FE BAHÁ'Í | El Ridván
LA FE BAHÁ'Í
La Fe Bahà’í va néixer el 1844 a Pèrsia (actual Iran). Els fundadors d’aquesta convicció van ser Siyyid ‘Alí-Muhammad, el qual va adoptar el nom de Bab (la porta), i Mirza Husayn Ali Nuri, conegut com a Bahà’u’llàh (la glòria de Déu). El nom de la fe (bahà’í) deriva del de Bahà’u’llàh i vol dir pertanyent a Bahà.
Bab va fundar una nova religió totalment independent de l’islam coneguda com la Fe Bahá’í. Defensava que totes les religions tenen el mateix origen diví però que s’ha revelat a diferents moments històrics adaptats a les circumstàncies i capacitat de la humanitat en cada època (concepte conegut com a revelació progressiva). A més, va anunciar la vinguda d’un nou missatger o “manifestació de Déu”: Bahà’u’llàh. El 1863 Bahà’u’llàh es va presentar com el missatger de Déu que Bab havia anunciat. Va proclamar que totes les religions són divines en origen i que totes són una única revelació de Déu que s’ha anat mostrant en diferents moments al llarg de la història a través d’Abraham, Moisès, Buda, Jesús o Mahoma. El seu propòsit era unir tots els pobles del món i aconseguir la pau i el progrés de la humanitat.
La Fe Bahá'í està estesa per tot el món i a Barcelona hi ha una comunitat des de 1949.
LA FESTA DEL RIDVÁN
El 1863, després de viure desterrat durant una dècada a l’Iraq, les autoritats otomanes van informar Bahá’u’lláh i la seva família que seria exiliat de nou més lluny del seu país d’origen, Pèrsia (actual Iran). Aquest segon exili venia motivat per intentar afeblir el moviment espiritual i social que havia aixecat a l’actual capital de l’Iraq. Abans de sortir de Bagdad, Bahá’u’lláh va creuar el riu Tigris i va romandre durant dotze dies en un jardí (a la riba del riu) per rebre les persones que volien acomiadar-se’n, i va proclamar públicament la naturalesa de la seva missió com a profeta i missatger de Déu. Aquests jardins són coneguts com els jardins de Ridván.
Abans del Ridván (“paradís”, en àrab) té lloc el dejuni de dinou dies de l’últim mes bahà’í de l’any, el mes de glòria (mes d’Alá). Les persones bahá’ís s’abstenen de menjar i beure des de la sortida fins a la posta del sol. El propòsit del dejuni és aprendre a sobreposar-se als desitjos per enfortir l’esperit. Però la disciplina fonamental, el que realment es demana, és que estiguin tot el dia concentrats/ades en Déu i mantinguin una actitud devota, evitant els pensaments i els comportaments negatius.
Durant la celebració del Ridván, al llarg de dotze dies es recorda el moment en què el fundador d’aquesta convicció originària de l’Iran, Bahá’u’lláh, va fer partícips de la seva missió divina els primers deixebles. El primer, novè i dotzè dia d’aquest període festiu són considerats dies sagrats per a les persones bahá’is i s’aturen activitats com ara la feina o els estudis, si és possible. Ridván comença al 20 o 21 d'abril, segons la data de l'equinocci de març.
La festivitat comença amb el primer dia que assenyala l’aniversari de la declaració de Bahá’u’lláh com “Aquell portador d’un nou missatge de Déu per la humanitat”. El novè dia del Ridván marca l’aniversari del dia en què la família de Bahá’u’lláh es va trobar amb ell al jardí després d’un desbordament del Tigris que els va impedir fer-ho abans. El dotzè dia és l’aniversari de la marxa de Bahá’u’lláh del jardí i l’inici d’un segon desterrament a Constantinoble (actual Istanbul), preludi de nous exilis i empresonaments succeïts fins a la seva mort a Acre (a l’actual Israel), el 29 de maig de 1892.
A més a més, el primer dia del Ridván cada any els bahá’ís de tot el món renoven les assemblees espirituals locals i nacionals, els òrgans de govern local i nacional formats per nou membres escollits en unes votacions secretes i sense candidatura (la Fe Bahá’i no té estructura clerical). La formació de les assemblees en aquestes dates es deu al fet que durant el període del Ridván comença l’any administratiu bahá’í. Els consells de govern locals i nacionals es renoven anualment mitjançant elecció, mentre que el consell de govern internacional, conegut com a “Casa Universal de Justícia”, s’escull una vegada cada cinc anys.
Durant aquests dotze dies les persones bahá’ís fan sortides al camp i als jardins i, tradicionalment els bahá’ís de Barcelona fan alguna commemoració especial al seu centre. La celebració del Ridván és familiar i comunitària.
