Oficina d'Afers Religiosos

Allò que defineix (astika) l’hinduisme (sanatana dharma) pròpiament és el reconeixement de l’autoritat dels Vedes i el respecte pel sistema de castes (varnashrama). D’aquesta manera, les nombroses escoles que inclou l’hinduisme es classifiquen segons el grup social a què pertanyen i la seva particular vinculació a les escriptures sagrades. Aquest aclariment és fonamental per poder entendre la gran varietat de calendaris religiosos i regionals que trobem en aquesta tradició.

Dins de les sis ciències auxiliars dels Vedes (vedanga), la ciència de la jyotisha s’encarrega de l’observació, càlcul i interpretació de les posicions planetàries; les dues primeres funcions s’estudien dins dels tractats anomenats siddhanta. Aquest coneixement s’aplica tant en l'àmbit microcòsmic o humà (hora) com en el macrocòsmic o mundial (samhita), ja que aquests dos àmbits es consideren l’un reflex de l’altre. És dins l’aspecte macrocòsmic on s’estableixen els calendaris de les festivitats i rituals religiosos i on predomina el càlcul de la posició del sol durant l’equinocci de primavera (sayana) sobre el càlcul de la posició del sol respecte del fons estel·lar o sideri (nirayana).

 

CICLES DE LLARGA DURADA

L’hinduisme considera la creació del món una successió de cicles en expansió constant. Els cicles més grans s’anomenen “dies (kalpa) i nits (pralaya) de Brahma”. La seva durada, extraordinàriament gran, és el resultat de càlculs basats principalment en cicles estel·lars polars. Cada kalpa se subdivideix alhora en catorze cicles caracteritzats per un mateix “patró normatiu”. Són les eres de Manu o manvantara. Seguidament, dins de cada manvantara trobem quatre subcicles “generacionals” (yuga) molt semblants a les “edats de l’home” de l’antiguitat grecoromana (p. ex., Hesíode, Ovidi) i que la tradició hindú relaciona amb les quatre castes. Actualment, ens trobaríem en el Kali Yuga o edat del ferro, on predomina el caràcter de la casta servent (shudra) i els valors (dharma) són pràcticament insostenibles.

Les yuga se subdivideixen en cicles de seixanta anys (samvatsarachakra) que equivalen a cinc revolucions de Júpiter al voltant del Sol (5 × 12) i alhora coincideixen amb una conjunció amb Saturn. El cicle de seixanta anys se subdivideix en tres cicles de vint anys. Cadascun d’aquests cicles té caràcter propi i està regit per un aspecte concret de la divinitat. Les subdivisions podrien continuar indefinidament, la qual cosa demostraria la gran complexitat del calendari hindú.

 

EL CALENDARI SHAKA

Entre els nombrosos calendaris que segueixen les persones hindús, els més estesos són els calendaris lunisolars anuals (samvat), que també presenten forces variants. Els més coneguts són el Vikram samvat (fixat el 57 aC) i el Shaka samvat (fixat el 78 aC). El calendari oficial actual a l’Índia és una reformulació del Shaka samvat feta el 1957. Les comunitats hindús a Bangladesh, Indoxina, Indonèsia, Nepal o Filipines també reconeixen aquest calendari.

El calendari Shaka comença amb l’equinocci de primavera, a final del mes de març del calendari gregorià, i té dotze mesos lunars, que comencen amb lluna nova. La forma oficial de corregir el decalatge entre el cicle solar i el cicle lunar (més curt) és afegir un mes (adhik mas) aproximadament cada dos anys i mig, encara que algunes variants ho fan afegint dies de manera regular. La setmana segueix el model planetari també present en la majoria de llengües europees. El dia comença i acaba amb la posta de sol.

La tradició hindú té per costum elaborar almanacs o calendaris astronòmics anuals on es dona tota la informació necessària per poder celebrar els ritus religiosos. A aquests almanacs se’ls anomena panchanga perquè resumeixen principalment “cinc (panch) dades clau (anga)”: dia lunar (tithi), mansió i estel lunar (nakshatra i tara), angle lunisolar (yoga), part del dia lunar (karana) i regent planetari del dia (vasara).

 

FESTIVITATS HINDÚS REPRESENTATIVES A BARCELONA

És impossible fer un resum de totes les festivitats del calendari hindú, ni tan sols de les més representatives. No obstant això, a Barcelona se celebren prou festes hindús per tenir-ne un bon exemple de les categories més destacables:

• Festes relacionades amb processons i pelegrinatges:
  • Ratha Yatra o festival dels carros. Celebra la visita al temple de Jagannatha (forma de Krixna) durant el mes d’ashada (final de juny)
• Festes relacionades amb divinitats concretes:
  • Durga Puja i Navaratri, en honor a Durga. Se celebra amb la lluna plena del mes d’ashwin (final de setembre) i sol durar deu dies
  • Maha Shivaratri o gran nit de Xiva. Se celebra de nit amb la lluna minvant del mes de falguna (final de febrer)
  • Krishna Janmashtami. Commemora el naixement de Krixna (manifestació de Vixnu) a la primera meitat del mes de bhadra (final d’agost)
• Festes estacionals populars:
  • Holi. És famosa pels seus colors i fogueres i celebra l’amor i l’alegria com a estats d’ànim transitoris a l’inici de la primavera, durant la lluna plena del mes de falguna (final de març)
  • Divali o festa de les llums. Celebra la fecunditat i prosperitat (atributs de Lakxmi) que segueixen a l’equinocci de tardor. Se celebra amb la lluna plena del mes de kartika (final d’octubre) i sol durar cinc dies