Oficina d'Afers Religiosos

EL RAMADÀ

Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar islàmic i comença, com tots els altres mesos, amb l’aparició del creixent lunar després de la lluna nova. La visió del creixent és, doncs, el que marca l’inici del mes. Pel fet de tractar-se d’un calendari lunar, l’inici dels mesos no sempre coincideix amb el dels mesos del calendari solar i, a més, cada any l’inici dels mesos lunars s’avança aproximadament deu dies respecte al calendari solar. Això explica per què el mes del Ramadà va rotant per totes les estacions de l’any.

És durant el mes del Ramadà que els musulmans compleixen el quart pilar de l’islam, que és el dejuni o abstinència de tot menjar, beure o relació sexual (sawm) des de l’alba fins a la posta de sol. Les condicions més rellevants per portar a terme aquest dejuni, prescrit com a acte voluntari, són ser musulmà, haver assolit la majoria d’edat i trobar-se en bon estat de salut. En cas de viatge, malaltia o altres complicacions, la persona en queda exempta i es poden recuperar els dies que no s’hagi fet dejuni més endavant.

Les persones musulmanes es lleven abans de la sortida del sol per fer l’esmorzar abans d’iniciar el dejuni (suhûr) i fan la ruptura del dejuni (iftâr) després de la posta de sol. Com que l’Alcorà es va començar a revelar en una nit del Ramadà (laylat al-qadr), els musulmans i musulmanes l’acostumen a llegir més sovint durant aquest mes. Durant el mes del Ramadà, l’oració de la nit sol anar seguida d’una oració optativa (tarâwih), que té lloc a la mesquita, en la qual cada nit es va llegint una part de l’Alcorà fins que es completa. Cal recordar que és precisament durant el mes del Ramadà que el profeta Muhammad va rebre la primera revelació, i és durant aquest mes que va néixer l’islam.

El mes del dejuni té un alt component eminentment social i comunitari a la nostra ciutat, que el converteix en quelcom més que una pràctica individual. Durant el mes del Ramadà preval l’aspecte relacional i familiar, que adquireix una rellevància destacada: és un període de socialització. És un període singular en el qual es pot observar com s’expressen diverses maneres d’entendre el que suposa ser musulmà en un context no musulmà. Un temps en el qual es pot observar com les persones recuperen (segons cada context) les referències socials, culturals i religioses d’origen. El Ramadà té, doncs, una dimensió doctrinal, una dimensió social i convivial i una dimensió relacional.

Podeu veure el vídeo sobre el Ramadà a Barcelona enregistrat l’estiu del 2019, on cinc protagonistes ens parlen d’aquest mes tan especial per a les musulmanes i musulmans d’arreu del món. També s’hi poden observar moments concrets d’aquest mes ple de reflexió i celebracions que tenen lloc a la nostra ciutat: el tarâwih de la Comunitat Islàmica de Nou Barris, l’Îd al-fitr del Centre Cultural Islàmic Català, l’Îd al-fitr del Centre Islàmic Camí de la Pau (Minhaj ul-Qur’ân) i l’iftâr popular de la Trinitat Vella (organitzat per la Mesquita La Paz i l’Associació de Musulmans Africans de Barcelona).

 

QUÈ ÉS L'ÎD AL-FITR?

L’endemà de l’últim dia de Ramadà se celebra la festa de la ruptura (Îd al-fitr). És la festa que marca el final del dejuni del Ramadà, i se celebra el primer dia del mes de shawâl. És un dia de gran alegria, la comunitat es reuneix a primera hora del matí per fer una petita pregària comunitària i seguidament dediquen el dia a visitar familiars, amics i amigues i persones necessitades o que estiguin soles. La felicitació que es fa entre les persones musulmanes amb motiu de la festa és ‘îd mubârak! Abans de la pregària de la festa, el cap de família ha d’entregar una almoina (zakât al-fitr) equivalent a un àpat per cada membre de la unitat familiar. Durant tres dies consecutius, els musulmans celebren el final del dejuni, reforçant els seus lligams amb la comunitat.  És una de les dues festes, juntament amb la festa del sacrifici (‘Îd al-adhâ), del calendari islàmic.

Algunes comunitats musulmanes de la ciutat celebren l’Îd al-fitr en equipaments o a la via pública, ja que els oratoris i llocs habituals de trobada queden petits a causa de la gran afluència de fidels, molt superior a la dels dies normals.

 

COMMEMORACIÓ DE LA MORT DE L'IMAM 'ALI B ABÎ TÂLIB

Entre les activitats que tenen lloc a Barcelona durant el mes de Ramadà, hi ha la commemoració de la mort de l’imam ‘Alî b. Abî Tâlib. Es tracta d’una activitat organitzada per la comunitat xiïta que commemora l’assassinat de l’imam ‘Alî el dia 21 de Ramadân de l’any 40 després de la hègira, equivalent al 661 dC a Kufa (a l’actual Iraq). ‘Alî b. Abî Tâlib​ era el cosí i gendre del profeta Muhammad, i el quart califa en governar la comunitat musulmana. És una figura molt venerada en tot l’islam, especialment pels musulmans xiïtes. La commemoració sol prendre la forma de processó en la qual els participants fan mostra de gran dolor i tristesa per la pèrdua del seu líder espiritual.

El xiisme és un corrent polític dins l’islam que reivindica els descendents de la família del profeta Muhàmmad, a través del seu cosí i gendre ‘Alî b. Abî Tâlib, com a legítims governants de la comunitat musulmana.  A Barcelona la presència de la comunitat xiïta es va consolidar durant els anys vuitanta i és majoritàriament d’origen pakistanès. Actualment disposen d’una mesquita representativa a la ciutat: el Centre Islàmic Al Qaim, obert el 1999.

 

LA COMUNITAT MUSULMANA A BARCELONA

A Barcelona conviuen nombroses comunitats musulmanes d’orígens culturals diversos, tant autòctones com provinents del Pròxim Orient, el nord d’Àfrica, el Pakistan, Bangladesh o l’Àfrica subsahariana, entre d’altres. S’organitzen, des del 1970, al voltant de centres de culte on porten a terme la pràctica i la formació religiosa.