Crònica de les jornades “La llibertat religiosa en el marc de la interculturalitat” (2023)
Del dimarts 28 de febrer al dijous 2 de març de 2023 van tenir lloc, a diferents espais de la ciutat, les jornades “La llibertat religiosa en el marc de la interculturalitat”, organitzades per l’OAR amb la col·laboració del Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Aquestes jornades van convidar les comunitats i les entitats religioses, i també les persones de l’àmbit acadèmic i de l’Administració pública, a fer balanç de les accions dutes a terme els darrers anys per al compliment d’aquest dret en el marc de la Barcelona intercultural. Les jornades van constar d’una conferència inaugural, taules de treball, visites guiades i diverses activitats.
El pluralisme religiós s’ha integrat com a part de les polítiques d’interculturalitat gràcies al nou Pla Barcelona interculturalitat (2021-2030), que, més enllà del compromís per avançar cap a una igualtat real i efectiva de drets, implica també el reconeixement i el respecte de la diversitat cultural i la pluralitat religiosa com un aspecte estructural de la societat que cal tenir present i valorar, i també l’objectiu de facilitar la interacció positiva, la generació de vincles, la participació i el diàleg intercultural en condicions d’igualtat. Les jornades van estar destinades a posar el focus sobre aquest nou marc de la interculturalitat en l’aplicació efectiva del dret a la llibertat religiosa a la ciutat de Barcelona.
El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) i l’OAR van unir esforços per organitzar aquestes jornades i hi col·laboraren també Cementiris de Barcelona, la Catedral de Barcelona i la parròquia ortodoxa romanesa de Sant Jordi.
Les jornades, conduïdes per Mohamed El Amrani, s’inicià amb unes paraules de Carlos Vicente, director del MUEC, espai que era la seu del primer dia de les jornades, i de Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós. La jornada prosseguí amb la conferència del degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto, Eudardo Ruiz Vieytez, “La gestión pública de la diversidad religiosa: desafíos y propuestas”. Aquesta conferència permeté posar el marc de la necessitat de gestionar el pluralisme religiós des del respecte dels drets humans. En la seva exposició, que podeu veure AQUÍ, va concloure que “la gestió de les diferències religioses en les nostres societats democràtiques és encara insuficient, ja que hi ha una garantia asimètrica de la llibertat religiosa, no només en el marc jurídic, sinó sobretot perquè la majoria de la societat ho planteja així i ho entén com un fet natural”. En aquesta situació, quines són les mancances? Segons Eduardo Ruiz, “falta coneixement de la diversitat religiosa i reconeixement, és a dir, posar l’altre d’igual a igual”. Per fer tot això caldria “normalitzar el fet religiós i la seva gestió com un fet socialment rellevant, com un fet social més. Gestionant la diversitat religiosa com una política de ciutadania i de drets humans, amb la necessitat d’intervenció des de tots els àmbits institucionals i evidentment municipals i autonòmics”. I tancava la seva intervenció afirmant que “la diversitat de base religiosa és una oportunitat de primer ordre, que actualment no estem aprofitant ni sabem com fer-ho. Lluny de ser una dificultat, un repte o un obstacle, cal parlar d’oportunitat, ja que la societat serà millor si és més diversa i més inclusiva i conseqüentment serà més competitiva i més eficaç. Cal que els poders públics comuniquin aquests missatges, no només comunicar-los perquè sigui correcte, perquè hàgim de complir amb els drets humans, sinó també perquè tota la societat se’n beneficiarà”.
Seguidament s’iniciaren les taules de treball. La primera, “TRENTA ANYS DELS ACORDS DEL 1992. DEMANDES COMPARTIDES”, moderada per Lola López, antropòloga cultural i experta en perspectiva intercultural. Hi van intervenir: Guillem Correa, secretari del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC); Jorge Burdman, responsable del Departament de Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB); Glòria Puig, presidenta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (CCEB); Albert Fages, coordinador de l’Oficina per la No Discriminació (OND), i Ariadna Solé Arraràs, coordinadora en funcions de l’Oficina d’Afers Religiosos.
Aquesta primera taula va mostrar i fer evident la desigualtat que denota el marc jurídic espanyol en les diferents tradicions religioses. Afirmava Lola López que “els acords del 1992 van suposar una fita molt important en el reconeixement jurídic, o fins i tot públic, del pluralisme religiós al nostre país. Els acords es van signar amb les federacions representants de les comunitats evangèlica, musulmana i jueva. Recullen tant drets individuals com col·lectius”. Però cal tenir en compte que, “malgrat això, aquests acords tenen només rang de llei ordinària, mai es va crear un reglament per desenvolupar-los ni se’ls va assignar quelcom tan important com una partida pressupostària, i bona part dels seus acords no s’han portat a terme”. I seguia dient que en aquests acords “hi ha una sèrie de tradicions religioses que no s’hi troben recollides, com per exemple, el budisme”. Es tracta, doncs, d’un marc legal que marca una desigualtat de base i que en alguns aspectes potser no s’ajusta del tot a les demandes actuals de les comunitats religioses i a la realitat d’una ciutat com Barcelona, molt més diversa. Això ho feia palès Ariadna Solé, argumentant que “des de l’OAR s’intenta treballar des del marc de neutralitat cap a les tradicions religioses, que tothom pugui exercir el seu dret a la llibertat religiosa en condició d’igualtat; però és cert que hi ha un marc legal que ja de per si estableix una desigualtat. Des de l’OAR, malgrat que no es pot intervenir en aquest marc legal estatal, s’acompanya perquè aquests drets es facin efectius”.
A continuació tingué lloc la taula de treball “FESTIVITATS, VISIBILITAT I RECONEIXEMENT SIMBÒLIC”, moderada per Avi Astor, professor agregat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR). Hi van intervenir: Irene Muzás, rabina de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya; Manuel Zamora Negrillo, director del Secretariat Diocesà de Germandats i Confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona; Dvarka Dasa, copresident de l’associació Iskcon Barcelona, i Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona.
Avi Astor, començà declarant que “Barcelona és singular en el context espanyol i català, ja que per una banda és una de les ciutats més secularitzades de tot el país, però a la vegada les expressions religioses al carrer són més visibles a la ciutat que a qualsevol altre lloc d’Espanya. L’espai públic és un espai complex, amb diferents dimensions, simbòliques, físiques i socials, i totes influeixen en l’expressió de la religió en l’espai”. Cal assenyalar “la importància de visibilitzar les comunitats en l’espai públic com a forma de reconeixement i normalització”. Algunes comunitats van expressar la seva sensació d’inseguretat per celebrar actes al carrer, tot i que el resultat sempre ha estat positiu, com expressà Irene Muzás. També va manifestar la necessitat d’actualitzar el nomenclàtor de la ciutat amb referents del judaisme, per exemple, en els noms dels carrers. Manuel Zamora comentà que “les confraries sense l’espai públic no tenen sentit d’existir”. I afegí que “en una societat democràtica madura s’ha de tenir la intel·ligència de convertir aquesta manifestació que es fa a la via pública com a part del calendari festiu de la societat. Sortir al carrer té tres aspectes molt importants: visibilitzar, normalitzar i legitimar”.
La tercera taula de treball va tenir lloc a la tarda, va girar a l’entorn de l’“EXERCICI DEL DRET A LA LLIBERTAT RELIGIOSA EN L’ÀMBIT LABORAL” i va ser moderada per Isabel Cano Ruiz, doctora en Dret i professora de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Universitat d’Alcalá (UAH). Hi intervingueren: Majda Moustaid, membre de l’Associació d’Estudiants Musulmans de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Francisco José Camacho Heredia, pastor i coordinador del Consell Adventista de Catalunya; Dharam Paul Singh Ackoo, portaveu de la Gurdwara Guru Darshan Sahib; Ramon Sanahuja, tècnic del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, i Lourdes Sugrañes Tena, directora d’Ocupabilitat Inclusiva i Formació de Barcelona Activa, ambdós de l’Ajuntament de Barcelona.
Isabel Cano encetà la taula asseverant que, “la discriminació religiosa és la més discriminada en el camp jurídic. El motiu pel qual es discrimina la religió, el més important, és la mateixa religió i el dret no és aliè a aquesta discriminació. En l’àmbit laboral veurem que la llibertat religiosa ha estat desenvolupada en una llei orgànica de l’any 1980 i estableix una llista oberta de manifestacions d’aquesta llibertat on s’estableix la possibilitat que la persona actuï conforme a la seva convicció, en l’àmbit públic i privat, a través, per exemple, de simbologia religiosa, commemorant dies festius o celebrant ritus funeraris, a través de l’ensenyament i l’educació, etc, És a dir, el dret a la llibertat religiosa no només a Espanya, sinó també en àmbits internacionals, té una sèrie de manifestacions externes que el dret ha de regular”. En l’àmbit laboral, “es produeix un xoc entre l’article 16, el dret a la llibertat religiosa, i l’article 38, el dret a la llibertat d’empresa. Fins a l’any 2015, en aquest xoc sempre havia guanyat l’empresa, a Espanya, però afortunadament aquesta sobreprotecció de la llibertat d’empresa a poc a poc es va debilitant gràcies al llenguatge, la subtilesa i la força argumental del dret antidiscriminatori”. A la taula es plantejaren les dificultats de compaginar els dies d’observança amb el compliment de la feina, l’ús de vestimenta que xoca amb algunes normatives laborals i cíviques, la necessitat de disposar d’espais de pregària en espais de treball o universitaris, etc. Lurdes Sugrañes, de Barcelona Activa, va fer palès que “el gran repte són les empreses, que, tot i tenir clares les normatives, és en el quan s’apliquen aquestes normatives on apareixen els dubtes”. Ramon Sanahuja va explicar que l’Ajuntament de Barcelona “és una administració poc diversa des del punt de vista de l’origen. Això contrasta amb la realitat de la ciutat de Barcelona. I, a més a més, és una administració laica que ha de respectar la llibertat religiosa del seu personal treballador. La política municipal intercultural té una mirada empàtica amb el fet religiós”. Des de l’Ajuntament es duen a terme diferents accions com les adaptacions de vestimenta, de cossos uniformats, en cas que sigui necessari; la formació al Departament de Recursos Humans sobre pluralitat religiosa; la creació de l’Oficina de Promoció a la Diversitat, que treballa amb les proves d’accés a l’administració a partir de les quals hi pugui haver una base més diversa que pugui accedir a l’administració, etc’.”.
La darrera taula de treball va ser “COMUNITATS DIGIALS, RELIGIONS EN LÍNIA” i va estar moderada per Míriam Díez Bosch, directora de la càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència (Blanquerna, URL). Hi van intervenir: Elisabeth Lheure, de l’Assemblea Espiritual Local de la Comunitat Baha’í de Barcelona; Carla Restoy, del moviment catòlic Hakuna; Núria Farre Fillat, tècnica de l’Àrea de Formació i Subvencions de l’Espai Torre Jussana, i Anna Inglés, responsable de l’Oficina Tècnica del Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica i sòcia de la Cooperativa Colectic.
Míriam Díez començà afirmant que “l’efecte d’internet ha modificat la vida de les comunitats religioses. Abans hi havia uns horaris i internet fa que les comunitats hi siguin les 24 hores, i reclamin atenció i resposta les 24 hores. I, si una comunitat religiosa no respon, les persones aniran a buscar el seu desig de saber o pregar a una altra. Això esdevé un gran canvi de paradigma de les religions tradicionals a les religions en línia. No és una translació de la comunitat al món digital, és una altre tipus d’interacció. Després de la pandèmia de la covid-19, hi ha fidels que no han tornat físicament a la seva comunitat”. El món virtual apareix com un espai per fer comunitat, alternatiu a la presencialitat. “Aconseguir la unitat mundial i el poble global”, va explicar Elisabeth Lheure, “és molt important en la fe bahá’í, i per ells els mons virtual, científic i tecnològic resulten necessaris, i permet apropar a les persones”. A la taula es va constatar que el món virtual permet la comunicació interna de la comunitat i una comunicació externa per a la interconnexió amb la comunitat internacional. I igualment també permet donar visibilitat a les activitats que s’organitzen des de les comunitats. Es va fer palès en els participants que la bretxa digital ha estat un repte, especialment durant la pandèmia, ja que hi havia persones que es quedaven al marge de la comunitat. A banda de la bretxa digital, que poc a poc es va anar solucionant, el que queda clar és que a més a més cal adaptar la tecnologia amb coherència i essent fidedigne al missatge i els valors de la comunitat, malgrat la velocitat d’adaptació i de canvi en el camp virtual. La moderadora comentà que “les eines digitals també són una possibilitat i una oportunitat per exercir el dret a la llibertat religiosa”. L’Oficina Tècnica del Canòdrom i l’Espai Torre Jussana van posar de manifest el seu servei i acompanyament cap a les associacions i el seu dia a dia, per part de l’Espai Torre Jussana, i l’apropament cap a la ciutadania i a les entitats de tot el món més virtual, per part de l’Oficina Tècnica del Canòdrom.
Finalment, Núria Serra, cap de Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, va tancar les jornades, però prèviament va presentar les relatories: La jornada “Llibertat religiosa a Barcelona: estat de la qüestió”, que va tenir lloc el febrer del 2020 amb la voluntat de recollir les bones pràctiques i les mancances que hi ha a la ciutat pel que fa a l’exercici de la llibertat religiosa i de culte i valorar l’estat de la qüestió per treballar-hi durant el mandat polític vigent de l’Ajuntament de Barcelona. Les jornades “Pluralisme religiós dins d’un món secular”, que van tenir lloc el novembre del 2021 i van portar a la reflexió d’un aspecte clau com és el secularisme en les polítiques públiques, analitzant models d’Estats seglars i aspectes més concrets on el secularisme es veu reflectit, com l’escola, la gestió de la mort o la cooperació internacional.
El dia 28, es va acabar amb una VISITA GUIADA a l’exposició del MUEC per part dels assistents i participants a les jornades “Viatges sagrats. La humanitat i les religions”, que va posar de manifest que, més enllà de les grans religions del món, com el cristianisme, l’hinduisme i el budisme, també cal tenir-ne present d’altres, com la dels iorubes a l’Àfrica, la dels aborígens australians a Oceania i la dels maies de l’Amèrica precolombina. Tríptics, creus, llibres, taulers d’endevinació, pintures sobre escorça, màscares, ofrenes funeràries, jocs que són part del fet religiós, etc. van permetre reflexionar sobre la diversitat religiosa en el món actual i el dret a la llibertat de pensament, de creences i de culte.
El dia 1 de març va tenir lloc la VISITA GUIADA a l’exposició “Memòria jueva a la Catedral de Barcelona”, a càrrec de mossèn Robert Baró, director del Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural. Des de l’edat mitjana, l’Arxiu de la Catedral de Barcelona ha conservat milers de pergamins i llibres que expliquen la història de la ciutat. Una part significativa d’aquesta està relacionada amb la comunitat jueva de Barcelona que, des d’almenys el segle IX, ha conviscut i compartit la vida diària amb la comunitat cristiana. Les persones assistents a la visita van poder observar tota mena de documents legals (compres, lloguers, testaments, etc.) que ajuden a reconstruir la vida de les persones que van viure al Call. La documentació original relativa a la comunitat jueva (escrita en llatí, hebreu i català) ha permès descobrir quin tipus d’informació contenen aquests testimonis escrits. A més a més, la visita a l’Arxiu Antic, construït el 1535, és com entrar de manera directa al passat. El seu mobiliari original va permetre entendre la quantitat de documentació que es conservava en aquest indret i com estava ordenada. La visita va permetre valorar i posar de manifest la forta i estreta vinculació de la comunitat cristiana i la comunitat jueva a la ciutat de Barcelona, que s’ha traslladat en aquesta exposició creada per la Catedral de Barcelona i Mozaika.
El mateix dia a la tarda va tenir lloc la PRESENTACIÓ del futur espai interconviccional de Montjuïc, a càrrec de Miquel Trepat, director general de Cementiris de Barcelona. El projecte que s’iniciarà en breu oferirà un espai a la ciutadania al marge de la seva religió o confessió per poder fer el comiat de la persona difunta. Així, aquest projecte d’espai interconviccional permetrà que les diferents comunitats religioses puguin desenvolupar les seves tradicions funeràries i es pugui garantir que les pràctiques de purificació del cos les faci la mateixa comunitat. El mateix director de Cementiris, així com l’arquitecte del projecte i Juan Manuel Aparicio, també de Cementiris de Barcelona, van explicar en detall l’estat del projecte, les fases i els obstacles amb els quals s’han trobat, però que no han fet defallir la voluntat de poder oferir a la ciutadania un espai de comiat on totes les religions, espiritualitats i opcions de consciència hi seran benvingudes.
Finalment, el 2 de març va tenir lloc, a primera hora de la tarda, la PRESENTACIÓ de les activitats educatives i pedagògiques impulsades per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), a càrrec de Lorena Spinola, tècnica referent d’Educació de l’OAR. A la presentació es constatà que la diversitat cultural i religiosa és, entre d’altres, un element enriquidor que conviu en tots els àmbits de la nostra societat, inclosa la comunitat educativa, i esdevé un reflex de la diversitat de la ciutat. Conèixer i entendre aquesta pluralitat cultural i religiosa és una eina clau que permet educar i fer créixer en valors i, així, vetllar per la bona convivència i el respecte. En aquesta iniciativa, l’OAR va presentar diferents eines i recursos a fi d’explicar les diferents religions des d’un punt de vista cultural, fent arribar aquest coneixement a l’alumnat: visites a centres de culte “Llocs de culte, espais per descobrir”; la dinàmica pedagògica la “Maleta viatgera: coneix les religions”; l’APS (projecte d’aprenentatge i servei comunitari) “Descobreix la diversitat de creences al teu entorn”, i el curs de “Cultura religiosa: com treballar-la amb l’alumnat”, a través de projecte dirigit a persones docents del Consorci d’Educació de Barcelona.
I ja per tancar les jornades, el mateix dia cap al vespre, va tenir lloc la VISITA GUIADA a la parròquia de Sant Jordi, el primer centre de culte monumental de l’església ortodoxa romanesa, a càrrec del pare Aurel Bunda, rector de la parròquia. El pare Aurel va atendre les persones assistents explicant en primer lloc què és el cristianisme ortodox i com es vincula la seva comunitat d’origen romanès a aquesta creença. Igualment va parlar de les diferències litúrgiques i rituals amb el cristianisme catòlic. Finalment es va visitar l’església que es troba en la fase final de les obres (l’edifici adjacent i la cripta ja es troben en funcionament des de fa temps). Aquesta parròquia cristiana ortodoxa ha estat aixecada en un edifici de nova planta en un terreny petit, però ben situat, i disposa d’espais diferenciats. Una de les parts més destacades, i que es va poder admirar, és la pintura de les parets; la tècnica emprada per dur-la a terme va ser el fresc propi del romànic, com el que es troba a la vall de Boí (la mateixa tècnica emprada a l’edat mitjana).
