ISLAM | Coneix el sufisme
QUÈ ÉS EL SUFISME?
Segons els mateixos sufís, el sufisme (tasawwuf) representa la dimensió espiritual de l’islam. Tot i així no totes les comunitats musulmanes reconeixen aquesta pràctica. El que és innegable és que la història del sufisme es remunta a la mateixa època del profeta Mahoma i que, amb el pas del temps, ha evolucionat cap a una gran diversitat de formes. Segons les ensenyances documentades més antigues, el sufisme no nega ni rebutja la normativa religiosa comuna a tots els musulmans (xaria), sinó al contrari, la pren com a suport indispensable, hi aprofundeix i la completa, i així afavoreix una millor comprensió de la realitat divina i la realització de la tradició profètica.
La diversitat del sufisme afecta directament els diferents mètodes que, a partir del segle XII, es comencen a organitzar en “confraries o vies” (turuq) liderades per un mestre fundador i una cadena de transmissió específica. Un exemple d’aquesta pluralitat el trobem en la importància que les confraries confereixen a certes “ciències o arts tradicionals” com a instruments propis del seu mètode. Secundàries des d’un punt de vista estrictament religiós, no per això són sempre dispensables: com és el cas de la música, el cant, la dansa, el tir amb arc, la cal·ligrafia, l’astrologia, l’alquímia, etcètera.
EL SUFISME A BARCELONA
El sufisme s’estén arreu de la geografia de majoria musulmana. En el context de l’islam africà, és ben coneguda la confraria dels muridîn o Murîdiya, fundada al Senegal pel xeic Ahmadou Bamba (1853-1927) en un intent de renovar la pràctica de l’islam i resistir pacíficament a la colonització francesa. Una de les festivitats més importants d’aquesta confraria és el Magal o peregrinació a Tuba (aproximadament 150 quilòmetres a l’est de Dakar), que es celebra cada 18 del mes lunar de Safar. Aquesta festivitat commemora les ensenyances del mestre fundador considerant com a data clau el dia en què Ahmadou Bamba va ser deportat pels francesos al Gabon. Entre els ritus que es practiquen durant el Magal hi ha la llarga i ininterrompuda recitació de poemes (qasâ’id) pel fundador. A Barcelona la comunitat sufí senegalesa ja fa anys que celebra el Magal.
