"Els espais de trobada interreligiosa són més necessaris que mai per fomentar el que ens uneix en la diversitat", Jaume Collboni
El 26 de setembre Barcelona va ser l’escenari de la trobada interreligiosa “Una ciutat, moltes veus”, en el marc de la 37a Copa Amèrica de Vela, per donar reconeixement i visibilitat a la Barcelona plural, rica i diversa, i també a la Barcelona acollidora i oberta. La trobada, organitzada per l’Oficina d’Afers Religiosos i el Grup de Treball Estable de Religions, va consistir en un acte interreligiós al Centre Patriarca Abraham i, prèviament, les persones assistents van poder seguir la final de la competició des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Hi van assistir unes 120 persones representants d’una vuitantena de comunitats i entitats religioses i espirituals de la ciutat i dels equips participants de la Copa Amèrica.
En aquest acte hi van ser presents l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida; els tinents d’alcaldia M. Eugènia Gay i Albert Batlle; el regidor d’Esports, David Escudé, i la regidora Neus Munté, entre altres representants i autoritats.
Des de les Olimpíades del 1992, la Copa Amèrica és el segon esdeveniment internacional d’aquesta magnitud que ha acollit la ciutat de Barcelona. En el marc d’un esdeveniment internacional d’aquesta magnitud i com a part de la Regata Cultural, es va organitzar l’acte “Una ciutat, moltes veus. Celebració interreligiosa Copa Amèrica Barcelona”. A més a més, es va recuperar l’espai interreligiós del 1992, el centre Patriarca Abraham, espai que uneix el passat i el present de Barcelona, per tal d’establir un pont entre dos moments crucials de la seva projecció internacional.
Un espai amb un marcat caràcter simbòlic, “tant des del punt de vista religiós com històric, en relació amb els Jocs Olímpics del 1992”, reconeixia l’alcalde Jaume Collboni. I no és casual que la trobada interreligiosa, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, se celebrés al Centre Patriarca Abraham. Durant la seva intervenció, l’alcalde va recordar que el Centre Abraham es va construir durant els Jocs Olímpics del 92 per donar acollida als serveis religiosos de la Vila Olímpica per a les persones creients de les cinc confessions reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional (catolicisme, protestantisme, islam, budisme i judaisme). “El Centre Abraham es va convertir en una de les experiències interreligioses principals que ha viscut Barcelona. Aquesta església és una obra d’art al servei de l’ecumenisme”. “Avui aquí reviurem l’experiència interreligiosa del noranta-dos”, va afirmar Collboni, reivindicant alhora que la unió a partir de la transcendència “va més enllà de les creences concretes”. I va seguir explicant: “32 anys d’ençà que es va inaugurar aquest espai, avui tornem a viure un esdeveniment esportiu que uneix equips de diversos països d’arreu del món”, i va afegir: “Els espais de trobada interreligiosa són més necessaris que mai per fomentar el que ens uneix en la diversitat”. Avui Barcelona és una ciutat que vol fomentar el diàleg interreligiós. Un diàleg imprescindible per construir un món en pau. “Necessitem espais per imaginar i construir aquesta pau. I des de Barcelona hi volem contribuir, com hem fet sempre, amb la col·laboració de tothom”, va clamar l’alcalde.
Unes creences, va destacar el president del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), Mohamed Halhoul, que fan de les comunitats religioses “una contribució real i positiva en matèria de justícia i convivència”. És en la vida diària del ritme de la ciutat que “comunitats religioses i espirituals, com tantes d’altres, aporten una gran riquesa patrimonial i cultural i fan de Barcelona una ciutat cosmopolita, acollidora i referent en l’àmbit internacional”, va remarcar Halhoul. I, ja focalitzant la temàtica de la trobada, “va puntualitzar que un dels objectius d’aquest acte és aquest reconeixement a les contribucions de les comunitats a favor de la justícia social”.
La comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, també va destacar aquesta tasca diària en la seva locució final. En aquest acte “s’ha aconseguit una cosa molt especial: unir-nos més enllà de les nostres diferències per reflexionar i per compartir un moment de pau i de convivència. Sense cerimònies ni litúrgies, però amb la música i la reflexió com a fils conductors, s’ha compartit un espai comú d’escola”. I afegia: “però sobretot vull agrair especialment a les comunitats religioses i espirituals de la nostra ciutat la tasca que feu cada dia, dia sí i dia també. Contribuïu amb la vostra solidaritat, el vostre compromís i els vostres valors a fer d’aquesta ciutat un lloc millor per a tots els barcelonins i les barcelonines. Sense vosaltres Barcelona no seria Barcelona”. Són moltes les comunitats i entitats de Barcelona que fan una acció social molt remarcable i de vegades invisibilitzada: Centre Bahá’í de Barcelona, Dahira Jazul Khoulob, Minhaj ul’Quran, Centre Cultural Islàmic de Sants, entre moltíssimes altres. Són comunitats de persones que independentment de les seves creences o els seus orígens acullen, ajuden i fan de Barcelona una ciutat encara més humana i solidària. Cal donar-los el reconeixement merescut i destacar-les.
La trobada interreligiosa que va tenir lloc el 26 de setembre a la tarda, dissenyada pel GTER, va girar al voltant de la reflexió i la música, sense litúrgia i pensada per trobar un espai comú, on persones vinculades a diferents comunitats religioses de la ciutat van reflexionar sobre textos de diverses tradicions religioses que s’han inspirat al voltant de la creació, l’aigua i el mar com a elements simbòlics. L’aigua, el mar, és un element fonamental en l’esport marítim, així com ho són el vent i altres elements de la creació. En aquest context, la Copa Amèrica és una de les competicions nàutiques més antigues i prestigioses, i manté una relació especial amb l’aigua. La religió, per la seva banda, ha mantingut una relació simbòlica amb els mars i els oceans. L’aigua representa simbòlicament elements molt diversos com poden ser la purificació, el renaixement o la força vital, i sovint és l’escenari de grans gestes mitològiques i religioses. La Copa Amèrica es pot veure com una metàfora de la condició humana, que busca el seu camí a través de la immensitat de l’oceà. Aquesta competició és un recordatori del vincle profund que els humans tenim amb l’aigua, un vincle que es remunta als orígens de la nostra història i que es manifesta de maneres diverses, tant en l’esport com en la pràctica de la fe. És a través d’aquesta connexió que, en la trobada interreligiosa, es va recordar la relació propera, singular i simbòlica que cada tradició té amb l’aigua i amb la creació.
En l’acte, van llegir textos sagrats i reflexions pròpies el Dr. Antoni Matabosch (cristianisme), prevere de Barcelona, doctor en Teologia i membre del GTER; la Sra. Aicha Mahamsani Ettibari (islam), membre de l’associació Consell Islàmic Cultural de Catalunya; el Sr. Samuel Garzón (judaisme), rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, i la Sra. Glòria Puig (budisme), presidenta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes i secretària de Sakyadhita Spain. Després de cadascuna de les lectures, simbòlicament van dipositar una espelma sobre l’aigua. L’acte es va acompanyar de diverses peces musicals interpretades per Burruezo & Nur Camerata: ‘Nur-llum’, ‘Aman aman’, ‘Ebrios de amor divino’, ‘Komako’, ‘Noi ti preghiamo’ i ‘Qurtuba’.
L’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) va coorganitzar aquesta trobada juntament amb el Grup de Treball Estable de Religions (GTER). L’OAR és un servei municipal de l’Ajuntament de Barcelona que vetlla per garantir el dret a la llibertat religiosa i de consciència a la ciutat, dona a conèixer i facilita el reconeixement de la pluralitat religiosa, i genera i fomenta espais de diàleg i interacció positiva. El pluralisme religiós s’ha integrat com a part de les polítiques d’interculturalitat gràcies al Pla Barcelona Interculturalitat (2021-2030), que, més enllà del compromís per avançar cap a una igualtat real i efectiva de drets, implica també el reconeixement i el respecte de la diversitat cultural i la pluralitat religiosa com un aspecte estructural de la societat que cal tenir present i valorar, i l’objectiu de facilitar la interacció positiva, la generació de vincles, la participació i el diàleg intercultural en condicions d’igualtat. El GTER és una xarxa de confessions religioses que promou la pau i l’harmonia entre les religions, un punt de referència del diàleg pràctic i de treball conjunt entre les tradicions. Pretén exercir una tasca pedagògica per eliminar prejudicis i estereotips, i busca l’erradicació de la discriminació i de la ignorància. Es proposa també treballar conjuntament a fi que les religions visquin i s’integrin en la societat de manera harmònica i normalitzada. La trobada també pretén reconèixer les iniciatives destacades de diàleg interreligiós que tenen lloc a Barcelona i promoure una comprensió mútua més gran entre diferents comunitats.
