Oficina d'Afers Religiosos

El calendari bahá’í també es coneix com a calendari meravellós (badí) i va ser sistematitzat pel Báb, precursor de Bahá’u’lláh. L’era bahá’í comença l’any 1844 del calendari gregorià. Actualment, la Casa Universal de la Justícia és la institució bahá’í  que se n’encarrega de la regularització.

La fe bahá’í és un moviment que va néixer a Pèrsia i procedeix de l’islam. Del costat persa adopta el calendari solar i del costat islàmic pren bona part de la seva terminologia àrab. Per exemple, els noms dels mesos i dies del calendari bahá’í , estan inspirats directament en les oracions del cinquè imam del xiisme.

L’any bahá’í segueix el cicle solar de 365 dies com en el calendari gregorià, però es diferencia d’aquest en què comença amb la primavera i es divideix en dinou mesos de dinou dies cadascun. Els noms dels mesos són d’origen àrab i fan referència a atributs divins: esplendor, glòria, bellesa, grandesa, llum, misericòrdia, paraules, perfecció, noms, força, voluntat, coneixement, poder, discurs, preguntes, honor, sobirania, domini i sublimitat. És igual amb els dies de la setmana, que comencen en el nostre dissabte: glòria, bellesa, perfecció, gràcia, justícia, majestat i independència.

Recordant el cicle metònic, també es tenen en compte cicles de dinou anys, on cada any representa un atribut diví o una lletra. Un cicle complet de dinou anys rep el nom de wâhid (únic). Els deixebles principals de Bahá’u’lláh també van ser dinou.

 

DIES SAGRATS PRINCIPALS

Hi ha una sèrie de dies que les persones bahá’ís consideren sagrats, alguns perquè són motiu de celebració i altres pel seu valor commemoratiu. En la majoria, es recomana no treballar ni anar a l’escola:

• Festa d’any nou (naw-rûz): Bahá’u’lláh va prescriure que fos sempre per l’equinocci de primavera
• Festa dels naixements del Báb i Bahá’u’lláh. Se celebren consecutivament i s’estableixen després de vuit cicles lunars a partir del naw-rûz
• Festes de Ridvan., Celebren el període del mes d’abril del 1863 en què Bahá’u’lláh es va reunir amb els seus deixebles en uns jardins a la ribera del Tigris per comunicar la seva missió profètica:
  • Primer dia: Bahá’u’lláh anuncia que és la manifestació de Déu
  • Novè dia: Bahá’u’lláh es reuneix amb la seva família
  • Dotzè dia: Bahá’u’lláh deixa els jardins i surt cap a Constantinoble
• Declaració del Báb, el 23 de maig del 1844, on anuncia la vinguda de Bahá’u’lláh, el nou missatger i profeta de Déu
• Festa de l’ascensió de Bahá’u’lláh, que va tenir lloc el 29 de maig de 1892. No es parla de mort, perquè es considera que està viu en presència de Déu
• Martiri del Báb: en commemora l'afusellament el 9 de juliol de 1850
• Dia de l’Aliança que marca el nomenament i successió d’Abdu'l-Bahá, fill gran de Bahá’u’lláh, com a dirigent de la comunitat bahá’í
• Ascensió d’Abdu'l-Bahá, que va tenir lloc el 28 de novembre de 1921
• Festa dels dinou dies. El primer dia del mes es considera motiu de festa. Es recomanen les reunions i el treball en grup. Com que el calendari bahá’í  té dinou mesos, es parla de la festa dels dinou dies

 

DIES DE HÁ

Els dies de Há són quatre o cinc dies afegits al final del penúltim mes de l’any. Acostumen a caure a final de febrer i començament de març del calendari gregorià. Aquests dies es consideren preparatius al dejuni que tindrà lloc el mes següent i s'hi recomana ser més constant en la pràctica de la generositat, solidaritat i gratitud. Un cop acabats aquests dies intercalars de Há, les persones bahá’ís dejunen els dinou dies del mes de sublimitat, de la sortida del sol fins que es posa. Se’ls anomena dies de Há en relació amb la lletra àrab há, que simbolitza la identitat o realitat divina immanent en tot ésser (huwiya).