CRISTIANISME | Corpus Christi, festivitat religiosa i popular

El Corpus Christi (en llatí ‘cos de Crist’) és una festa de l’Església catòlica destinada a venerar l’eucaristia. És una festa del calendari litúrgic que té lloc el dijous següent a l’octava de Pentecosta. Aquesta festa, d’origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l’any 1262, havia de servir a l’Església per venerar públicament el sagrament de l’eucaristia i exaltar la doctrina del cos de Crist enfront dels que la negaven. Va ser sobretot a partir del 1316 que es va estendre per tota la cristiandat, arran d’una butlla del papa Joan XXII. D’aquesta manera, es va estendre per tot Europa, on amb el pas del temps va guanyar importància. A partir d’aquell moment es va generalitzar a Europa, i encara al segle XXI, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència.

L’Ajuntament de Barcelona ja fa molts anys que va decidir recuperar la festivitat de Corpus, una de les festes més antigues i lluïdes de la ciutat. I ho va fer a partir de dos dels aspectes més populars i participatius de la festa, que són fruit de l’herència col·lectiva dels barcelonins i les barcelonines: l’ou com balla i la processó.

L’ou com balla és una de les celebracions més singulars de Barcelona, que ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. L’ou com balla consisteix a fer ballar un ou buit damunt el brollador d’aigua d’una font la peanya de la qual s’ha guarnit amb abundants flors i plantes. S’ha identificat aquesta imatge amb la figura de l’eucaristia en el moment de l’elevació, però les al·lusions de l’ou a la fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. La tradició, tan senzilla com misteriosa, desperta passions entre els estudiosos, que discuteixen encara avui sobre l’origen i el significat de l’ou com balla. Per alguns és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. D’altres el veuen com un simple joc d’entreteniment propi de l’edat mitjana. Sigui com sigui, i encara que potser només es tracti d’un simple joc, el cert és que aquesta tradició ja tenia lloc a la Catedral de Barcelona l’any 1440. Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que sí que és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, l’únic lloc del món on actualment es fa ballar l’ou. Aquesta celebració ja forma part de l’imaginari col·lectiu de Barcelona. 

La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, ha tingut una significació molt important per a la ciutat i la ciutadania. Barcelona i Girona van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Chirsti amb una processó. Les processons de Corpus són l’antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. La processó és un patrimoni cultural immaterial de la ciutat, i durant segles va ser la veritable festa major de la ciutat. En el vessant festiu, ha estat l’origen de molts balls i elements d’imatgeria festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i altres danses i entremesos, que avui dia formen part de la cultura tradicional més arrelada. Des del 1992 l’Ajuntament de Barcelona organitza aquest seguici brillant i festiu, que s’afegeix a la processó dels fidels —que precedeix— i que surt després de la missa de Corpus seguint la custòdia amb el santíssim sagrament al tron del rei Martí. Habitualment la processó té lloc el diumenge següent a la festivitat de Corpus. Els diversos elements surten del pati de l’Ajuntament acompanyats de música i seguint un ordre estricte. Després de les presentacions i els balls de rigor, la processó festiva comença i circula pel carrer del Bisbe amunt fins a arribar al pla de la Seu. Allà el seguici eclesiàstic s’uneix a la processó festiva

Una altra de les expressions característiques de Corpus són les enramades o catifes de flors. Són obres d’art naturals, belles i efímeres. Unes obres que serien trepitjades per la processó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la processó, a excepció dels que portaven la custòdia, que eren l’essència del Corpus. Barcelona s’engalana amb catifes florals, ja que en els darrers anys les catifes florals s’estan recuperant a la ciutat. Si fins fa pocs anys no se’n feien gaires, avui dia hi ha prop d’una quinzena d’entitats que promouen la creació de catifes a les places i els carrers. 

També és destacable la proliferació recent d’associacions de campaners i campaneres en diversos barris, que anuncien la celebració i inunden el paisatge sonor barceloní amb els seus repics.

Comparteix aquest contingut