Oficina d'Afers Religiosos

Aquest 2022, l’eix de reflexió de les II Jornades “Fe(r) i Dones” ha estat “Comunitats com a agents de canvi”. Amb la voluntat de mostrar una nova mirada des de la perspectiva comunitària, es va posar l’èmfasi en la necessitat —expressada i compartida per les dones creients— de viure la mateixa fe i les creences en el si de la comunitat. Així es podria veure de quina manera les relacions de les dones generen un marc amb el qual puguin créixer com a persones, ser reconegudes i lluitar contra les desigualtats de gènere i les violències i discriminacions que pateixen.

Existeix una importància en la perspectiva comunitària, en aquelles iniciatives i projectes que aborden de forma col·lectiva els reptes socials, que ho fan amb la voluntat de millorar les condicions de vida als barris i de teixir una societat més inclusiva i més cohesionada. L’enfocament comunitari apunta cap a l’autonomia, cap a la construcció d’una societat civil més forta i organitzada, amb més iniciativa i més capacitats per esdevenir actor social i polític. Aspira, per tant, a l’enfortiment democràtic de la comunitat i, en conseqüència, de la ciutat. Les comunitats religioses formen part d’aquesta vida comunitària i intervenen no només en l’àmbit religiós, sinó també en aspectes socials, culturals, esportius, de suport mutu, etc. Els grups de dones de caràcter espiritual són un bon exemple de la interacció d’aquests tres eixos de polítiques ciutadanes: feminismes, acció comunitària i interculturalitat i pluralitat religiosa. Aquesta ha estat, doncs, la temàtica de la segona edició de les Jornades “Fe(r) i Dones”.

Les Jornades “Fe(r) i Dones” tenen com a objectiu visibilitzar i realçar el paper de les dones en les diferents conviccions, creences i tradicions religioses i espirituals. Cal deixar constància que hi ha molta pluralitat dins de les diferents conviccions i en la manera en què les persones viuen la seva religiositat o espiritualitat. No hi ha dues dones creients iguals: de tradicions ancestrals o de creences més recents, creients de naixement o converses, parlen desenes de llengües i s’organitzen de maneres molt diferents, entre altres diversitats. Parlem de diferències doctrinals, lingüístiques, culturals i socials i de maneres de viure l’espiritualitat. Tampoc no hi ha dues comunitats de dones iguals. Amb aquestes jornades s’ha volgut donar reconeixement i valor a les dones i comunitats que s’organitzen a la ciutat, algunes d’elles més enllà de les institucions religioses, que solen ser els interlocutors habituals de l’administració.

Les jornades també volen contribuir a avançar en la igualtat de gènere en les tradicions religioses i mostrar el que moltes dones i col·lectius ja estan fent en aquest sentit. Cal visibilitzar iniciatives que contraresten l’estereotip que “totes les religions són masclistes”, tant en l’àmbit local com en l’internacional. Des d’aquesta mirada comunitària, hi han participat tant comunitats de dones locals com referents a escala internacional.

El primer dia de les jornades (29 de juny de 2022 al Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella), les comunitats locals van ser les protagonistes participant en els cercles de reflexió “Passat, present i futur de les comunitats de dones”. Totes elles van nodrir uns debats que van mostrar la riquesa del pluralisme religiós de la ciutat de Barcelona, però també les experiències i els anhels comuns. Les comunitats participants van ser de diferents tradicions religioses i espirituals: cristianisme catòlic (Alcem la veu, Associació de Dones Confraresses de Barcelona, Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna), islam (Associació de Dones Marroquines de Catalunya – ADMC, Associació de Dones Musulmanes a Catalunya – ADMAC), cristianisme evangèlic (Dones de Ministeri, Hillsong Sisterhood de l’Església Hillsong) i budisme (Sakyadhita Spain).

Els tres eixos de reflexió van ser APRENDRE, FER i ANHELAR. Com a dones creients i comunitats creients, i van evocar els eixos temporals del passat, present i futur. Els debats, conduïts per Rosa Martínez-Cuadros (APRENDRE), Cristina Monteys (FER) i Anna Gil-Bardají (ANHELAR), van donar lloc a un diàleg ric protagonitzat per les comunitats de dones de Barcelona.

APRENDRE del passat, conèixer i ensenyar

Moderadora: Rosa Martínez-Cuadros

En aquest eix, les representants de les comunitats que hi participaven van interrogar-se sobre què han après i han traslladat el llegat del passat. Hi ha una sèrie de referents, idees o conceptes que, com a dones creients, han estat importants per a les participants i que fan que aquest passat es traslladi al present, al fer, a l’acció. QUINS REFERENTS, IDEES O CONCEPTES APRESOS SÓN IMPORTANTS I INSPIRADORS? DEL PASSAT, QUÈ ÉS EL QUE INTERPEL·LA LES COMUNITATS DE DONES? 

Les participants van destacar que són moltes les dones referents en les diferents tradicions religioses i espirituals que han estat invisibilitzades, que han estat actrius de segona, però que són presents i el seu llegat és fonamental. Des de l’Associació de Dones Musulmanes de Catalunya parlen de Maria, mare de Jesús, que va “ser en un convent d’homes i destacava per la seva intel·ligència”; Khadija, dona del Profeta, que “va ser ella mateixa que va demanar per casar-s’hi i destacava per ser una dona amb molt poder que buscava la puresa i la veritat”; Fàtima al-Fihri que “va ser la primera dona a fundar una universitat a Fez”, o, més en l’actualitat, Ustadha Maryam Amir, professora d’islam, que “ha creat la primera aplicació amb dones que reciten l’Alcorà”. Des de l’Associació de Dones Marroquines, sense entrar en detall de referents, sí que constaten que “l’Alcorà ens ensenya a conviure, tenim un referent pur, net, que és el nostre llibre”. Des del cristianisme evangèlic, Dones de Ministeri posa en relleu a Loida Rodríguez que “el 1965 va fundar l’UDME (Unión de Mujeres Evangélicas), per empoderar-les” sense deixar de banda moltes dones que apareixen en l’Antic Testament, com Sara, la dona d’Abraham. Finalment, arribem a l’actualitat, en què hi ha dones que lideren “diferents entitats i directores de col·legis evangèlics, per exemple”. Des de l’Església Hillsong comenten que moltes d’aquestes dones invisibilitzades o poc reconegudes o conegudes “són dones que s’avancen als seus temps, inclús dins de la mateixa fe”. Des del cristianisme catòlic, Alcem la Veu parla de diverses “dones que han estat als marges amb una força central”, com Santa Teresa, “la primera dona que assisteix a un sínode de bisbes o, més en l’actualitat, per exemple, la germana Regina, que fa més de quaranta anys que treballa amb persones que estan als marges de la societat” i lluitant per les persones que tenen diferents addiccions al Paraguai. A més a més, es fa palès que totes aquestes dones que esdevenen referents neixen, actuen i es mouen en mons regits per homes, és a dir, en societats plenament patriarcals. Des del Sakyadhita Spain diuen que “hi ha dones mestres dins del budisme que fins ara ha estat tenyit pel patriarcat”. Tot i aquesta globalitat social patriarcal, des de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna comenten que la seva comunitat “no ha estat mai controlada per homes, ja que la dona és i ha estat central en la seva ideologia perquè la fundadora de la congregació era una dona forta i una mare lluitadora (Santa Joaquima de Vedruna)”.

QUÈ HAN FET LES DONES EN LES TRADICIONS RELIGIOSES I ESPIRITUALS DE LES QUALS ES POT APRENDRE?

El fet d’aprendre del passat fa que les comunitats espirituals de dones reivindiquin aquestes referents, ja que “són referents que inspiren, que connecten el passat amb el futur i l’essència”, comenten des de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya. I confirmen, des d’Alcem La Veu, que veuen “dones teòlogues que han transmès coneixements sobre les dones”, i això “fa que les seves experiències i el seu llegat siguin alliçonadors”. Des de l’Església Hillsong i Dones de Ministeri coincideixen quan diuen: el “màxim referent és Jesús, que és el màxim defensor de les dones” i atorga la “dignitat a la dona”. Des de Sakyadhita Spain expliquen que és necessària la “interdependència, la interrelació de les dones” per treballar temes transversals que afecten tota la societat. Des de Dones Confraresses fan palès que “les dones mai no han deixat de fer, tot i no tenir reconeixement” i són les mateixes comunitats les que enalteixen aquest reconeixement i el reclamen, ja que “estem teixint la humanitat de manera diferent”, diuen les Vedrunes.

No obstant això, com comenten des de les Vedrunes “el fet de fer tantes trobades de dones vol dir que encara queda per lluitar, tant de bo deixem de fer-les perquè llavors voldrà dir que hem assolit la igualtat”. Però també és necessari que “com a dones, hem d’aprendre a tractar-nos de manera horitzontal”, puntualitzen des de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya.

CONCLUSIONS:

Queda palès que el passat té una importància cabdal, ja que cap tradició religiosa o espiritual en l’actualitat parteix de zero. Cal mirar al passat, però s’ha de ser conscient de la importància d’aprendre en el present perquè “cada dia és aprendre”. Són moltes les dones referents que es coneixen dins de les comunitats de dones i que són puntals fonamentals d’aprenentatge, i aquestes llistes d’actrius, que no són a la catifa vermella, no es poden deixar enrere. Aquest és un repte que cal tenir present. Aquestes figures femenines tenen molts punts en comú compartits en les diferents tradicions religioses i espirituals. Són dones que han ensenyat la importància de compartir, de dialogar, de dur a terme projectes socials que encara segueixen vius i de liderar comunitats que segueixen actives. Cal tenir la ment oberta per aprendre les unes de les altres i també de les diferents conviccions. No s’ha d’oblidar, però, que tots aquests aprenentatges i llegats inspiren i s’han de tenir en compte, però no es poden idealitzar. És a dir, cal seguir actuant, aprenent, parlant, etc. Cal posar-los en pràctica i passar a l’acció. Aquests aprenentatges són essencials per seguir actuant en el present i en el futur.

FER, dialogar, empoderar i transmetre en el present

Moderadora: Cristina Monteys

Seguidament, el debat que es va iniciar, va partir de QUÈ FAN AVUI EN DIA LES COMUNITATS I ENTITATS DE DONES PARTICIPANTS, QUINES TASQUES GENERALS DUEN A TERME I AMB QUINS OBJECTIUS I MISSIONS?

Des del cristianisme catòlic, cada entitat tenia uns objectius consolidats. Per exemple, les Vedrunes tenen com a fi “portar l’essència de la fundadora (Santa Joaquima de Vedruna), una dona activa que tenia com a centre el creixement de la dona”, treballant els eixos de l’educació, la salut i l’àmbit social dins dels seus centres; des d’Alcem la Veu uneixen diferents col·lectius de dones i estan vinculades a xarxes nacionals i internacionals” que treballen per “la igualtat de la dona dins l’església en les mateixes condicions que els homes”, i les Dones Confraresses que, des de la seva entitat, “volen informar sobre les entitats que representen, ja que “el coneixement mutu permet apropar-nos”. Des de l’islam, les dones que formen part de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya “comparteixen la cerca de l’esperit cap a l’islam i què significa ser musulmana”. Organitzen “trobades i espais de reflexió interns tocant diferents àmbits com l’educació dels infants”. Des de l’Associació de Dones Marroquines duen a terme activitats lúdiques i formatives per a les dones que en formen part. És així que surten de les seves “rutines habituals”. Les entitats vinculades al cristianisme evangèlic, representat per Dones de Ministeri i l’Església Hillsong, també realitzen accions i duen a terme propòsits que no només tenen l’objectiu de transmetre la seva fe, sinó que, com les entitats anteriors, volen empoderar la dona. Des de Dones de Ministeri fan activitats “per empoderar les dones i transmetre la igualtat entre home i dona” i potencien els valors cristians en, per exemple, la creació i el treball en “obres socials”. D’una manera semblant, l’Església Hillsong té, dins de les seves activitats habituals, la participació en “obres socials i programes d’acompanyament estant al costat dels més vulnerables”. Finalment, des del budisme, les dones que formen part de Sakyadhita Spain, lluiten per “incorporar la igualtat de gènere en el budisme: som poques i hi ha molta feina per fer, però també molta il·lusió”. Per exemple, han creat “un decàleg per a centres budistes sobre com incorporar la visió de gènere”.

PER QUÈ CALEN COMUNITATS I ESPAIS DE DONES? PER QUÈ SÓN NECESSARIS? TENEN SENTIT? QUINES OPORTUNITATS I QUINS REPTES COMPORTEN?

Davant d’aquestes qüestions tan rellevants, es van donar diverses respostes. “Sorgeixen de manera natural i són molt necessàries, ja que són espais de cura i seguretat i fomenten una espiritualitat des de la perspectiva femenina en tradicions que han estat fortament masculines”, deien des de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya. I des de Dones de Ministeri puntualitzaven que “les dones som més relacionals i transmissores de valors, juntes tenim més força, sumem i actuem. Les dones som un punt vital de la nostra societat i és important poder compartir experiències entre nosaltres i entre diferents generacions de dones”. Aquest sentiment de compartir també el tenien molt present les representants de les Dones Confraresses, que deien que “compartir la vida amb altres és imprescindible i vital” i, des d’Alcem la Veu i Sakyadhita Spain, hi afegien que “cal compartir espais, inquietuds i necessitats, algunes vegades en sentit reivindicatiu. Però cal tenir present que aquest compartir, aquesta voluntat d’unió i de crear comunitat és necessària i imprescindible per afrontar reptes, inseguretats i dificultats, però també per crear oportunitats”. I cal tenir en compte, com diuen les Vedrunes, que “no caminem soles, sinó també amb altres col·lectius per la transformació social”.

En aquest diàleg s’ha posat sobre la taula si, en algun moment, les comunitats participants S’HAVIEN O S’HAN PLANTEJAT CREAR UNA XARXA DE DIÀLEG INTERRELIGIÓS DE DONES.

Des de Dones de Ministeri afirmen que “el fet de compartir amb altres tradicions sempre enriqueix”, ja que “la fe va de cor a cor”, diuen des de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya. “No pot haver-hi una barrera ideològica quan es vol transformar”, comenten des de l’Església Hillsong. I afegeixen que, “en la mateixa trobada amb les altres tradicions, trobem la nostra pròpia coherència de ser”. Així doncs, el diàleg i el fet de compartir són bases fonamentals per enriquir-se individualment i també col·lectivament, no només en les comunitats de dones sinó també en tota la societat.

CONCLUSIONS:

Queda constància que les comunitats de dones no surten del no-res, neixen dels aprenentatges tant positius com negatius. Negatius perquè les dones han heretat una manera de veure i viure l’espiritualitat i la religió que tendeix a invisibilitzar, a relegar-les a un paper secundari. Conseqüentment, totes les comunitats participants conclouen que, entre les activitats i les accions que duen a terme, una part molt important és empoderar les dones, reconèixer les seves capacitats, els seus sabers, etc., i visibilitzar altres maneres de llegir i interpretar. I això s’aconsegueix tenint espais d’autorepresentació com a dones. Si hi ha espais propis de les dones per estar presents en la vida de la comunitat, pot servir, d’una banda, per treballar una part de formació més espiritual i, d’altra banda, pel treball amb els altres. Perquè queda clar que l’espiritualitat sense l’acció, sense la transformació del món que ens envolta, no té sentit.

Els espais de dones, les comunitats de dones sorgeixen d’una manera molt natural. Responen realment a una necessitat de tenir espais per compartir, per tenir espais de seguretat i de cura que, de vegades, no existeixen en altres espais. Aquest compartir és també, en certa manera, un gest contracultural, i gairebé podríem dir revolucionari, en un context social amb un individualisme creixent, en què les dinàmiques del món capitalista ens estan portant a perdre els espais comunitaris, els espais de trobada, els espais de compartir a una escala més àmplia. És imprescindible poder tenir espais per aprendre juntes, per créixer juntes, per fer propostes juntes des de la mirada de les dones, també amb un sentit reivindicatiu de visibilitzar, de posar al centre aquesta experiència que moltes vegades ha estat relegada als marges. Són espais de transgressió, d’aprendre d’altres dones que no són les “meves”, de deixar-se transformar també per l’altra.

ANHELAR, somiar, transformar i dialogar per un futur

Moderadora: Anna Gil-Bardají

QUINS SÓN ELS DESITJOS DE TRANSFORMACIÓ? QUINS SÓN ELS ANHELS I ELS SOMNIS DE LES COMUNITATS ESPIRITUALS DE DONES?

Les comunitats de dones tenen reptes de futur, somnis de transformació i canvis dins de les tradicions religioses i espirituals, i dins de les institucions patriarcals de les quals formen part. Aquests desitjos de transformació són diversos i responen a objectius i necessitats diferents, des dels més concrets a anhels més globals, molts d’ells marcats per la voluntat de trencar estereotips que perduren. Són molts els reptes a treballar i els estigmes a desconstruir. Malgrat tot, un dels reptes més clars, com comenten des de l’Església Hillsong, és “l’empoderament de la dona, però, no només és arribar-hi sinó mantenir-lo”, arribar al punt de no haver de “lluitar pel valor de la dona de manera constant per complir els seus somnis”. Des de Dones de Ministeri afegeixen que “falta trencar estereotips dins i fora de les diferents tradicions”, ja que les dones “dins del món evangèlic i en l’àmbit de la congregació, parlen sobre la seva fe, però quan surten d’aquest cercle no se senten segures, en general, per parlar-ne. Cal trencar barreres”. Tota aquesta transformació, com diuen des de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya, té la voluntat de “canviar la societat i cal començar des de casa”. Afegeixen que la comunitat musulmana “necessita una dignitat social, i això comporta també una dignificació de la dona musulmana”. És necessari “crear una identitat musulmana europea pròpia”, basant-se a dir que “la riquesa del fet religiós és que és consciència i coherència”. Des de les Vedrunes consideren que “estem en un moment fosc”, però tenen l’esperança i es dirigeixen a una transformació positiva. Puntualitzen que “a Europa, el fet d’implicar les persones laiques compromeses, esdevé una esperança en un context de manca de vocacions i envelliment de la societat”. És necessari que els canvis es facin “entre totes i en les diferents tradicions” perquè cal que “creem i construïm juntes, no podem estar separades”. No podem deixar de banda, com diuen des d’Alcem la Veu, que cal “celebrar el que ja som i hem estat” i reivindicar el “canvi de les estructures, perquè beneficiarà a totes les dones i al laïcat”. Afegeixen que cal “posar la mirada en el jovent […] malgrat que, tot i que segueix havent-hi un estigma sobre la religió, hem de donar exemple i treballar des del ‘construir’”. I parlant de l’estructura, la institució, des de Dones Confraresses voldrien “l’accés de les dones a tots els ministeris, un accés igualitari” i puntualitzen que aquest anhel “ha d’anar acompanyat d’un compromís”. Més concretament, des del budisme, representat per Sakyadhita Spain, desitgen que “el proper dalai-lama sigui una dona”, ja que, en el context de la situació global de les comunitats espirituals de dones, “les cultures són patriarcals i és per això que estem en aquesta situació. Cal començar a canviar aquesta imatge”. I és aquí que l’Associació de Dones Marroquines opina que a l’islam “ha de canviar la mentalitat de la societat en general, no l’Alcorà, per exemple, ja que en la família i en la societat es repeteixen comportaments i ideologies que no es troben en el llibre, però que es transmeten socialment”.

ELS CERCLES DE DIÀLEG, LES TAULES I LES TROBADES SÓN NECESSARIS EN EL FUTUR? ELS TEMES QUE TRACTEM, LES NECESSITATS I ELS ANHELS ES CONTINUARAN TRACTANT I PENSANT EN UN FUTUR?

Les Vedrunes diuen que aquests espais existeixen perquè “si som aquí és perquè encara falta lluitar”, és a dir, “falta molt de camí per recórrer i, com que el camí és tan llarg, s’han d’afavorir aquests espais. És on la veu de la dona es fa més forta”, diuen des de l’Església Hillsong. Però també queda clar que els grups de dones tenen sentit com a tal, deixant de banda la utopia de la fi de la lluita. “Són espais necessaris”, diuen des de Dones de Ministeri, ja que “no ens sabem imaginar un no-lloc de la dona. Aquests cercles sempre hi seran”, afirmen des d’Alcem la Veu. Des de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya diuen que aquests cercles donen eines per lluitar contra els estereotips, per exemple. Amb referència a l’islam, comenten que “les dones que som més visibles [per dur hijab] patim des que ens aixequem l’estigma de ser una dona religiosa”. A més, afegeixen les Dones Confraresses, aquests cercles i temes “seguiran existint perquè continuarà havent-hi relacions de poder, siguin homes o dones els que estiguin dalt de la piràmide”.

CONCLUSIONS:

És aquí que les reflexions al voltant dels somnis, els anhels, els canvis i les transformacions de les comunitats de dones presenten un espectre més divers i depèn de molts factors: del pes de la institució i estructura organitzativa, de la mirada estereotipada de la societat per unes tradicions religioses i espirituals o unes altres, etc. S’han manifestat desitjos més globals i desitjos que han esdevingut d’una gran concreció. En general, els anhels tenen una connotació molt transversal de crear xarxa i posar atenció en el jovent, que les noves generacions siguin el gran motor de canvi. Moltes d’elles coincideixen en el fet que les dones tinguin accés a totes les funcions en les institucions que avui en dia estan restringides o ocupades pels homes.

Es fa evident, d’una manera o d’una altra, que les trobades, els cercles, les taules, o altres espais integrats i formats per dones són necessaris. Tanmateix, algunes veus deien que tant de bo en un futur no existissin aquest tipus d’espais perquè significaria haver aconseguit les reivindicacions i que les dones estan en condicions d’igualtat amb l’altre gènere. No obstant això, algunes d’elles no s’imaginaven un moment sense aquests cercles de sororitat, d’intercanvi i de cocreació de projectes entre dones. Encara que, en un futur utòpic, s’assoleixi aquesta igualtat, aquesta equitat, és bo que s’introdueixin maneres de fer que són pròpies de les dones i que siguin les dones les que imposin models d’intercanvi horitzontals, o circulars, que potser no serien implementats si no fos per la mirada femenina.