ISLAM | La festa del sacrifici (‘îd al-adha)
LA FESTA DEL SACRIFICI
La festa del sacrifici (îd al-adha) també és coneguda, per les persones musulmanes, com la gran festa (îd al-kabîr) o takaski (pels musulmans del nord-oest d’Àfrica) i, per les persones no-musulmanes, com la festa del xai.
El calendari lunar islàmic només té dues festivitats: la festa que celebra la ruptura del dejuni de Ramadân (îd al-fitr) i la festa del sacrifici. Segons la jurisprudència islàmica, cada una d’elles dura tres dies, això també dona temps a les persones musulmanes a visitar-se mútuament i compartir el goig en comunitat. La festivitat islàmica (‘îd) es vista com una expressió de renovació i renaixement (i’âda), idees que comparteixen la mateixa etimologia en àrab.
El ritu que configura la festa del sacrifici consisteix en una bany ritual complet (gusl), una petita pregària amb sermó comunitari al matí, a poder ser millor a l’aire lliure, seguida opcionalment (sunna) pel sacrifici d’un xai dut a terme pel cap de família. El sacrifici del xai fa memòria a la fidelitat i sacrifici que el profeta Abraham (Ibrâhîm pels musulmans) va fer del seu fill.
La festa del sacrifici es celebra el desè dia del mes de dû-l-hijja i commemora el final de la peregrinació a la Meca (hajj). D’aquesta manera, el ritu portat a terme pels pelegrins i pelegrines a la Meca es compartit i estès al mateix temps per totes les persones musulmanes d'arreu del món.
QUÈ ÉS EL HAJJ?
La peregrinació a la Meca (hajj) és el cinquè pilar de l’islam. Es tracta d’un ritu obligatori per tot musulmà que disposi de salut mental i física, temps i poder adquisitiu suficients per poder-lo portar a terme. Només és obligatori fer-lo un cop a la vida i es pot delegar. El període per a realitzar el hajj no és arbitrari, s’ha de realitzar durant els deu primers dies del mes de dû-l-hijja, últim mes de l’any lunar islàmic.
El ritu del hajj té orígens preislàmics. Segons els musulmans, fou el profeta Ibrâhîm, ajudat pel seu fill Ismâ҅îl, qui va construir la Ka῾ba, edifici dedicat a l’adoració única de Déu (Allâh) i exclòs de tota idolatria. Els ritus del pelegrinatge (manâsik al-hajj) s’institueixen per ordre divina i sempre estan vinculats a la Casa de Déu (Baytu Allâh), tal com fa referència l’Alcorà (II, 125-128).
Amb el temps, es diu que el monoteisme abrahàmic es va menystenir i les costums idòlatres van acabar profanant el temple de la Ka῾ba. La vinguda del profeta Muhammad (n. 570 d. C.) suposa, per les persones de fe musulmana, la restauració d’aquest monoteisme abrahàmic i el reconeixement del sotmetiment primordial a la voluntat de Déu (islâm).
Dins la vida del Profeta, l’episodi clau en la renovació del temple de la Ka῾ba té lloc l’any 629 d. C. amb la conquesta de la Meca. La comunitat musulmana, que havia estat expulsada de la Meca i s’havia refugiat a la ciutat de Medina, recupera les seves forces, estableix noves aliances amb la població medinesa (ansâr) i retorna a la Meca per conquerir-la sense fer ús de la violència. Un cop recuperen el control de la ciutat, el Profeta entrà dins de la Ka῾ba i destrossà tots els ídols que els politeistes havien anat acumulant a l’interior. Poc després els musulmans ja podien recuperar els ritus anuals de la peregrinació aquesta vegada completament islamitzada.
LA COMUNITAT MUSULMANA A BARCELONA
A Barcelona conviuen nombroses comunitats musulmanes d’orígens culturals diversos, tant autòctones com provinents del Pròxim Orient, el nord d’Àfrica, el Pakistan, Bangladesh o l’Àfrica subsahariana, entre d’altres. S’organitzen, des dels darrers anys setanta, al voltant de centres de culte on porten a terme la pràctica i la formació religiosa.
***Copyright de la imatge: Aiman Titi
