CRISTIANISME | La Reforma i l'educació

Quan parlem de la reforma protestant del segle XVI, no ho fem només d’un canvi de paradigma religiós. En forma de vasos comunicants, reforma religiosa, política i social es produeixen com la llavor d’una modernitat que estava trucant a les portes d’Europa.

Al segle XVI, la gran majoria de la població era analfabeta, tan sols aquells que tenien una posició benestant es podien permetre el luxe de saber llegir i escriure, i era habitualment dins dels espais religiosos on més alfabetització es podia trobar. Però una de les aportacions religioses, fonamentals de la reforma, com ho va ser el sacerdoci universal, va transformar aquest paradigma social, perquè unes de les conseqüències va ser, precisament, l’accés lliure al text bíblic, però per accedir-hi calia poder llegir (Viñao, Antonio; http://campus.usal.es/~efora/efora_03/articulos_efora_03/n3_01_vinao.pdf, pàg. 9: “la Reforma protestant o el desenvolupament comercial, l’enfortiment i expansió de la burocràcia estatal o les exigències d’un exèrcit modern havien actuat de forma més o menys ininterrompuda com a factors favorables per a l’alfabetització i difusió de la cultura escrita”).

Així doncs, des de la Reforma s’impulsarà l’educació i l’alfabetització de tota la població, i es farà des de la convicció que han de ser els governs, i no pas les institucions religioses, qui emprenguin aquesta tasca (Luter, Sermó perquè s’enviïn els fills a l’escola, 1530: Considero que és un deure de l’autoritat obligar els súbdits que enviïn als seus fills a l’escola […] Doncs l’autoritat realment té el deure de preservar els oficis […] han d’obligar els súbdits a enviar els fills a l’escola. Perquè aquí es tracta d’una guerra pitjor contra el maleït diable, el qual tracta de succionar solapadament les ciutats i principats, buidant-los de persones capacitades).

Aquesta educació pública i que és qüestió d’estat, havia d’estar oberta a tota la població, tingués la posició social que tingués i fos del sexe que fos, malgrat que la societat encara arrossegava el pensament medieval; per Luter, l’educació dels nois havia de ser de quatre hores diàries i la de les noies de dues, però el simple fet que considerés que era necessari que les noies també haguessin d’aprendre a llegir, escriure i fer comptes és un canvi radical al que havia imperat fins aleshores (Luter, Sermó perquè s’enviïn els fills a l’escola, 1530: … és necessari educar tant a les noies com als nois).

Així doncs, la reforma va ser, des dels seus inicis, un factor crucial per al desenvolupament educatiu (el 1524 Luter ja escrivia “als regidors d’Alemanya, per recordar-los el seu deure de crear i mantenir escoles cristianes”). Per Luter, l’educació tindrà dos vessants fonamentals: en primer lloc, les autoritats, que han de prioritzar, finançar i crear les condicions adients perquè els nens i les nenes puguin estudiar; i, en segon lloc, els pares, que, fins i tot a risc que el coneixement pugui posar en qüestió aspectes de la fe, han de fomentar que les ciutats s’omplin de ciutadans i ciutadanes amb capacitat de pensar.

Aquesta forta lluita i convicció, davant la necessitat que tot ciutadà pogués accedir a una mínima però bon, educació, prové no tan sols de la influència de l’humanisme en Luter, o de la necessitat de tenir gent formada per al desenvolupament de les ciutats, sinó també de les seves conviccions teològiques, que van quedar en l’ADN de les confessions històriques reformades (Luter, Carta als regidors, 1524: “... entre tots els pecats exteriors que comet el món, cap és tan gran davant Déu, ni mereix pena tan severa com, precisament, el que cometem amb els nostres fills si no els eduquem”).

És d’aquest esperit del que beuran les generacions següents dels protestants històrics; al nostre país, l’obra educativa metodista serà un referent durant els anys de llibertat religiosa que es van poder viure durant el segle XIX i principis del segle XX. La seva història és recollida a bastament en el llibre L’obra metodista a Catalunya i les Balears, de la historiadora Carme Capó.

La política, la concepció del gènere, les obligacions dels estats vers la ciutadania, l’educació… Tots els àmbits de vida es van transformar amb aquesta llavor, que va anar creixent des del segle XVI fins als nostres dies. La llibertat que va oferir el protestantisme a l’ésser humà el convertia en agent actiu socialment, i per això havia de ser, sobretot, instruït i amb capacitat de discerniment. Aquesta aportació de la reforma, en l’àmbit pedagògic i educatiu, va donar l’impuls necessari a la modernització de les escoles arreu d’Europa. Espais on el focus d’interès era l’estudiant, sense obligacions religioses imposades per part del centre, perquè la tasca era la creació de ciutadans capaços, escoles on la llengua local i materna era primordial en l’ensenyament, que van fomentar la traducció dels textos a llengües vernacles (així primer en l’Alemanya de Luter, però també en el nostre territori amb el català), modernes tècniques pedagògiques i la capacitat de fer néixer de les aules espais de relació que traspassessin les quatre parets, amb la barreja d’edats, gènere, condicions socials o pensament polític, que fomentaren la cohesió social, són singulars exemples de com els pensaments teològics de la reforma van influir, no només religiosament, sinó també socialment.

És important no oblidar que hi ha una aportació enriquidora en la creació de la ciutadania digne en els espais protestants, i valorar aquesta tasca, que amb una escola pública de molta alta qualitat, potser avui ja no és necessària, però que ens ofereix els fonaments per seguir lluitant i treballant per una escola pública, digne i plural, arrelada en els territoris i fomentadora d’una ciutadania lliure.

 

Marta López i Ballalta

Pastora de l’Església Protestant de Barcelona-Centre

Comparteix aquest contingut