi. L’origen de l’era sikh, o any zero, és el 1469, any del naixement del seu fundador, Guru Nanak. Tant ell com els seus principals successors van seguir el calendari lunisolar hindú anomenat Vikrami. No obstant, els sikhs també accepten un altre any d’origen, el 1699, any en què Guru Gobind Singh va crear la khalsa. Com se sap, la khalsa representa la comunitat sikh més compromesa amb les normes de conducta (rahit) i que ha estat confirmada a partir de l’anomenada cerimònia del nèctar (amrit sanskar).

 

POEMES AMOROSOS AL VOLTANT DELS MESOS

Guru Nanak va canviar el nom dels dotze mesos del calendari Vikrami. Aquesta modificació va ser seguida per tots els seus nou successors principals. El llibre sagrat del sikhisme, el Guru Granth Sahib, conté dos poemes de tipus amorós (barah maha) que utilitzen el simbolisme dels mesos per expressar la relació entre l’ànima (núvia) i el seu anhel d’allò diví (nuvi). Aquesta forma literària ja era coneguda i practicada amb anterioritat per hindús i musulmans.

L’any comença amb el mes de chet, en què arriba la collita i la núvia coneix el nuvi; el mes de vaisakhi es dedica al comerç i a les converses entre els dos amants; el mes de jeth comença la calor i els nuvis tenen les seves primeres trobades íntimes; el mes de harh es busca l’ombra i la frescor, metàfores de la serenitat i pau interior; el mes de sawan arriben les primeres pluges i la núvia plora per la separació del nuvi; el mes de bhadon els rius ja van plens i es comparen amb la plenitud de l’amor; el mes d’Assu es plany el pas del temps i la pèrdua de la joventut; el mes de katak els dies es fan curts i s’encenen les llànties que porten la llum; el mes de maghar es celebra la música, el cant i les arts com a expressions de la bellesa divina; el mes de poh arriba la neu que ho cobreix tot d’un mateix color blanc i pur; el mes de magh és per als viatges i les peregrinacions; amb el mes de fagun s’acaba l’any i es compara amb l’extinció de l’ànima en Déu.

 

EL CALENDARI NANAKSHAHI

A finals del s. XX, Pal Singh Purewal, un enginyer canadenc d’origen indi, va proposar una modificació substancial del calendari Vikrami i el va anomenar Nanakshahi. Els principals canvis consistien a desfer-se definitivament del càlcul lunar i ajustar-se exclusivament a càlculs solars tròpics. Les conseqüències més immediates van ser que el nou calendari ja no necessitaria l’addició de mesos intercalars per ajustar el cicle solar al cicle lunar i que les festivitats quedarien fixades a dates concretes.

La invenció d’aquest nou calendari va provocar un gran rebombori i diverses comunitats sikhs (gurudwares) arreu del món van crear comitès de revisió que exigien tornar al calendari Vikrami, sobretot per poder continuar relligant les festivitats amb les dates lunisolars originals. La gran diversitat interna del sikhisme, poques vegades reconeguda, ha fet pràcticament impossible que s’arribi a un acord a utilitzar unànimement un únic calendari.

El calendari Nanakshahi s’apropa, doncs, al calendari gregorià, només que els mesos comencen amb la lluna plena (puranmashi). Els sikhs que segueixen aquest calendari, afegeixen un dia a l’últim mes de l’any de traspàs.

 

LES FESTIVITATS SIKHS

La gran majoria de festivitats sikhs estan relacionades amb el naixement i confirmació dels gurus (gurupurabs). Les dues grans excepcions són la festa del mes de vaisakhi, que commemora la creació esmentada de la khalsa, i les dotze festes de sangrand, que celebren el primer dia de cada mes.

De tots els gurupurabs, el més famós és l’aniversari del naixement de Guru Nanak. Hi ha dubtes sobre la data exacta del seu naixement, alguns diuen que va ser durant el mes de vaisakhi (març/abril) i d’altres proposen el mes de katak (octubre/novembre).

No totes les festivitats són compartides. Cada secta del sikhisme (sampardaya o daira) també té les seves pròpies festes dedicades a recordar dates clau del seu llinatge o d’altres tradicions. Per exemple, només la secta sikh ravidassia celebra amb veneració el naixement del seu precursor particular Guru Ravidas. Com a exemples més exagerats tenim les dues sectes sikh dels udashis i dels nirmales, que s’apropen tant a l’hinduisme que acaben acceptant fins i tot algunes de les seves festivitats. El mateix passa amb la secta sikh més moderna dels ridvanis respecte a la Fe Bahai.

Les festes sikhs acostumen a preparar-se durant dies amb llargues lectures del Guru Granth Sahib. Quan arriba el dia de la celebració, s’il·luminen les gurudwares i es treu el llibre sagrat en processó per la ciutat (nagar kirtan), encapçalat per cinc guàrdies, banderes, demostracions d’arts marcials, grups de música religiosa i recitacions d’himnes.