Experiències de diàleg interreligiós a Barcelona

Català

Des de fa prop de tres anys, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) duen a terme un programa de promoció de grups de diàleg interreligiós a diversos barris de la ciutat. En el marc d’aquest programa, actualment aquests grups funcionen a Torre Baró - Ciutat Meridiana, la Marina, Gràcia, Nou Barris i Sants-Hostafrancs.

Els objectius bàsics d’un grup de diàleg interreligiós en un barri són els següents:

  • Afavorir la relació entre les comunitats religioses i conviccionals de proximitat.
  • Conèixer les diverses creences i pràctiques religioses.
  • Conèixer més el sentit que cada religió i espiritualitat dona a la vida.  
  • Descobrir els punts comuns, especialment en l’àmbit ètic, i les diferències entre les diverses tradicions religioses i espirituals.
  • Visibilitzar i normalitzar, en el barri, el poble o la ciutat, el fet religiós i la diversitat religiosa.
  • Organitzar conjuntament algun acte, exposició, taula rodona, xerrada o celebració oberta a tothom per contribuir a fer que el conjunt de la ciutadania del barri conegui també la diversitat i s’habituï a dialogar.
  • Participar en les activitats del barri i relacionar-se amb les seves entitats socials des del respecte i l’interès mutus.
  • Conscienciar tots els membres del Grup del valor social, humà, d’integració i de transformació social que el fet religiós i espiritual pot aportar a la societat, per avançar en la llibertat, la dignitat, la justícia i la pau.
  • Elaborar conjuntament materials per comunicar els valors del diàleg a través de la premsa local i procurar que els mitjans locals es facin ressò de la iniciativa.

Els grups de diàleg interreligiós inicien el seu camí exposant qui són i què fa cada comunitat present en el barri, i els seus membres es conviden mútuament als diversos locals o centres de culte. S’han fet visites comentades, amb detall, sobre el local-temple i sobre l’essència de la tradició religiosa o espiritual visitada, amb preguntes per copsar i comprendre millor l’altra creença. Això s’ha fet en els diversos grups de diàleg: s’ha visitat una sinagoga, un local d’una comunitat budista i també parròquies catòliques, oratoris musulmans i temples evangèlics.

En cada trobada del Grup s’acostuma a partir d’un text espiritual genèric o d’alguna tradició que es prepara i que després es comenta entre totes i tots. El text porta a dialogar sobre com cada persona i cada tradició percep i viu aquell tema, i sovint aquest diàleg té com a conseqüència posar-se d’acord per tractar unes temàtiques que permetin comprendre l’experiència espiritual dels altres. Durant aquests tres anys, en els diversos grups s’ha parlat sobre les festes de cada tradició, el dejuni, l’espiritualitat, les formes de pregar, l’estil organitzatiu, les accions socials, la relació amb el barri i les seves entitats, etcètera. De fet, totes i tots els participants han pogut descobrir de prop una forma diferent de veure la vida, el món i les persones, amb alguns punts comuns, encara que s’expressin sovint en un llenguatge variat. També s’ha anat aprenent a escoltar, a respectar i a endinsar-se en l’horitzó espiritual de l’altre. Igualment s’han redescobert dimensions de la pròpia creença que potser estaven amagades o oblidades.

En el Grup, un cop va avançant, es decideixen quines accions obertes i, si pot ser, convocades amb altres entitats es poden dur a terme pensant en les escoles o les entitats socials de tot l’entorn proper. S’entén que el diàleg viu i s’edifica en l’entorn, amb l’entorn i des de l’entorn. És una manera de fer real la idea que les tradicions religioses són un patrimoni cultural, ètic i espiritual de tota la humanitat, com recorda sovint la UNESCO.

Per exemple, a Gràcia el Grup s’ha presentat a tot el barri en un acte públic, amb una exposició sobre la diversitat religiosa i un breu concert de la Coral de l’AUDIR. A Torre Baró - Ciutat Meridiana, una família musulmana ha convidat a dinar a casa seva una família evangèlica en un clima entranyable de calidesa i relació interpersonal. A tots els barris s’ha intentat connectar amb alguna escola i amb diverses entitats civils, i algunes ja s’han ofert a deixar el local per a qualsevol activitat del Grup de Diàleg i a col·laborar puntualment en les seves iniciatives.

Es dona tanta importància al diàleg entre les tradicions i comunitats com al diàleg d’aquestes comunitats amb la realitat civil de l’entorn (com es va fent a Nou Barris, Sants-Hostafrancs i altres). En aquest sentit, també s’ha anat a presentar la iniciativa als diaris i les ràdios locals (la Marina, Gràcia). De fet, ja existeix un diàleg de base entre els veïns i veïnes en la vida quotidiana del carrer, els comerços, les entitats i els cercles familiars i d’amistats. El programa vol contribuir eficaçment a crear una ciutadania dialogal, oberta i participativa que vagi més enllà de la convivència i avanci cap a una comunitat cohesionada i socialment cocreativa.

 

Quim Cervera i Duran

Responsable de l’Equip de Mediació Interreligiosa d’AUDIR i cocoordinador del Programa de diàleg i conviccions a Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona.

Comparteix aquest contingut